Política

Per què hem de votar Sí

Perquè puguem volar des de Catalunya a tot el món

El govern espanyol boicoteja línies asiàtiques que pretenen volar directament a Barcelona i les obliga a passar per Madrid

El Prat, amb tot, es consolida com a referència intercontinental

Catalunya ocupa una situació geoestratègica immillorable al sud d'Europa. Punt d'entrada de mercaderies asiàtiques des d'un punt de vista marítim i nus de rutes transoceàniques en l'àmbit aeri. Això és el que hauria de ser, ja no només en benefici dels catalans, sinó també del conjunt de la península Ibèrica. Ara bé l'estretor de mires del govern espanyol, instrumentalitzada mitjançant Aena, dificulta enormement el paper que l'aeroport del Prat ha de tenir en l'escenari mundial.

Les autoritats espanyoles han fet tot el possible per impedir que El Prat es converteixi en un hub intercontinental. La prova l'hem tinguda fa escassos dies. El grup de CDC al Congrés dels Diputats denunciava que el govern espanyol està pressionant diverses aerolínies asiàtiques que pretenen establir vols directes a Barcelona perquè arribin fins a Madrid. Si no ho fan, no els permetran volar fins a Barcelona.

De fet, res de nou. Del prop de centenar d'acords firmats pel govern espanyol en les darreres dècades, només una quarta part no preveuen que una companyia aèria d'un altre estat no europeu pugui arribar a la Ciutat Comtal sense passar per Madrid.

Ara bé, la realitat és tossuda i, malgrat les maniobres que exerceixen l'executiu i Aena, les grans companyies intercontinentals aposten per Barcelona. US Airways ha establert una nova connexió entre Barcelona i Charlotte, als Estats Units; Aerolíneas Argentinas ha incrementat la freqüència de vols; Air China ha creat una nova ruta Barcelona-Beijing amb escala a Viena... I fins i tot Iberia prepara nous vols transatlàntics amb el continent americà.

Actualment, l'aeroport del Prat és la principal porta d'entrada i sortida a l'Estat pel que fa al trànsit intercontinental cap a l'Est. Catalunya genera el 45,2% de tot el trànsit entre Espanya i Àsia, i el 44,4% de l'Orient Mitjà.

Tot plegat va fer que el 2013, per primer cop en la història, El Prat passés al davant de Barajas en nombre de passatgers, amb un rècord absolut: 35,2 milions. El 2014 la tendència d'El Prat va ser continuar creixent mentre Barajas decreixia.

Si Catalunya aconsegueix aquestes xifres amb un estat que li juga a la contra, us imagineu què pot arribar a fer amb un estat propi?

2013 Va ser el primer any que El Prat va passar al davant de Barajas en nombre de passatgers. I segueix creixent 45,2% És el trànsit que Catalunya genera entre Espanya i Àsia. El 44,4%, amb l'Orient Mitjà.

El repte dels altres aeroports

Mentre l'ascens d'El Prat sembla imparable i comença a tenir les dimensions que li corresponen per importància i situació en el mapa, no està passant el mateix amb el que podríem anomenar “aeroports secundaris” del territori català. Girona semblava que es consolidava com a segon aeroport de referència a Catalunya fa pocs anys, gràcies a l'arribada de la companyia escocesa de baix cost Ryanair. L'erràtica política de la companyia, però, que ha anat cancel·lant rutes ara estiu ara hivern, ha tornat a deixar Girona en una situació precària. Una situació similar es dóna a Reus, on fa dos anys que perden passatgers respecte a temporades anteriors. D'una altra banda, l'aeroport de Lleida-Alguaire, pensat per atreure el turisme d'esquí als Pirineus, no acaba d'arrencar el vol. Tots són aeroports amb grans possibilitats que hauran de ser potenciats en un futur proper.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.