Setge de l'Audiencia Nacional a Celrà pel suport al Parlament
L'ofensiva, que afecta també la Seu d'Urgell, reclama documentació al consistori per haver donat suport a la declaració sobre la independència
L'alcalde diu que no pensen contestar
El jutge Santiago Pedraz, del jutjat d'instrucció número 1 de l'Audiencia Nacional, ha iniciat una investigació contra l'Ajuntaments de Celrà per haver aprovat una moció de suport a la declaració del Parlament en què s'anunciava l'inici de la desconnexió de l'Estat espanyol. L'alcalde de Celrà, Dani Cornellà (CUP), explicava ahir que tot el que han rebut és un fax en què el jutge Pedraz els reclama “tota la seva documentació” relativa a l'aprovació de la moció dins el marc d'obertura d'una investigació sobre els fets. En concret, reclamen l'acta del ple on es recull l'aprovació de la moció i els informes del secretari i l'interventor, i tota la documentació addicional, en cas que existeixi.
No respondran
Aquest requeriment confirma les sospites de l'alcalde, que fa tot just quinze dies va rebre un requeriment de la subdelegació del govern de l'Estat a Girona reclamant-los l'acta del ple (vegeu El Punt Avui del 19 de novembre). Cornellà va donar per fet en aquell moment que l'Estat tornava a la càrrega contra l'Ajuntament per la votació d'una moció al ple. La resposta va ser remetre'ls una còpia del certificat de la moció de suport, recriminar-los que l'Estat vulgui reincidir a atacar-los per un acord democràtic i unànime pres pel ple (format per la CUP, iCelrà-ERC i CiU) i recordar-los que la delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, és persona no grata al municipi.
Ara, davant el requeriment de l'Audiencia Nacional, el govern municipal ha decidit simplement ignorar-lo i no respondran ni trametran cap documentació a part de la que, com ja és habitual, es remet a la subdelegació del govern cada mes amb l'acta aprovada pel ple del mes anterior. Des del consistori ignoren quines són les acusacions concretes que se'ls fan ara, ja que en l'escrit que els han fet arribar no hi consten. L'única referència que en tenen ha estat a través del que s'ha publicat en un mitjà d'abast estatal en què s'assegura que és per delictes de rebel·lió, sedició “i d'altres”. A més, es dóna la circumstància que el ple va aprovar la moció de suport a la declaració del Parlament abans que el Tribunal Constitucional en fes la suspensió cautelar. La suspensió va ser l'11 de novembre, i el ple va fer-se el dia abans.
El suport de l'AMI
L'Associació de Municipis per la Independència (AMI) va emetre ahir un comunicat per posar-se al costat dels dos consistoris investigats en aquest nou atac contra les resolucions de caire sobiranista aprovades pels plens. El document, que consta de cinc punts, s'inicia recordant que la moció de suport a la resolució del Parlament té un caràcter simbòlic i que l'aprovació per part dels ens locals no té cap afectació sobre el funcionament de les corporacions municipals. L'entitat que agrupa els ajuntaments sobiranistes expressa, a més, que l'aprovació de la moció és l'exercici de drets fonamentals recollits a la mateixa Constitució espanyola. “És un exercici”, sosté l'AMI, “que s'empara en la llibertat d'expressió (article 20), en la llibertat ideològica (article 16) i en el dret fonamental a la participació política (article 23 CE), consubstancials a la definició de l'Estat espanyol com un estat democràtic i de dret”. Es valora que el fet que el Constitucional l'hagi suspès “no impedeix que la corporació local hi expressi el seu suport”, i que atenent al seu caràcter simbòlic l'inici de diligències podria donar a entendre que s'han suspès les llibertats d'expressió, ideològica i el dret a la participació política pel que fa als ens locals. L'AMI remarca en l'últim punt del comunicat que juntament amb l'Associació Catalana de Municipis (ACM) donaran suport jurídic als ajuntaments afectats.
