Política

RAFAEL BRUGUERA

NÚMERO 1 DEL PSC A LA CIRCUMSCRIPCIÓ DE GIRONA

“La DUI és un desastre que ens allunyaria d'Europa”

“Volem sortir d'aquest embolic amb una proposta coherent, sensata i possible que doni a Catalunya la màxima llibertat possible”

“Quan es parla del dret a decidir, que nosaltres respectem i, a més, hi estem d'acord, ens agradaria que fos sobre si es vol una relació federal amb l'Estat o amb els pobles d'Espanya”

Lluís Llach no es defineix, no diu si són d'esquerres o de dretes, nosaltres sí que ho fem
Ens agradaria saber quin és aquest pla per poder declarar una DUI i que sigui efectiva

Rafel Bruguera, número 1 de la candidatura del PSC a les comarques gironines en les eleccions al Parlament, clama per una solució dialogada i pactada, legal i acordada, que resolgui l'encaix de Catalunya amb Espanya però que, a la vegada, sigui transformadora de la realitat de l'Estat a través del federalisme. Segons Bruguera, s'ha d'assolir el màxim de llibertat per a Catalunya, però des del marc de la llei, i adverteix que una declaració unilateral d'independència (DUI) seria un desastre.

Què busca el PSC en unes eleccions que per a uns són autonòmiques, per a altres tenen caràcter plebiscitari i per al president de l'Estat espanyol són senzillament “diferents”?
Què volem? Sortir d'aquest embolic amb una proposta coherent, sensata i possible que doni a Catalunya la màxima llibertat possible. I tot això en un context molt difícil i complicat, és cert. Nosaltres entenem que quedar-nos com estem seria un gravíssim error, que és el que defensen uns, com ara el PP i Ciutadans, i per l'altre costat pensem que una declaració unilateral d'independència seria un desastre que ens allunyaria d'Europa i de la moneda única. Per això el PSC es presenta amb un programa per governar. Com deia, defensem treballar des del diàleg per assolir la màxima llibertat per a Catalunya.
Què entén vostè per aquest màxim de llibertat que el PSC vol assolir per a Catalunya?
Doncs el reconeixement dels drets històrics, la llengua i la cultura, que és cert que han estat amenaçats aquests darrers anys pel govern del PP, així com també en temes competencials, en el sentit d'assolir per part de l'Estat el compromís d'invertir en les infraestructures necessàries, clau i estratègiques perquè Catalunya pugui ser encara més del que és un gran motor social i econòmic.
Parla de reconeixements i compromisos. D'acord. Amb la història a la mà, i atès que les posicions no poden estar més allunyades, a quin acord es pot arribar?
Algunes coses estan canviant; és més, penso que ja han començat a canviar, i això s'ha de tenir en compte i molt. És un començament que ens fa veure que és possible arribar a acords.
Un canvi? No és pas arran o gràcies al procés secessionista, que ho empeny tot?
En tot cas, penso que és gràcies al procés polític general que s'està donant a Catalunya i al mateix Estat.
Posi exemples.
Sense anar més lluny, donem un cop d'ull a les comunitats autònomes que tenen el català com a llengua pròpia, les quals ja han començat a canviar. I aquests són els nostres aliats. Francina Armengol, presidenta a les illes Balears, va derogar el decret de trilingüisme i, a més, va demanar la reincorporació a l'Institut Ramon Llull, i això no són coses menors. El mateix podem dir dels presidents de les comunitats de València i Aragó, Ximo Puig i Javier Lambán; aquest darrer va anunciar la derogació de la ignominiosa llei de la llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental, la famosa Lapao. La qual, per cert, a Catalunya, quan va ser aprovada, va haver-hi una reacció totalment contrària, però ara penso que no s'ha felicitat molt, el que es diu molt, el president aragonès per aquesta decisió. Amb això el que vull dir és que es demostra que una Espanya diferent és possible i ja ha començat. Serà fàcil? No! A més, cal fer entendre que la problemàtica no es resol amb més recursos econòmics, com ara el pacte fiscal, sinó que el que cal és buscar una solució política. Són visions divergents: mentre que el PP i Ciutadans han volgut resoldre el conflicte que té Catalunya, però que no oblidem que també té Espanya en conjunt, via judicial, altres ho volen fer saltant-se la llei. Les dues visions no són la solució. Els problemes polítics s'han de resoldre fent política. Se'n pot dir federalisme, que és el que nosaltres posem sobre la taula, que a més és el model imperant a la majoria de països més avançats. No tots aquests són iguals, cert, però funcionen.
