Política

Per què hem de votar Sí

Perquè ningú ens torni a negar que som una nació

Castella-Espanya impedeix la definició de Catalunya com a nació per no posar en crisi l'existència d'una “nació espanyola”

Vam tenir el primer Parlament d'Europa i constitucions fins al 1714

En el xoc entre Catalunya i la resta de l'Estat espanyol no tot són raons econòmiques, per bé que és cert que aquestes han convertit milers de persones en independentistes en els últims quatre anys. Hi ha raons identitàries, basades fonamentalment en la llengua i la cultura i el reconeixement del fet històric que Catalunya és una nació.

Espanya s'ha negat sistemàticament a admetre que Catalunya és una nació. El 1978 els “pares de la Constitució” van impedir que es fes servir el terme nació per fer referència a Catalunya i el País Basc, i la carta magna s'hi refereix amb l'eufemisme de “nacionalitats”, que ningú sap ben bé què vol dir.

Quan es va redactar el darrer Estatut, el govern espanyol va forçar que s'eliminés l'afirmació feta pel Parlament que Catalunya és una nació, i després el Tribunal Constitucional encara hi va haver de dir la seva.

La negació de la identitat nacional és fonamental des del punt de vista del que molts anomenen Castella-Espanya. Si la resta de l'Estat reconeix que Catalunya és un nació, ni que sigui (de moment) sense estat, estaria reconeixent que Catalunya no és el mateix que Espanya i això podria tenir una transcendència jurídica que legitimaria les aspiracions catalanes.

Pels espanyols que han comandat l'Estat, fossin de dretes o d'esquerres, de nació només n'hi ha una que és l'espanyola. Tot i que és una incoherència històrica, ells la mantenen fent bona certa premissa que una mentida es converteix en realitat a base de repetir-la.

Per exemple, el president de Galícia, que a la seva comunitat també té qui en defensa els drets històrics, el dirigent del PP Alberto Núñez Feijóo va dir després de la primera manifestació multitudinària del 2012 a Catalunya: “No podem ser independents de la realitat, i la realitat és que Catalunya és Espanya des de fa 500 anys”, i es va quedar ben ample.

Les enquestes que s'han anat fent per intentar esbrinar per quin motiu en poc temps ha crescut tant l'independentisme han destacat com un dels principal motius el menysteniment que els polítics han mostrat i verbalitzat vers Catalunya. Negar-nos què som és una manera de menysteniment. Disposar d'un estat propi permetrà, per fi, que ningú ens digui mai més què hem o què no de ser.

1127 El català Ramon Berenguer III signa el que es considera primer tractat internacional. 1978 Els “pares de la Constitució” neguen que la Carta Magna reconegui Catalunya com a nació.

Un règim constitucional real

Un dels trets distintius d'un estat és disposar d'un Parlament i una constitució pròpies. Catalunya va tenir el primer Parlament d'Europa molt abans que Anglaterra, considerat el bressol de la democràcia parlamentària europea. Des de la baixa edat mitjana fins als decrets de Nova Planta Catalunya va disposar de diverses constitucions, que els reis havien de jurar davant les corts catalanes si volien ser reconeguts com a sobirans del poble. També va ser un català, Ramon Berenguer III, qui va signar el 1127 amb el comte de Sicília, Roger II, el que es considera el primer tractat internacional amb la intervenció de Catalunya com a entitat sobirana, sense lligams amb altres nacions. Un cop els sarraïns van ser expulsats de les nostres terres, Catalunya va esdevenir una societat feudal amb una forma de govern, la sobirania comtal, que va bastir estructures d'estat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Política

El PSC guanya, mentre el vot independentista recula

barcelona

Junts+ guanyaria a Girona, segons el sondeig de TV3

GIRONA
POLÍTICA

Illa, guanyador amb 37 o 40 escons, seguit de Junts (33-36) i ERC (24-27), segons el sondeig de 3Cat i RTVE

BARCELONA
Guerra a Gaza

Egipte se suma a la demanda per genocidi contra Israel al TIJ

Barcelona
Guerra a Gaza

L’exèrcit israelià reprèn l’ofensiva al nord de l’enclavament palestí

Barcelona
Guerra a Gaza

Biden afirma que hi hauria “un alto el foc demà” si Hamàs allibera els ostatges

Barcelona

La participació a les 18 hores s’alenteix i s’equipara a les més baixa del 2021

BARCELONA
guerra a europa

S’intensifiquen els atacs russos a Khàrkiv

barcelona

Els candidats voten fent crida a la participació amb alguns laments pel col·lapse a Rodalies

BARCELONA