Política

L’atac que va canviar la història

L’assalt japonès de Pearl Harbor va suposar la primera gran humiliació militar per als Estats Units

Washington va abandonar la política aïllacionista i es va implicar en la Segona Guerra Mundial

Justament ahir va fer vuitanta anys de l’atac de l’exèrcit japonès a la base militar de Pearl Harbor, a Hawaii, un cop que, segons coincideixen a assenyalar els historiadors, va canviar el rumb de la Segona Guerra Mundial i va fer que els Estats Units entressin en aquell conflicte de gran abast.

Els fets es van produir el 7 de desembre de 1941, un diumenge al matí. La força aèria de l’Armada Imperial Japonesa va llançar un atac sorpresa contra la base militar de Pearl Harbor, el lloc estratègic on la flota del Pacífic dels Estats Units tenia la base d’operacions.

Els japonesos ho tenien tot preparat per dur a terme una operació que agafés els nord-americans totalment desprevinguts. Per això es van estalviar una declaració de guerra formal i van evitar, els dies precedents, fer cap moviment militar o diplomàtic que pogués donar cap pista del que havia de passar als Estats Units.

L’almirall Isoroku Yamamoto va planejar l’acció al mil·límetre. La idea era neutralitzar la capacitat de resposta de l’exèrcit nord-americà aplicant-hi una força molt més potent de la que hauria calgut per assegurar l’èxit de l’operació. L’exèrcit nipó va llançar dues onades d’atacs per aire per a les quals va mobilitzar 353 avions llançats des de sis portaavions diferents. L’objectiu de l’atac era neutralitzar la força naval nord-americana al Pacífic.

Els militars nord-americans es van defensar com van poder, però no tenien res a fer davant la contundència de l’atac nipó. Els japonesos van enfonsar vuit cuirassats nord-americans i en van malmetre quatre. També van acabar al fons del mar diverses embarcacions més petites i es van destruir 188 avions. El resultat en pèrdua de vides humanes va ser sagnant: un total de 2.403 nord-americans van morir en l’atac i 1.282 van resultar ferits.

La victòria del Japó va ser aclaparadora. No només perquè havia culminat amb èxit la seva missió, sinó per l’enorme diferència en el balanç de pèrdues d’un bàndol i l’altre, tant pel que fa a pèrdues materials com humanes. L’exèrcit nipó va perdre en l’acció 29 avions de combat i cinc submarins i el nombre de morts en combat va ser molt inferior al dels nord-americans: 65 militars.

Tot i la contundència de la derrota, que va deixar l’opinió pública nord-americana estabornida durant molt de temps, l’impacte estratègic militar de l’atac japonès va ser molt menys decisiu del que havien previst els arquitectes de l’acció des de Tòquio.

Casualment, aquell dia una bona part de la força naval dels Estats Units no era present al port de Pearl Harbor i es va salvar de l’atac. Els japonesos, a més, no van poder arrasar totes les infraestructures de la base militar nord-americana i van deixar intactes o poc afectades instal·lacions clau com la central elèctrica, els dipòsits de combustible i diversos edificis com les drassanes, que contenien una quantitat important d’armament i d’eines dels serveis secrets.

El cop important, més enllà dels soldats que s’hi van deixar la vida, va ser el moral. Els Estats Units, un país jove, si més no en comparació amb les potències europees o el mateix Japó, no havien viscut mai una humiliació militar d’aquell calibre. De fet, els nord-americans, amb el record de la Primera Guerra Mundial prou recent encara, vivien bastant al marge d’una guerra que es lliurava, bàsicament, en territori europeu, i en algunes zones de l’Àfrica.

L’atac de Pearl Harbor, però, va capgirar la història com un mitjó. Els Estats Units van declarar la guerra al Japó l’endemà mateix de l’atac i van quedar involucrats en la Segona Guerra Mundial de manera definitiva i irrevocable. El moviment de Washington va ser replicat per Alemanya i Itàlia, aliats del Japó, que van declarar la guerra als Estats Units quatre dies més tard de la batalla.

Tot i el consens general que hi havia aleshores als Estats Units sobre la conveniència de dur a terme una política internacional aïllacionista, el govern nord-americà no va tenir gaire feina a convèncer la seva opinió pública de la necessitat d’intervenir en la guerra.

L’aleshores president, Franklin D. Roosevelt, va pronunciar el 8 de desembre, l’endemà de l’atac, davant el Congrés dels Estats Units, el cèlebre Discurs de la infàmia, amb què va arribar a l’ànima dels nord-americans. El lema Recorda Pearl Harbor es va repetir després moltes vegades en les sovintejades guerres en què van participar els Estats Units després d’aquella humiliació històrica.

2.403
nord-americans
, 68 d’ells, civils, van morir en l’atac, i 1.178 van resultar ferits.
1a
vegada
des del 1812, que els EUA eren atacs al seu territori. El president Roosevelt va qualificar de “dia d’infàmia”.
353
avions
de la força aèria del Japó i 67 vaixells van participar en l’atac, dut a terme en dues onades.
188
avions
van ser destruïts i 159, danyats. Tots van ser atacats estant a terra i sense temps d’enlairar-se.
18
vaixells
van ser enfonsats o encallats, incloent-hi cinc cuirassats, com ara l’‘USS Arizona’, on van morir 1.177 efectius
64
militars
japonesos van morir i un d’ells va ser fet presoner.

La cronologia del 7 de desembre (Hora de Hawaii)

06.10

(17.10 hora catalana)

El buscamines ‘USS Condor’ observa un periscopi a l’entrada del port de Pearl Harbor d’un dels cinc minisubmarins, que el 25 de novembre havien sortit del districte naval de Kure, al Japó.

06.30

(17.30)

La primera onada d’avions s’enlaira de portaavions japonesos, a unes 200 milles al nord d’Oahu, l’illa més poblada de Hawaii.

06.45

(17.45)

El ‘USS Ward’ dispara contra un submarí japonès i enfonsa dos dels cinc minisubmarins nipons: el Ha-19 i el Ha-20. Són els primers trets dels Estats Units en la Segona Guerra Mundial.

06.53

(17.53)

El ‘USS Ward’ comunica per ràdio al quarter general de la Marina nord-americana que ha atacat i disparat sobre un submarí que operava prop de Pearl Harbor. El procés de desxifratge, però, retarda la resposta.

07.02

(18.02)

Una estació de radar a Oahu detecta avions no identificats que es dirigeixen cap a Hawaii.

07.20

(18.20)

Un responsable de l’exèrcit ignora aquest informe de radar advertint de la presència d’avions perquè suposa que es tracta del retorn de sis bombarders nord-americans B-17 que venen de Califòrnia.

07.40

(18.40)

La primera onada d’avions japonesos arriba a Oahu a l’espera de rebre l’ordre de llançar l’atac.

07.49

(18.49)

El comandant japonès Fuchida, que lidera la primera onada, ordena als seus homes que adoptin la posició d’atac.

07.53

(18.53)

Transmissió als portaavions japonesos del missatge clau “Tora, tora, tora”, indicant que l’aproximació s’havia aconseguit amb èxit i que Pearl Harbor estava sense defensa.

07.55

(18.55)

Comença l’atac coordinat a Pearl Harbor.

08.10

(19.10)

El ‘USS Arizona’ explota.

08.40

(19.40)

El comandant Fuchida ordena la retirada. “Missió acomplerta. Tornem. Pearl Harbor és un mar de foc”, transmet a l’‘Akagi’, la nau capitana de la flota imperial.

08.54

(19.54)

Comença la segona onada de l’atac japonès contra Pearl Harbor.

10.00

(21.00)

El avions japonesos tornen als portaavions i es dirigeixen cap al Japó. No hi ha tercera onada.

8 de desembre

Petició El Congrés dels Estats Units declara la guerra a l’Imperi Japonès. L’únic vot contrari a aquesta decisió és el de Jeannette Rankin.

11 de desembre

Entrada en la guerra El president Roosevelt demana al Congrés la declaració de guerra a Alemanya i Itàlia. Hores abans l’Alemanya nazi havia declarat ja la guerra als EUA.

Incògnites sobre els avisos al govern

L’èxit de l’atac japonès de Pearl Harbor es va basar, en bona part, en el factor sorpresa. Els responsables militars nord-americans no tenien cap indici de l’acció nipona, però el Departament d’Estat sí que havia estat advertit dels plans japonesos d’atacar la base nord-americana. Paral·lelament, els serveis secrets nord-americans havien interceptat diverses comunicacions dels japonesos que suggerien que estarien planificant un atac a Pearl Harbor; això sí, sense especificar-ne la data. La informació, però, no va arribar als responsables militars sobre el terreny, ja fos per errors del Departament de Defensa o bé perquè l’administració no creia que el Japó gosés atacar els Estats Units. Els documents que s’han desclassificat des d’aleshores deixen moltes incògnites obertes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia