Per què hem de votar Sí
Per tenir el nostre propi calendari festiu
Un nou estat haurà de preveure si substitueix els vuit festius d'obediència estatal per festes pròpies del país
El primer que va fer el franquisme va ser abolir el calendari republicà
La independència obligaria Catalunya a repensar-ho tot (i a l'Espanya restant, també), des de les qüestions més transcendents fins a les que ens poden semblar més banals. Una de les que pot semblar que té una importància relativa però que té un caràcter simbòlic important és el calendari laboral o, des d'un altre punt de vista, el calendari festiu del país.
Pot semblar que no paga la pena parlar-ne, però cal tenir en compte que l'ordenació dels festius és molt important per a les empreses i afecta l'economia, ni que només sigui a petita escala. Per aquest motiu, el govern espanyol, per exemple, ha valorat la necessitat de posar fi als macroponts que es produeixen, sobretot al desembre, per la coincidència de la festa de la Constitució i de la Immaculada. El 2014 no va caldre fer cap canvi legislatiu i enguany tampoc, perquè aquesta situació no s'ha produït, però la qüestió està en l'agenda del legislatiu per als anys vinents.
El govern espanyol fixa vuit festes que anomena “nacionales” i que són d'obligat compliment per a totes les comunitats autònomes, independentment de la seva pròpia agenda festiva.
Les comunitats tenen capacitat legislativa per canviar alguns festius, no excessivament rellevants a nivell simbòlic espanyol. Per tant, per exemple, el 2 d'abril del 2015 (el Dijous Sant) va ser festiu arreu de l'Estat llevat de Catalunya i el País Valencià.
Moltes festes que avui en dia celebrem van arribar al calendari amb el franquisme. Una de les primeres coses que va fer el nou règim del Caudillo va ser abolir el calendari festiu republicà i substituir moltes d'aquestes festes per d'altres lligades a la tradició religiosa catòlica. Això demostra la vinculació de l'Església amb el règim però, sobretot, la importància simbòlica i cultural de les festes.
La historiadora Zira Box manté la idea que el calendari és una manifestació i també un instrument de poder a través del qual s'implanten valors i es fixen ideologies.
En tenim una prova evident: el manteniment del 12 d'octubre com a “Fiesta Nacional Española”, altrament coneguda com a Fiesta de la Hispanidad inventada pel franquisme. El concepte de l'existència d'una nació espanyola és el que permet la continuïtat del 12-O o la sacralització del Dia de la Constitució, el 6 de desembre.
El calendari de la independència
L'empresa BanderaCatalana.cat, en col·laboració amb el fotògraf Víctor Colomer, va presentar al desembre de 2014 a Artur Mas el que van anomenar “calendari de la Catalunya independent”. Més que proposar noves cites festives, aquest calendari jugava amb un seguit de fotomuntatges que recollien diverses situacions hipotètiques en un escenari en què Catalunya disposa d'un estat propi. S'hi podia trobar des del 9 de novembre –dia de les votacions del procés participatiu– fins a una imatge de la selecció catalana guanyant el Mundial de futbol a l'agost del 2018, o una imatge de Mas, al març, fent el seu primer discurs davant de l'Assemblea General de les Nacions Unides. L'únic que tenim segur avui per avui és que hi ha vuit festes que pertanyen al calendari festiu espanyol a les quals potser haurem de buscar un substitut. El poble i el Parlament ho decidiran.
