En Comú i ERC irrompen amb força a Tarragona

En Comú Podem també irromp en el panorama electoral de Tarragona, i ho fa per la porta gran: del no-res a ser la força més votada, amb més d'un 20% dels vots. Només un candidat com Fèlix Alonso, militant des de l'adolescència del PSUC i ara a les files d'EUiA, podia ressuscitar la representació que els comunistes havien perdut en els comicis del 1982, i ara sota la sigla d'En Comú Podem convertir-se en el guanyador d'una nit electoral que a les comarques de Tarragona va acabar carregada de titulars. “És el resultat que esperava”, deia eufòric el candidat amb pràcticament el cent per cent de l'escrutini fet. Més enllà d'agrair felicitacions, l'alcalde d'Altafulla anava per feina i ahir mateix, just païda la victòria, ja traduïa en paraules el resultats: “La gent ha estat al nostre costat perquè vol que blindem els drets socials i per la consecució d'un referèndum”, explicava, i hi afegia: “Som decisius i podem guanyar a Madrid el referèndum.”

Però, més enllà de l'èxit d'En Comú, a la seu d'ERC, un partit que només havia aconseguit tenir un representant a la província en la legislatura del 2004 al 2008, també se celebrava una victòria en majúscules que situava els republicans, amb un 17% dels vots, directament al segon lloc d'una forquilla que no podia quedar més repartida: sis representants de sis partits diferents per ocupar els sis escons que té assignats Tarragona, i només un candidat, Martí Barberà –que fins ara era a Madrid com a segon representant de CiU i que ara es presentava com a cap de llista d'Unió–, quedava a les portes del Congrés.

“És un dia històric. L'esquerra guanya a Tarragona i nosaltres aconseguim per primer cop ser segona força a la demarcació”, deia un també pletòric Jordi Salvador, que al capdavant de la llista d'ERC interpreta els resultats d'ahir com un canvi de tendència a la demarcació de Tarragona, on les forces independentistes sempre han estat qüestionades.

C's, que en les passades autonòmiques havia fet forat en obtenir quasi un 20% dels vots, també va aconseguir fer entrar el seu candidat, el jove Sergio del Campo, tot i baixar percentualment en nombre de vots.

Amb la irrupció d'aquestes tres forces que van trasbalsar la nit electoral, els clàssics que fins ara es repartien les cartes van quedar en segon terme, mantenint cadascun el seu cap de llista. Fa quatre anys CiU, el PSC i el PP es repartien a dos per cap els sis diputats, i ara, sense Unió, Democràcia i Llibertat ha tornat a quedar per darrere els socialistes (els històrics guanyadors de les eleccions generals a Tarragona), que ahir es van convertir en la tercera força més votada per darrere d'En Comú i ERC. A molt pocs vots de diferència i amb pràcticament un empat en tant per cent de vots, el tortosí Ferran Bel es guanyava un lloc per defensar els colors de DL, i ocupant l'últim lloc del rànquing, el cap de llista del PP, que tot i mantenir diputat ha passat de tenir el suport d'un 23,65% de l'electorat a les autonòmiques a poc més d'un 12% .

Més enllà de les xifres globals i del repartiment d'escons entre partits, a la demarcació de Tarragona destaquen resultats com ara el de Tarragona ciutat, on el partit de govern, el PSC, passa a ser tercera força per darrere d'En Comú i C's, o municipis com Salou i Vila-seca, on torna a guanyar C's.