Política

La monarquia s'aferra a una segona transició

Joan Carles abdica i confia que el seu fill actuï de tallafocs davant el procés català, el malestar social i el descrèdit polític

El rei usa el seu llegat per reclamar que una nova generació assumeixi els desafiaments actuals

El rei plega enmig de la crisi del bipartidisme i la revifada republicana
L'adéu posa sobre
la taula el debat sobre la reforma constitucional

Segones parts mai no han estat bones. Però amb el traspàs de poders del rei Joan Carles al príncep Felip, la monarquia espanyola està entestada a demostrar que la cita popular podria estar equivocada i que, si fa més de 40 anys va ser un fet inevitable el pas d'una dictadura a la democràcia, ara, amb un nou cap d'estat, és possible engegar una segona transició per intentar aturar el procés català, impedir que el País Basc se sumi al clam sobiranista i, de retruc, apaivagar el malestar social per l'atur i les retallades, i l'escorament de la ciutadania cap a una esquerra més republicana i allunyada dels despatxos oficials que, per primera vegada, s'ha convertit en una amenaça per al model bipartidista que des dels anys setanta es reparteix el poder a les institucions.

Després que ni les contínues intervencions quirúrgiques haguessin deixat entreveure que tingués intenció d'abdicar –fins i tot plantava cara a les veus que insinuaven que era el moment de retirar-se–, Joan Carles ha decidit plegar després de 39 anys de regnat i admetent les seves limitacions, que va lligar a la necessitat de salvar la institució i no pas a la seva delicada salut.

Pel monarca espanyol, la història que ell va protagonitzar el 1975 es repeteix i “avui mereix que passi a la primera línia una generació més jove, amb noves energies, decidida a emprendre amb determinació les transformacions i reformes que la conjuntura actual demana”, segons indicava en el seu discurs. Deixa, doncs, que sigui el seu fill –que regnarà com a Felip VI– el que intenti recuperar el bon nom de la casa i el que afronti els reptes que té al davant l'Estat.

En el seu comiat, el monarca va assegurar que va prendre la decisió el 6 de gener, quan va fer 76 anys, però ha esperat fins després de les eleccions del 25-M per fer-ho públic. En les seves últimes aparicions res feia intuir que estigués preparant el relleu, sinó que més aviat semblava que La Zarzuela estigués immersa en una operació per recuperar la figura de Joan Carles després dels escàndols que han sacsejat la corona.

Etapa d'escàndols

Perquè el rei plega havent liquidat tot el prestigi que havia adquirit arran del paper cabdal que li atribueixen en l'intent de cop d'estat del 23-F. També la seva imatge de personatge planer i simpàtic s'esfumava quan es va destapar el seu viatge a Botswana, enmig d'un crisi sense precedents, i l'estranya amistat amb la lobbista Corina. I mentrestant, en paral·lel, s'anaven coneixent detalls del cas Nóos, que té la seva filla Cristina i el seu gendre Iñaki Urdangarin pendents d'un acte del jutjat de Palma.

Quan arran de la mort del dictador Franco ell va assumir la corona, tenia al davant una societat poruga després d'anys de repressió, i, alhora, esperançada amb la possibilitat que s'obrís un nou escenari. I ara deixa al seu fill una societat enfonsada per la crisi i molt enfadada amb els seus gestors. I, en el cas català, s'haurà d'enfrontar a una ciutadania que vol votar per deixar enrere tot plegat. Però, tot i que el panorama actual és desolador, Joan Carles volia establir semblances entre una situació i l'altra. “El príncep té la maduresa, la preparació i el sentit de la responsabilitat necessaris per assumir una nova etapa d'esperança”, va insistir. Els actors polítics espanyols amb què haurà de treballar no sembla que tinguin intenció de retrocedir quatre dècades per situar-se en el que –arran de la mort d'Adolfo Suárez– s'ha anomenat “l'esperit de la Transició”, que en el seu moment va implicar molt diàleg entre vells enemics per intentar arribar al consens.

El temps dirà, però, si el darrer missatge nadalenc del rei, en què convidava els polítics a reformar la Constitució, forma part d'aquesta operació segona transició. De fet, el president espanyol, Mariano Rajoy, ha suggerit la possibilitat de obrir el meló, però ha alertat, això sí, que no servirà per donar un nou encaix a Catalunya. Però per a un Alfredo Pérez Rubalcaba també de retirada, el debat pot acabar sent un consol després que fos el primer a reclamar canvis en la carta magna.

Sigui quin sigui el camí que agafi el futur rei, el que és segur és que el relleu es farà de pressa. Es tracta d'evitar que l'onada que ahir envaïa els carrers clamant per un futur estat català o exigint que es deixi votar a la ciutadania si vol monarquia o república es converteixi en un tsunami que deixi en paper mullat el gest de Joan Carles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia