El Tribunal Constitucional anul·la la resolució independentista
Els magistrats emeten per unanimitat la sentència més ràpida de la seva història
Seguint el guió previst, el ple del Tribunal Constitucional (TC) ha declarat per unanimitat inconstitucional i nul·la la resolució independentista aprovada el 9 de novembre pel Parlament de Catalunya després d'acceptar la impugnació que el govern espanyol va presentar contra aquesta proposta que havia de posar inici a un procés independentista.
Ho ha fet només 22 dies després de l'admissió a tràmit del recurs que va interposar el govern espanyol, fet que converteix aquesta sentència en la més ràpida de la seva història. Els magistrats han acceptat els arguments proposats pel ponent d'aquesta sentència, el conservador Andrés Ollero –que va ser 17 anys diputat del PP- i han decretat que la declaració que va aprovar el Parlament ataca els principis bàsics de la Constitució i l'Estat de dret, com assenyalava el recurs de l'Estat. Els magistrats han emès sentència després de tres hores de reunió aquest dimecres en què han llimat el vocabulari fins a l'extrem per evitar que hi hagi errors d'interpretació o equívocs que puguin produir efectes col·laterals o que puguin alimentar el sobiranisme.
El president del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos, va decidir incloure el recurs contra la declaració independentista al ple d'aquesta setmana per llançar abans del 20-D un missatge inequívoc de resposta davant el contingut del text que es va aprovar al Parlament. Ho ha fet, a més, just abans de l'inici de la campanya electoral que arrenca dijous.
D'aquesta manera el TC no ha utilitzat ni tan sols els cinc mesos de suspensió cautelar que es van activar l'11 de novembre quan va admetre a tràmit el recurs del govern espanyol. Per respondre a la declaració de sobirania del Parlament del 2013 havien necessitat gairebé 11 mesos, per resoldre la consulta del 9-N set mesos, i per resoldre el recurs contra l'Estatut quatre anys justos. Per contra, recursos com el del PP contra la Llei de l'avortament porta cinc anys esperant sentència.
Una via cap a la suspensió
D'aquesta manera la sentència accelera la via perquè el TC faci ús de les seves noves atribucions que li permeten multar o suspendre càrrecs públics. La reforma deixa a les mans del TC –i no del govern espanyol- els terminis en què pot actuar, o no, si detecta un incompliment. El mecanisme que recull la llei estableix que abans de suspendre o multar ningú el TC ha d'advertir la persona o institució que podria estar incomplint una resolució, donant-li d'aquesta manera la possibilitat de rectificar.
Pròxims als arguments de l'Estat
Els magistrats han rebutjat d'aquesta manera les al·legacions del Parlament de Catalunya, que defensava que la resolució és una “simple instrucció indicativa per la que es manifesta més una aspiració o desig que una disposició vinculant (per al Govern)”. Segons el Parlament la declaració no genera “efectes jurídics”, ja que no “obliga” formalment al Govern a complir-la, i se circumscriu únicament al debat polític. També indicava que les resolucions no tenen la força legal per “anul·lar” l'aplicació del principi de legalitat i no es pot pressuposar que l'executiu incomplirà la llei tot i que una moció l'insti a fer-ho.
Per contra, la sentència redactada per Ollero ha donat suport als arguments del govern espanyol, que en el seu recurs denunciava l'incompliment per part del Parlament de Catalunya de set articles de la Constitució i tres de l'Estatut de Catalunya. Segons el text que l'Advocada de l'Estat va registrar, la declaració independentista va suposar un “menyspreu absolut a l'Estat de dret” i és “radicalment inconstitucional”. El text argumentava que la declaració “atacava” la sobirania espanyola i per tant també a l'Estat de dret i als seus poders.
