Política

Puigdemont reclama als líders europeus que “prenguin nota” de l’informe del Consell d’Europa sobre els presos de l’1-O

L’eurodiputat de Junts demana als 27 exigir “exemplaritat” a tots els països “sense dobles estàndards”

L’eurodiputat d’ERC Jordi Solé diu que els indults “haurien de permetre que el diàleg i la negociació política arrenquessin”

L’eurodiputat de Junts Carles Puigdemont ha reclamat als caps d’estat i de govern de la Unió Europea, que es reuneixen aquest dijous i divendres a Brussel·les, que “prenguin nota” de l’informe del Consell d’Europa que reclama l’alliberament dels presos de l’1-O, la retirada de les euroordres i la reforma del delicte de sedició, entre d’altres.

En una intervenció al ple de l’Eurocambra, Puigdemont ha reclamat als líders que “utilitzin la millor eina que els ha donat les circumstàncies”, en referència als fons europeus, per “demanar un comportament exemplar a tots els estats membre sense excepció ni dobles estàndards”. “Confio que el Consell Europeu prengui nota (de l’informe) i asseguri que els diners dels europeus s’utilitzen per millorar la democràcia on s’està debilitant”, ha dit.

Per la seva banda, l’eurodiputat d’ERC Jordi Solé ha reclamat l’amnistia per als líders independentistes catalans durant el plenari d’aquest dimecres al Parlament Europeu. Solé ha dit que els indults són una “decisió benvinguda” que hauria de permetre “arrencar el diàleg i la negociació” entre l’Estat espanyol i el Govern. Tot i això, l’eurodiputat republicà també ha apuntat que caldrà “valentia” per resoldre un problema que, segons apunta, “està lluny de ser resolt”.

Solé també ha recordat que encara estan en marxa processos judicials que “intimiden” centenars de ciutadans. Amb tot, l’eurodiputat ha reclamat que s’escolti els catalans que volen decidir “lliurement” sobre el futur polític de Catalunya en un referèndum acordat.

El TSJC anul·la una declaració de suport del Claustre de la UB als polítics presos

El TSJC ha confirmat l’anul·lació de la declaració de suport del Claustre de la UB als polítics independentistes presos i en contra de la “judicialització de la política”, segons ha informat la mateixa universitat. El claustre de la UB va aprovar una declaració, acordada per totes les universitats catalanes, una setmana després de la sentència del Tribunal Suprem, l’octubre del 2019. Després d’un recurs que va rebre el suport de la fiscalia, un jutjat va considerar l’octubre del 2020 que aquesta declaració vulnera la llibertat ideològica, d’expressió i d’educació. A més, considerava que la universitat forma part de l’administració pública i, per tant, ha de ser neutral, ja que no és una “institució de representació política”.

En la sentència inicial, la magistrada considerava que la universitat “no pot assumir com a pròpia una posició política determinada, i menys si aquesta és manifestament contrària a l’ordenament jurídic vigent”. De fet, la sentència assumia les tesis de la fiscalia i dels demandants contra la UB i assegurava que “la defensa del Claustre de la UB dels actes executats els últims mesos per forces polítiques que han ocupat les institucions autonòmiques, declarats en la seva majoria inconstitucionals i perseguits penalment per infringir aquesta neutralitat, no només són impugnables a la jurisdicció contenciosa-administrativa, sinó que dificulten el desenvolupament integral d’alumnes i professors”.

Per tot això, el jutjat obligava la UB a anul·lar la declaració institucional, a publicar la sentència a la seva web durant un mes i a pagar les costes judicials dels demandants fins a un màxim de 600 euros.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.