Política

Junts esmena la llei Audiovisual per obligar les plataformes a oferir contingut en català

Considera que el redactat pactat entre ERC i el PSOE no blinda el català a Netflix, HBO o Amazon Prime

El grup parlamentari de Junts al Congrés ha registrat 80 esmenes a la Llei de l’Audiovisual per “blindar el català a les plataformes digitals”, en paraules de la diputada Pilar Calvo. La formació vol que l’obligació de respectar una quota de produccions i doblatges en català que van pactar ERC i el PSOE no quedi restringida només a les plataformes amb seu a l’Estat i inclogui també les grans plataformes com Netflix, HBO Max o Disney Plus, o Amazon Prime, que amb el redactat actual de la llei no estan obligades a oferir en català el 6% del seu catàleg.

L’executiu espanyol va acordar amb els republicans suplir aquesta obligació per un fons estatal per finançar la producció en llengües cooficials. El pacte establia que cada any l’executiu destinaria un mínim de 15 milions d’euros per estimular la producció de continguts audiovisuals en català, gallec i eurskera.

A les seves esmenes, Junts proposa modificar la llei perquè estableixi que aquesta obligació “no només per als prestadors de serveis de comunicació audiovisuals establerts a l’Estat espanyol, sinó també per aquells que presten o dirigeixen els seus serveis a les audiències de l’Estat”, de manera que, ara sí, inclogui les grans plataformes.

Segons Calvo, “la llei ha de garantir la presència de totes les llengües de l’Estat” a l’oferta audiovisual, “tal com diu la sentència del Tribunal de Justícia de la UE de 5 de març del 2009”, que estableix que “és una raó imperiosa d’interès general que justifica determinades restriccions a les llibertats fonamentals de les empreses audiovisuals, sempre que aquestes restriccions siguin proporcionades”.

“Si salvar el català és la màxima prioritat, no podem acceptar un acord de mínims”, sosté, i menys quan segons la Plataforma per la Llengua “l’ús social del català s’ha reduït a tots els territoris del domini lingüístic fina només un 32% de parlants habituals”. “Aquesta, damunt de qualsevol altra, ha de ser la quota de referència per totes aquelles persones, entitats i formacions polítiques compromeses en i amb la defensa de la nostra llengua”, diu.

Per això, Junts fa una crida a “fer un front comú en defensa del català, el gallec i l’euskera” perquè “tindrem més opció de salvar-les si sumem forces en defensa d’aquest patrimoni immaterial”.

Segons Junts, les esmenes són fruit d’una tasca conjunta amb la Plataforma per La Llengua i Òmnium Cultural, perquè “si el futur de la llengua passa per la seva presència a les plataformes de continguts audiovisuals, hem de ser tan exigents com ho són els altres països de la UE”.

A més, Junts vol que la llei estableixi que l’aportació financera de les plataformes a la producció d’obra europea no sigui del mínim del 5% que estableix la llei, sinó del 10%, tot recordant que França ha establert entre el 20 i el 25%, i Itàlia entre el 12,5% i el 20%. “La jurisprudència del Tribunal de Justícia de la UE permet exigir aquesta contribució a totes les plataformes que tinguin com a destinatàries les audiències de l’Estat”, sosté Calvo.

Les esmenes de Junts també reclamen que el Consell de l’audiovisual de Catalunya (CAC) tingui competències de control i supervisió dels continguts emesos en streaming o en plataformes d’intercanvi de vídeo a Catalunya. A hores d’ara, sosté Calvo, “la Llei no ho blinda”, i fa que el CAC “passi a no tenir legalment control ni tan sols sobre els continguts dels mitjans públics online”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.