Política

El govern insta fiscalia a actuar per coacció del TS a funcionaris

Torra denuncia a l’ONU les “amenaces” del Suprem per no deixar sortir els presos polítics

Sànchez proposa que tinguin el tercer grau, protegint així els funcionaris de presons

El govern català insta la fiscalia a investigar el Tribunal Suprem per “coaccions” als funcionaris de les juntes de tractament de les presons, per haver-los advertit que podien incórrer en prevaricació si permetien als presos polítics catalans passar el confinament als seus domicilis. En una entrevista a Catalunya Ràdio, la consellera de Justícia, Ester Capella, va qualificar ahir d’“inaudit” que l’alt tribunal “amenaci i coaccioni” les juntes de tractament de les presons amb l’objectiu d’“influir” en la seva decisió de permetre que els presos polítics puguin confinar-se als seus domicilis particulars com tots els reclusos de segon grau que es poden beneficiar de sortides regulars de la presó emparades en l’article 100.2 del reglament penitenciari. Sense demanar explícitament una investigació, la consellera va fer una crida a la fiscalia perquè cada òrgan judicial faci valer i demostri la seva independència davant de la situació creada.

Es qualifiqui com es qualifiqui, el cert és que, en conèixer-se que el Departament de Justícia planejava enviar a casa per passar el confinament del coronavirus els presos acollits al 100.2, el Tribunal Suprem va reaccionar com no reacciona mai en el cas d’altres presos i va anunciar que demanaria explicacions “de manera nominal”, és a dir, personalment, a cada funcionari que autoritzés les sortides tot advertint-los que podien incórrer en un delicte de prevaricació.

De fet, Capella donava a entendre que, davant la pressió del Suprem, els funcionaris haurien decidit no estendre als polítics el permís concedit a quinze altres presos, en una interpretació “més estricta” del reglament, amb l’objectiu precisament de garantir que se’ls pugui continuar aplicant el 100.2.

Per la seva banda, el president Torra ha enviat una carta a l’alta comissionada per als Drets Humans de l’ONU, l’expresidenta xilena Michele Bachelet, en què denuncia les “amenaces” del Suprem, unes advertències que, segons el president, va fer l’alt tribunal per impedir que els presos polítics es poguessin confinar als seus domicilis i fora de la presó.

Junqueras vol empara

Amb dues cartes, l’exvicepresident Junqueras va demanar en la seva condició de pres empara a l’ONU i al Consell d’Europa per fer complir les seves recomanacions de trasllat de presos a la seves llars com a mesura preventiva davant del contagi massiu als centres penitenciaris. Per Junqueras, les “amenaces del Suprem” perjudiquen tots els presos i la lluita contra el coronavirus.

D’altra banda, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) va carregar directament contra el govern català pel fet de mantenir els presos polítics als centres penitenciaris i es va sumar a les dures crítiques expressades per familiars dels afectats denunciant la submissió de les autoritats penitenciàries catalanes a la coacció del Suprem. L’ANC en va demanar l’excarceració junt amb el Síndic. D’altra banda, el també pres Jordi Sànchez va proposar com a sortida que els presos “que no representem un perill” siguin classificats temporalment en tercer grau, una decisió davant la qual la fiscalia podria recórrer però que haurien de decidir els tribunals, i salvaguardaria legalment els funcionaris.

LES FRASES

Frase
Nom i Cognoms
CÀRREC
Frase
Nom i Cognoms
CÀRREC
Frase
Nom i Cognoms
CÀRREC
Frase
Nom i Cognoms
CÀRREC

Ponsatí demanda la JEC al Suprem

ò.p.j

L’eurodiputada Clara Ponsatí ha presentat una demanda al Tribunal Suprem contra les decisions de la Junta Electoral Central de final de gener, quan van denegar-li l’expedició de la credencial com a eurodiputada i la seva notificació en la llista tramesa al Parlament Europeu, i van declarar el seu escó vacant. Tot i això, Ponsatí va ser igualment acceptada com a eurodiputada el 31 de gener, en aplicació de la sentència del Tribunal de Justícia de la UE pel cas Junqueras, que deixa clar que no cal cap acatament previ de la Constitució, resolució que la JEC es va negar a aplicar. El recurs, a què ha tingut accés El Punt Avui, veu atacats els drets fonamentals de Ponsatí i denuncia que s’ha pretès alterar els resultats electorals amb un “manifest menyspreu al principi democràtic”. Per això reclama al Suprem que obligui la JEC a dictar les resolucions a què es va negar o, en cas contrari, demani una qüestió prejudicial al TJUE per saber com ha d’aplicar la seva jurisprudència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.