Política

L'anàlisi

Barricades de bambú

Els estudiants resisteixen i el govern de Hong Kong ha demostrat que no sap com gestionar la seva empenta

Enaltits per l'energia d'Enjorlas i catalitzats per la mort del general crític Lamarque, un grup de joves sorgits del poderós imaginari de Victor Hugo fan una crida a desposseir de privilegis la injusta classe benestant de la França de mitjan segle XIX. En la versió musical d'Els miserables, les maquinacions dels joves rebels se succeeixen al ritme de Do you hear the people sing?, una peça que convida a albirar un futur millor més enllà de les barricades alçades per uns cors que bateguen amb la força dels tambors.

Occupy Central, grup pro democràcia de Hong Kong, ha adoptat la cançó perquè considera que evoca una situació paral·lela. L'organització no fa una crida a les armes com va fer en el seu moment Enjorlas, però sí que crida Pequín a escoltar la veu d'un poble alçat a favor de la democràcia. La prolongació de les manifestacions i la popularitat de la peça van portar un voluntari del moviment a adaptar-la a la idiosincràsia de la lluita de la regió asiàtica i a l'idioma cantonès.

La nova versió, que pregunta per què el somni de llibertat continua sent un somni i no una realitat, sona aquests dies, entre barricades, a la zona ocupada d'Admiralty, seu dels edificis governamentals de Hong Kong, convertida en una més de les diverses cançons que formen la banda sonora de les manifestacions. S'hi sumen l'antifeixista italiana Bella ciao i la favorita Under a vast sky, del grup local Beyond.

Les barricades d'Enjorlas són avui les barricades de Joshua Wong, Alex Chow o Lester Shum, cares visibles d'una joventut marcadament pacifista, però igualment inconformista. Si un passeja aquests dies per Hong Kong, on s'aplega la concentració d'institucions bancàries més destacada del planeta, podrà orientar-se perfectament gràcies a les nombroses barricades alçades arreu dels principals punts de la ciutat. Tanques de metall, palets de fusta, papereres i pals de bambú s'alcen com a símbol de resistència a Admiralty, Mong Kok i Causeway Bay. El llançament de gas lacrimogen contra els manifestants no només no va servir per aturar les protestes, sinó que les va enfortir en propagar a escala mundial la imatge d'uns joves que demanen democràcia armats amb paraigües. El govern de Hong Kong, que té el suport en ple del govern central, va decidir aleshores esperar que les protestes morissin per si soles, en espera que els comerciants enervats que han vist afectats els seus negocis a les zones ocupades fessin perdre popularitat al moviment. Els estudiants han deixat de boicotejar les classes, un fet que, sumat al cansament, ha fet disminuir el nombre de persones concentrades a les zones ocupades els dies de cada dia. Però són les accions del govern de Hong Kong el que impedeix que les protestes morin per si soles.

El fet que l'executiu suspengués unilateralment el diàleg amb els estudiants va fer sortir al carrer desenes de milers de joves divendres, en resposta a uns líders que, a més, van intentar ridiculitzar l'estat de les protestes. Les imatges de sis agents de la policia local apallissant un activista van mobilitzar la gent que dilluns i dimarts havia preferit quedar-se a casa. L'enderrocament de barricades pels agents ha fet aparèixer noves i més fortes barricades. Els estudiants no es rendeixen i el govern de Hong Kong ha demostrat que no sap com gestionar la seva empenta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia