Política

Taiwan, en el punt de mira

El president de la Xina avisa que la reunificació amb l’illa representa una tasca històrica que “s’ha d’aconseguir i s’aconseguirà”

Diu que es farà de manera “pacífica” tot i els “atacs imminents” que destaquen els mitjans estatals

El president de la Xina, Xi Jinping, va assegurar ahir que la unificació amb Taiwan és una tasca històrica que “ha d’aconseguir-se i s’aconseguirà”, en un missatge televisat per celebrar l’aniversari de la revolució del 1911, que va portar a la fundació de la República Popular.

El líder del gegant asiàtic, que el juliol passat va advertir que el seu país no dubtaria a recórrer a la força contra Taiwan i va prometre “esclafar” tot intent d’establir una independència formal per part d’aquesta illa amb 25 milions d’habitants, aquesta vegada va emprar un to més moderat.

Xi va afirmar que el camí cap a la unificació serviria millor als interessos de la nació per mitjans pacífics, però també va advertir a “aquells que obliden la seva herència” que no acabaran bé. “Aconseguir la reunificació de la pàtria per mitjans pacífics està més alineat amb els interessos conjunts de la nació xinesa, incloent els nostres compatriotes a Taiwan”, va assenyalar.

La presidenta taiwanesa, Tsai Ing-wen, va reaccionar immediatament a les paraules de Xi reiterant que l’illa es considera a si mateixa un estat sobirà independent. “El futur de la nació descansa en mans del poble de Taiwan”, va subratllar l’oficina de Tsai.

Al seu torn, el Consell d’Afers del Continent de Taiwan, que s’encarrega de les relacions de l’illa amb Pequín, va instar la Xina a “abandonar els seus provocatius passos d’intrusió, assetjament i destrucció” perquè tornin, en comptes d’això, a la taula de negociacions. El recurs de Xi d’atiar el nacionalisme per obtenir unanimitat i consens en moments de crisi no és gens estrany.

Tot i que la Xina es troba submergida en una allau de problemes com ara la nova crisi al sector de la construcció, les penúries d’energia que s’estan experimentant a cada vegada més indrets del país i les amenaces exteriors, el president xinès no dubta a emprar el nacionalisme per tractar d’obtenir la unitat nacional i el consens en un moment crític.

El pacte de l’Aukus, que reforça la presència militar nord-americana a la regió, és una altra de les principals preocupacions que tenen els dirigents del país asiàtic.

Opció realista

Els mitjans de comunicació estatals xinesos van amenaçar amb un “atac en qualsevol moment” a les tropes nord-americanes a Taiwan. Un dels principals diaris xinesos en llengua anglesa, The Global Times, va advertir en el seu editorial que “un cop esclati una guerra a l’estret de Taiwan, el personal militar dels EUA serà el primer a ser eliminat”. L’article també adverteix que els EUA afrontaran pèrdues “insuportables” si decideixen participar en una guerra per defensar Taiwan, i fan mofa de Washington pel seu fracàs a l’Afganistan.

El diari hi afegeix: “Hem de fer entendre a Washington que està jugant a un joc perillós destinat a disparar foc sobre si mateix i que està arriscant la vida de joves soldats nord-americans.”

I per si no n’hi hagués prou, l’editorial descriu també un atac militar a Taiwan com una “opció cada vegada més realista”.

Espai de defensa

Les tensions entre Taipei i Pequín havien augmentat les darreres hores a causa de les més de 150 incursions d’avions militars xinesos a l’espai aeri considerat com la zona de defensa de Taiwan des de principis d’aquest octubre.

Malgrat tot, les incursions aèries han desaparegut aquests últims dies, a conseqüència de la preparació dels actes que se celebren amb motiu del 110è aniversari de l’inici de la Revolució de Xinhai, la que va establir la primera república xinesa.

LES XIFRES

150
incursions
aèries a Taiwan ha efectuat la Xina en les últimes setmanes.
25
milions d’habitants
té Taiwan, contra els més de 1.400 milions de la Xina.

Entrenaments secrets dels EUA

Josep Solano

Aquesta setmana el rotatiu nord-americà The Wall Street Journal publicava un article en què es revelava l’existència d’un contingent de forces d’operacions especials i marines dels EUA que ha estat entrenant en secret tropes de Taiwan “durant almenys un any” enmig de la pandèmia de la Covid-19 i la creixent escalada verbal entre el gegant asiàtic i Taipei.

Un alt funcionari nord-americà va confirmar divendres la informació publicada en aquest diari, mentre el portaveu del Pentàgon, John Supple, explicava que el suport dels EUA a les forces armades de Taiwan es mesura en funció de les seves necessitats de defensa.

Per la seva banda, el Ministeri de Defensa taiwanès va declinar fer cap comentari al respecte. El ministre, però, va assegurar aquesta setmana que la Xina serà “capaç d’organitzar una invasió a gran escala” de l’illa per a l’any 2025.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Ferran Palau celebra els 10 anys de trajectòria en solitari debutant al Palau de la Música

Barcelona

La Junta Electoral ja ha tramitat la credencial de la substituta de Juvillà

Barcelona

Unides Podem registra al Congrés una proposta de “reforma fiscal integral” amb més impostos a les empreses elèctriques i les grans fortunes

Barcelona

Estats Units exigeix “rotundament” a Rússia que faci marxa enrere en la crisi d’Ucraïna

Washington

El jutge arxiva la causa per la crema d’una bandera espanyola a Tarragona

Tarragona

El Parlament demana al Suprem que suspengui la decisió de la JEC sobre Juvillà

Barcelona

Borràs ha rebut oficialment la notificació de la JEC que li dona 5 dies per retirar l’escó a Juvillà

barcelona

Aragonès: “La manera de tirar endavant els Jocs d’Hivern és no fer més gran una polèmica que no hauria d’haver existit”

Castelló de Farfanya

Lambán justifica haver suspès la reunió dels JJOO per una “manca de respecte institucional intolerable cap a l’Aragó”

madrid