Política

Sota la hipoteca russa

Els socis verds del govern de Scholz responsabilitzen Merkel de la creixent dependència energètica alemanya de Moscou

L’estratègia de tenir content Putin a còpia de comprar-li gas pesa sobre el llegat de l’excancellera

Fins fa unes setmanes, a Alemanya hi havia qui es demanava si, amb Merkel al poder, no s’hauria pogut calmar Putin. Els setze anys de mandat de la cancellera van estar marcats per la determinació de no tallar els ponts de diàleg amb Moscou, ni davant els enverinaments dels enemics polítics del líder rus ni amb l’annexió de Crimea. La invasió d’Ucraïna ha fet que es qüestioni si aquesta estratègia de l’apaivagament o si el pragmatisme de Merkel no han fer créixer un tirà. “No només és poc intel·ligent apostar totes les cartes a un sol subministrador, sinó que, a més, sembla estúpid fer-ho precisament amb aquest país”, deia aquests dies el ministre d’Economia i el Clima, el verd Robert Habeck, vicecanceller d’Olaf Scholz. Que justament li toqués, a un representant de l’ecopacifisme alemany, trucar a la porta de Qatar, a la cerca de remeis a la dependència del gas rus, és una trista ironia. A Habeck li va correspondre també activar ahir la “prealerta” energètica, per una possible tallada dels subministraments, ja que Alemanya es nega a pagar-los en rubles, com exigia Moscou, que ahir va precisar que als europeus els continuarà cobrant en euros. Habeck, com la també verda Baerbock, ministra d’Exteriors, reclamaven de fa anys la suspensió del Nord-Stream 2, el gasoducte que el socialdemòcrata Scholz no es va decidir a paralitzar fins que no va arrencar la invasió russa. La construcció d’aquest gasoducte era herència de l’acord del 2005 entre Putin i el seu aliat, l’anterior canceller socialdemòcrata Schröder. El van signar uns mesos abans de les eleccions que van dur Merkel al poder i Schröder al cap del consell d’administració del Nord Stream. El 2011, Putin i Merkel van inaugurar el primer gasoducte que transportava gas rus sense passar per Ucraïna. Aquell mateix any va començar la construcció del segon tram. L’annexió de Crimea no va aturar el projecte. Schröder és ara una vergonya per a l’SPD, que no ha aconseguit que trenqui amb el seu amic Putin ni que deixi els càrrecs relacionats amb el gasoducte. De Merkel va començar a emancipar-se’n la CDU, el partit que va presidir durant 18 anys, amb l’elecció com a nou cap del partit del dretà Friedrich Merz, rival històric de l’excancellera.

Entre Schröder i Merkel, Alemanya està energèticament hipotecada. La prealerta de Habeck no implica risc de tallada de subministrament, va aclarir el ministre, que, alhora, demanava a empreses i particulars “estalviar” en el consum energètic. En unes setmanes, Alemanya ha reduït la dependència del gas rus. Ja no n’importa el 55% del que consumeix, sinó un 40%. Però per a finals d’any té previst tancar l’últim dels tres reactors nuclears encara actius. L’adeu a l’energia atòmica, pactada amb Schröder i els verds en el poder, és irrevocable, afirma Habeck. Recorda, però, que, a més de la “poc intel·ligent” decisió d’abonar-se al gas rus, amb Merkel es va frenar el desenvolupament de les renovables. Tampoc no es va construir ni una terminal de gas liquat per importar-lo d’altres socis de la UE. La primera potència europea no tindrà a punt la seva primera terminal fins a l’any vinent.

40
per cent
del gas que consumeix Alemanya prové de Rússia. Fa unes setmanes, aquesta proporció s’elevava fins al 55%.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia