Una Constitució a mida

Primer va ser la fuetada de la sentència del Suprem que va obligar a concentrar esforços en les protestes i, després, ha arribat la crisi del coronavirus per acabar d’empantanegar-ho. Ja sigui per una cosa o altra, el projecte de la plataforma Debat Constituent d’iniciar un procés participatiu per perfilar els principis, o fonaments, sobre els quals s’hauria d’estructurar la Constitució d’un eventual Estat català independent, no ha acabat d’agafar velocitat de creuer. Els seus promotors, però, s’han proposat que, ara sí, la iniciativa prengui un impuls que es vol definitiu, i que cristal·litzi abans que acabi l’any en un esbós de com hauria de ser l’esquelet d’aquesta carta magna, tot i que la consigna és la de la prudència. “No ens volem marcar ni fites ni calendaris, ja que això ha d’evolucionar en funció dels ritmes que marqui el país”, avança Jordi Domingo, membre de la Coordinadora d’Enteses del Debat Constituent. I és que l’esdevenir de la pandèmia és, i serà, un factor determinant per al recorregut del projecte i, per això, el que s’ha fet és emmotllar-lo ja d’entrada a un context en què es preveu que la interrelació social serà mínima. En la pràctica això voldrà dir que totes les discussions que s’hagin de fer seran telemàtiques, i els actes de més volada i projecció mediàtica que es van imaginar en el seu dia –com ara un concert de presentació que, de pas, havia de servir per recaptar fons per finançar el procés– ja s’han cancel·lat directament.

Amb totes aquestes premisses i prevencions, en el dia avui s’està acabant de dotar de contingut el lloc web – Debatconstituent.cat – des d’on es canalitzarà, i centralitzarà, tot el dispositiu en línia inherent al projecte. De manera paral·lela, alguns dels rostres visibles del projecte, com ara el cantautor Lluís Llach i l’exdiputada de la CUP Gabriela Serra, estan acabant de polir el procés formatiu amb les enteses, les agrupacions al territori des d’on s’estructurà tot el treball a fer. Ara mateix ja n’hi ha més de vuitanta de constituïdes, i el seu ha de ser un paper clau en l’engranatge del Debat Constituent. Aquestes s’encarregaran d’organitzar, juntament amb les entitats que ho sol·licitin, les deliberacions obertes a la ciutadania en què s’analitzaran, i discutiran, els àmbits temàtics que donaran forma a l’embrió de Constitució. Així, i a tall d’exemple,s’hauria de parlar sobre el model d’estat que regiria en una Catalunya independent, o quins drets, i obligacions, quedarien recollits en la seva norma més bàsica. En tot plegat, però, no s’acceptaran propostes que impliquin un retrocés respecte al règim jurídic actual. Per exemple, el dret a l’avortament ja es dona per descomptat. Del que es tracta, doncs, és de determinar en quines condicions es podrà exercir i a partir de quina edat.

De tota la cadena del procés participatiu, la més icònica serà respondre, per part de tots aquells que s’hi impliquin, les més de 140 preguntes que conformen el qüestionari ja penjat al lloc web. Aquí ja es demana concreció, com ara si Catalunya ha de ser un Estat independent, confederat o federat amb l’Estat, quina ha de ser la seva relació amb l’Aran, si ha d’adoptar l’euro com a moneda o no, o com s’hauria d’organitzar administrativament el país, i si hauria de tenir exèrcit. Del buidatge de les respostes, en sortirà una Constitució a mida.