Política

birmània

Els rohingyes denuncien Birmània cinc anys després del seu exili a Bangladesh

Una ofensiva dels militars birmans va provocar un èxode massiu dels membres d’aquesta minoria

Prop d’un milió malviuen en els campaments de Cox’s Baza, el camp més gran de refugiats del món

Milers de rohingyes, refugiats en camps al sud-est de la veïna Bangladesh, s’han manifestat avui amb motiu del cinquè aniversari de la massacre perpetrada per l’exèrcit birmà que els va obligar a fugir en massa de Birmània, el seu país natal. Han reclamat un retorn segur i digne a Birmània, país que van haver d’abandonar en massa fa just avui cinc anys arran d’una brutal ofensiva de l’exèrcit birmà contra aquesta discriminada minoria. Amb pancartes i cartells, els rohingyes han demanat fet valdre les seves peticions, que incloure justícia per les atrocitats comeses per l’exèrcit birmà l’agost del 2017, quan una onada de persecució i violència després de diversos atacs de la resistència armada a l’opressió del règim, va provocar l’exili 774.000 rohingyes a Bangladesh. Cinc anys després, ja son prop d’un milió els membres d’aquesta minoria que malviuen massificats en els campaments de Cox’s Baza, el camp més gran de refugiats del món, situat al sud-est de Bangladesh, sense poder tornar a les seves llars.

“Volem que Bangladesh i la comunitat internacional treballin pel nostre retorn amb justícia i drets”, es podia llegir en una de les pancartes que portaven en una de les protestes multitudinàries a la zona d’Ukhiya.

Pel que fa als rohingyes que s’han quedat a Birmània, el país s’ha convertit en una presó per ells. Viuen amb por i sense drets sota els mateixos militars que fa cinc anys van llançar la brutal ofensiva, que ha estat qualificada de “genocidi” per investigadors de l’ONU.

El diari oficialista birmà Global New Light of Myanmar no fa cap mena d’esment a les operacions del 2017 dissenyades pel general i cap de l’exèrcit, Min Aung Hlaing, el mateix que l’1 de febrer de 2021 va agafar les regnes del país mitjançant un cop d’estat.

Els militars han enfonsat el país en una greu crisi econòmica i una espiral de violència, mentre que els rohingyes viuen encara més aïllats en camps de desplaçats i barris vigilats i fins i tot encerclats amb filferro espinós.

Els prop de 600.000 rohingyes que queden a Birmània no tenen llibertat de moviment i ni tan sols son reconeguts com a ciutadans, alhora que són detinguts quan intenten fugir del país.

“La vida és realment difícil aquí. La llibertat de moviment dels rohingyes està molt restringida per la junta militar”, explica a l’agència Efe un rohingya en un correu electrònic des d’una població al nord de Rakain (Arakan), l’estat natal d’aquesta comunitat a l’oest del país.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia