política municipal
pactes de govern
A la recerca de l'estabilitat
La fragmentació als consistoris sorgits de les eleccions de fa un any ha fet allargar les negociacions per formar governs
Tarragona i Tortosa han assolit pactes, mentre que Reus i el Vendrell continuen maldant amb la minoria
Dotze mesos després, queda clar que la digestió dels resultats de les eleccions municipals del 24 de maig del 2015 ha estat lenta i complicada a molts grans ajuntaments del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. A la major fragmentació política que van deixar les urnes ara fa un any, s'hi ha sumat la interferència de dues comeses electorals més que han desembocat en unes negociacions llargues i complicades per assolir pactes de govern, diversos governs encara en minoria i acords fràgils que han acabat morint al cap de pocs mesos.
Acord tardà a Tarragona
Tarragona va haver de deixar passar els efectes de les eleccions al Parlament i al Congrés dels Diputats per aconseguir un acord que va aliar el PSC de Josep Fèlix Ballesteros amb el PP i l'únic regidor d'Unió, Josep Maria Prats, després de la seva ruptura amb CDC. L'acord es va rubricar al gener i, tot just superats els cent dies, l'oposició hi continua veient falta de projecte, amb una gestió que continua marcada per la cita, sovint polèmica, dels Jocs del Mediterrani del 2017, i sota l'ombra amenaçadora del cas Inipro.
També va trigar el pacte a Salou, on CiU (aliada amb la independent FUPS de l'alcalde Pere Granados) va aconseguir al mes de desembre l'acord amb el PSC que se li havia resistit al juny. A la veïna Vila-seca, Josep Poblet (CiU) ha pogut continuar governant amb majoria absoluta, malgrat que les tibantors amb l'oposició han protagonitzat polèmiques. Altafulla també ha omplert titulars, amb el trencament del pacte entre AA i l'Eina, al març. L'alcalde, Fèlix Alonso, va trigar dies, però, a lligar un nou pacte amb CiU.
Reus, en minoria
El primer any de govern de Carles Pellicer (CiU) ha estat més tranquil del que es podia presagiar ara fa un any. Des del desembre passat, la minoria dels set regidors convergents s'ha convertit en menys reduïda gràcies a l'entrada dels dos regidors d'Ara Reus i l'afegitó de les dues regidores d'ERC al febrer. El govern encara no arriba a la majoria absoluta al ple, però ha aconseguit, a grans trets, sortejar les principals dificultats.
Més tranquil·la ha estat la situació a Cambrils, on la ràpida entesa entre les candidates d'ERC, CiU i el PSC per convertir en alcaldessa la republicana Camí Mendoza no ha tingut grans contratemps.
Inestabilitat al Penedès
Malgrat l'entesa inicial al Vendrell entre el PSC, CiU i ERC, la gran fragmentació existent al consistori obliga els tres grups a haver de buscar pactes per aprovar cada una de les propostes de govern. El PP i Ciutadans (C's) van ser fonamentals per aprovar l'últim pressupost municipal,i les distàncies amb els grups de Sí es Pot-El Vendrell, o Som Poble-CUP s'han anat fent evidents.
A Calafell, el pacte antinatura entre el PSC, UAM, el PP i el suport extern de C's ja ha començat a trontollar. C's, després d'una crisi interna que ha dividit el grup en dos, ha decidit retirar el suport al govern tripartit perquè el considera massa tou amb el procés independentista, fet que deixa un escenari difícil a l'alcalde, Ramon Farré (PSC), per salvar el seu govern.
Pacte ràpid a Valls
Després de no revalidar la majoria absoluta, l'alcalde de Valls, Albert Batet (CiU), va obrir de seguida la porta a l'entrada d'ERC al govern i en poc més de tres setmanes es va tancar el pacte. Els grans temes, però, encara estan en estudi. Més plàcida ha estat la situació a Montblanc, on l'Agrupament Catalanista de Montblanc del republicà Pep Andreu va ampliar encara més la majoria.
Aiguamúrcia i Cabra del Camp, però, han estat els dos municipis amb més inestabilitat política. L'alcaldessa d'Aiguamúrcia, Fina Bartolí (CiU), ha perdut el suport d'una de les seves tres regidores, i ha quedat en minoria. A Cabra del Camp, la nova candidatura de Cabra en Comú, sorgida de la urbanització de Mas del Plata, va sorprendre trencant l'hegemonia de CiU, però el grup de govern es va trencar en poques setmanes i dos dels cinc regidors van passar a l'oposició. Des de llavors la vida política l'ha marcat una moció de censura no completada i el creuament de denúncies.
Aliança a Tortosa
A Tortosa, després d'un any de govern en minoria de CiU, tot i que amb un acord d'estabilitat amb ERC, els republicans han optat finalment aquest mes per incorporar-se a l'executiu. El fet de governar en minoria, però, no ha causat problemes a Ferran Bel (CDC), que ha tingut la complicitat dels quatre regidors republicans per aprovar el pressupost o el pla d'actuació municipal, que van redactar conjuntament. Amb tot, Movem Tortosa i els socialistes encara mantenen l'oferta a ERC per formar un govern d'esquerres alternatiu al de Bel.
Les majories absolutes han marcat la dinàmica a la resta de capitals de comarca ebrenques. En les eleccions passades, ERC va aconseguir la majoria absoluta a l'Ajuntament d'Amposta, que fins llavors estava governat per CiU. L'alcalde, Adam Tomàs, ha fet una aposta pels temes mediambientals i lidera el front institucional en defensa de l'Ebre. A Gandesa, el convergent Carles Luz governa amb majoria absoluta, sense necessitat de reeditar el pacte incòmode amb el PP del mandat passat. En canvi, a Móra d'Ebre, CiU també té prou força per governar en solitari, però l'alcalde, Joan Piñol, ha mantingut al govern local el PP. Diferent és la situació a Sant Carles de la Ràpita, on la forta fragmentació ha dut ERC a un pacte a quatre bandes amb el PSC, SI i ICV.
Informació elaborada per
Primer any de mandat, a fons
A partir de la setmana que ve, el diari publicarà una sèrie que inclourà anàlisis amb més profunditat d'aquest primer any de mandat dels principals ajuntaments del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. El consistori de Tarragona serà el que encetarà aquesta sèrie, dilluns, amb un ampli reportatge que inclou les veus de tots els portaveus, les claus del mandat, els punts candents i els pactes. La llista continuarà dimarts mateix amb l'anàlisi de l'Ajuntament de Torredembarra i es reprendrà el diumenge següent amb una doble pàgina dedicada al consistori reusenc. En total seran una trentena els municipis analitzats, amb totes les capitals de comarca incloses, amb reportatges que es publicaran de manera alterna els diumenges i els dimarts fins al mes d'agost vinent, en què se n'intensificarà la periodicitat.