El referèndum hauria estat o és la solució?
Quin referèndum? Quan es parla del dret a decidir, que nosaltres respectem i, a més, hi estem d'acord, ens agradaria que fos sobre si es vol una relació federal amb l'Estat o amb els pobles d'Espanya, fet que implica el reconeixement de Catalunya com a nació amb tots els sentits, polític i jurídic, però des del federalisme. Hem tingut una Constitució d'èxit, però aquesta ara com ara ja no serveix per resoldre molts problemes, entre els quals l'encaix de Catalunya a Espanya.
Vostès centren molt el focus en el fet de governar i en el programa.
Sí, perquè el que intentem explicar és que el 28-S s'ha de continuar governant el país. No podem estar un any i mig pendents de les estructures d'estat, com ens diu el senyor Llach. Hi ha onze mil criatures que no tenen garantit cap àpat al dia. S'ha de continuar fent polítiques, i per això nosaltres fem una proposta des del punt de vista nacional, però des de l'esquerra. I preguntant al cap de llista de Junts pel Sí a Girona, Lluís Llach, sobre temes concrets de les comarques gironines, va reconèixer que no tenen programa ni propostes per resoldre el problema dels ciutadans, que mereixen saber qui voten i per fer què. Hem fet un esforç important per definir-nos, fins i tot en temes polèmics perquè aquest país té molts temes pendents de resoldre. I per què? Doncs per la inoperativitat del senyor Mas. Durant aquest temps no s'ha inaugurat cap escola, el CAP de l'Escala segueix amb el risc, per dues vegades, de privatitzar l'àrea bàsica. Lluís Llach no es defineix, no diu si són d'esquerres o de dretes, nosaltres sí que ho fem.
En què es defineixen, vostès, els socialistes?
Som d'esquerres i busquem un pacte nacional amb fermesa i rotunditat, procurant la màxima llibertat i que es reconegui que som un nació.
Té por d'una declaració unilateral d'independència?
Penso que no s'hi arribarà. Aquests dies Artur Mas està dient una cosa que és absolutament ambigua; ens està dient que s'ha d'entrar en un període de negociacions amb l'Estat. La meva pregunta és: per fer què? Pretén negociar amb l'Estat espanyol la independència de Catalunya? Això és absolutament impossible en el marc legal i europeu. Negociar una altra cosa? Bé, doncs, benvinguts al club. El que veig és que hi haurà frustració de molta gent que s'ha cregut que això de marxar d'Espanya era només una solució cordial i adéu. Això no és ni serà així. I si fos així, l'endemà, què? Sabem perfectament que més enllà del sentiment i del desig les coses es fan amb un pla. I m'agradaria saber quin és aquest pla per declarar una DUI i que sigui efectiva. Bé, es pot fer en el Parlament, però què tindrà des del punt de vista pràctic? Entenc que la solució és la nostra, la federal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

POLÍTICA

ERC tria els representants de la Selva, Gironès i Pla de l'Estany per a la seva llista

GIRONA / SANTA COLOMA
política

Ajornat el judici contra Jové, Salvadó i Garriga per la campanya electoral i no per la llei d’amnistia

barcelona

Refer la llei d’enjudiciament

Madrid

Turquia, mediadora per interès

Istanbul
Brigid Laffan
Presidenta de l’European Policy Centre

“Les guerres a Ucraïna i Gaza definiran el futur d’Europa”

Barcelona
Susanna Bazán López
Cap de l’oposició a Porqueres (Junts per Porqueres)

“Hi ha una mala gestió de govern i falta transparència”

Porfqueres
política

Collboni perd la moció de confiança, però anuncia una ampliació del govern

barcelona
rússia

Sis anys de presó per a una membre de Pussy Riot

barcelona
rússia

El Kremlin continua entossudit a culpar Kíiv de l’atemptat

barcelona