Un candidat veterà amb dos aspirants
maçanet de la selva · La població ha superat quatre anys de crisi amb una reducció del deute i la inauguració, per fi, de la biblioteca
Dels tres candidats que aspiren a l'alcaldia de Maçanet de la Selva (de moment) només un repeteix: Antoni Guinó, que es presenta per CiU per setena vegada. Els altres dos candidats són novells. Un –Adrià Ortiz– va entrar a mig mandat quan Tomàs Reyner va deixar el seu lloc de regidor del PSC, i l'altre, Xavier Xarbau, encapçala per primer cop una candidatura d'ERC a Maçanet. Del PP encara no se sap qui es presenta, i pel que fa a Acord Per Maçanet (que ha tingut fins a mig mandat el paraigua d'ERC), el seu portaveu, Antoni Trincheria, diu que encara no tenen clar si es presentaran. I 9Maçanet, que tenia dos regidors, no torna a presentar candidatura.
El mandat arrenca amb un pacte entre CiU, Acord per Maçanet i el PP (amb representació per primer cop). A l'oposició, 9Maçanet i PSC. Guinó, que té una llarguíssima trajectòria en política municipal, va ser alcalde del 1987 fins al 2003 i des de llavors fins al 2011, tot i encapçalar la llista més votada, no va ser alcalde pels pactes entre l'oposició, tripartits que van anar fent malgrat les desavinences i trencaments. Guinó, que té sempre un discurs a punt i una llengua esmolada, té una espina clavada amb l'obertura de diligències de la fiscalia anticorrupció arran de la denúncia de 9M per prevaricació per la compravenda d'uns terrenys quan era alcalde el 2001, i li ha tocat governar en plena crisi. En aquest mandat han plegat els caps de llista de 9 Maçanet (Josep Romaguera) i del PSC, Tomàs Reyner, i malgrat les insinuacions que cal renovar i que ja no estem per velles glòries, Guinó es manté ferm com a candidat. Durant aquest mandat s'han aprovat les ordenances de civisme –un regal de consolació per no haver pogut convertir els vigilants en policies–, s'ha acabat (per fi) la biblioteca, i s'ha obert una nova escola malgrat que comunitat escolar i ajuntament (o alcalde) no s'han posat d'acord amb el nom. Els números no són dolents: les inversions, que s'havien reduït els primers anys, s'han incrementat en l'últim, el deute ha baixat, i l'IBI ja fa quatre anys que es rebaixa.