Tempesta política per un altre episodi d’espionatge policial a moviments socials
Es demana la compareixença de Grande-Marlaska al Congrés dels Diputats i de Joan Ignasi Elena al Parlament
L’agent va arribar a intimar amb dones espiades
Nova tempesta política per l’afany de l’Estat espanyol de ficar el nas, els ulls i les orelles en els moviments polítics i socials catalans. Després de saber-se l’ús de les tècniques d’espionatge del programa Pegasus per escoltar polítics, advocats i periodistes i de la infiltració d’un agent de la Policía Nacional en moviments estudiantils de l’esquerra independentista, ahir es va conèixer un altre cas d’espionatge amb un agent de la policia espanyola que havia falsejat la seva la identitat per obtenir informació dels moviments socials.
El cas va generar ahir la reacció de la classe política, que, a través d’ERC, Junts i la CUP entre d’altres, ha demanat la compareixença del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, al Congrés dels Diputats, i del conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, al Parlament de Catalunya, per part de la CUP.
El nou cas d’espionatge ha estat descobert per una investigació del setmanari La Directa, que el juny del 2022 ja va explicar la infiltració d’un policia al Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans. El nou cas és el d’un policia d’origen mallorquí que es feia dir Daniel Hernández Pons. Les inicials DHP es corresponen amb la identitat real del policia, que va ingressar a l’acadèmia de policia d’Àvila el setembre del 2017 i es va convertir en funcionari policial el juny del 2019. El maig del 2020, just acabat el confinament per la covid, DHP es va instal·lar en un pis prop de la Meridiana i al juny ja va assistir per primer cop al gimnàs del centre social ocupat La Cinètika, al barri de Sant Andreu. Des d’aleshores va començar una adaptació a l’estètica antisistema amb arracades, tatuatges i pentinat, a més de samarretes antifeixistes i contra la policia.
Va assistir i participar en concerts, festes, assemblees i altres activitats d’entitats socials del barri i d’altres zones de Barcelona; al desembre havia consolidat la seva infiltració i va començar una primera relació de parella amb una activista. De fet, hauria arribat a intimar amb vuit dones d’aquest entorn, amb dues de les quals va tenir relació de parella. El febrer del 2021 va participar activament en les manifestacions contra l’empresonament del raper lleidatà Pablo Hasél i a l’abril va formar part de la resistència activa contra un desnonament al barri. Va rebre una sanció de 600 euros per la llei mordassa, una multa contra la qual no va recórrer i que va assegurar que no havia pagat.
L’espia va començar a afluixar la presència a Barcelona l’estiu del 2022 fins a desaparèixer.
Rovira té por de ser espiada si parla amb Puigdemont
Doble temor de Marta Rovira en relació amb l’acció que l’Estat espanyol pugui fer sobre la seva persona. Per un costat, la secretària general d’ERC encara no està decidida a tornar a Catalunya, tot i que ja no se l’acusa de rebel·lió, perquè creu que “no hi ha garanties”, i per un altre confessa que fa temps que no parla amb Carles Puigdemont per por de ser espiada, ja sigui a través del telèfon o l’ordinador. “Costa de fer política si t’espien”, va dir Rovira en una entrevista a l’emissora RAC1 on també va confirmar que ha tingut reunions amb ministres de Podem, si bé no en va voler revelar la identitat.
Rovira va explicar que ha estat cinc anys acusada de rebel·lió i només quinze dies de desobediència i que la resolució judicial que va modificar aquest tractament penal sobre la seva conducta política encara no és ferma. Com que considera que el seu cas és un embolic judicial que en cara no sap “com s’acabara desembolicant”, Rovira opta per la prudència de no precipitar-se amb un possible retorn, és per aquest motiu que encara no es planteja abandonar el seu domicili de Suïssa.
