Per què hem de votar Sí
Per decidir si volem tenir un exèrcit propi o no
Catalunya ha de triar entre unes forces armades pròpies de mida reduïda o cedir la defensa a la Unió Europea o aplicar polítiques de pau
La despesa espanyola en Defensa, descontrolada
La independència, si s'assoleix, permetrà als catalans decidir sobre tot, també sobre el seu model de defensa. Des que aquesta qüestió es va començar a posar sobre la taula s'ha generat una forta controvèrsia, alimentada per un document de la sectorial de l'Assemblea Nacional Catalana que proposava la creació d'una força naval pròpia, atesa la situació marítima geoestratègica de Catalunya i dels seus dos principals ports: Barcelona i Tarragona.
A Catalunya, quan es tracta de parlar de la qüestió militar, conviuen dues posicions diametralment oposades. D'una banda, la que considera que Catalunya no pot romandre al marge del sistema internacional de Defensa. El seu màxim valedor és Miquel Sellarès, director del Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya. Sellarès afirma en una entrevista a l'Associació Catalana de Professionals que “Catalunya no pot renunciar a la seva Defensa” i aposta perquè Catalunya s'integri dins l'OTAN. El model militar que proposa, però, és el d'un exèrcit especialitzat i una potent agència d'intel·ligència. “Sense intel·ligència no es pot construir res”, ha arribat a afirmar.
En la mateixa línia s'expressen escriptors com Jaume Clotet i altres estudiosos d'aquest entorn que defensen que Catalunya pot tenir un exèrcit lleuger, d'uns 15.000 efectius, i amb un cost que no superi l'1% del PIB català.
Davant seu hi ha els partidaris que Catalunya cedeixi la seva defensa a una estructura de caire europeu: en l'àmbit polític s'han pronunciat en aquesta línia Junts pel Sí i la CUP i el mateix president Mas. També ho ha fet el jutge Santiago Vidal.
Anant més enllà, el director del Campus per la Pau i la Solidaritat de la UOC i reconegut conflictòleg, Eduard Vinyamata, aposta per un canvi de paradigma i pel recurs a formes de mediació i de lluita no violenta per resoldre conflictes de caire militar.
Sigui com vulgui, disposar d'un Estat propi permetrà a Catalunya triar, amb quasi total seguretat a instàncies del Parlament de Catalunya, per quin model opta el país o si ho fa per una fórmula mixta, i escollir quina és la despesa que es reserva a aquesta activitat (si és que n'hi ha alguna) en relació amb la resta de pressupost. Avui Catalunya no tria res i no té cap paper en les forces armades espanyoles.
15.000 milions de més en 10 anys
Tan important com el model de forces armades de l'Estat català, en cas d'assolir-lo, és el que cada any ens costa als catalans l'exèrcit espanyol, que de moment és el que paguem. El Centre Delàs d'Estudis per la Pau, amb seu a Barcelona, ha fet públics estudis contundents sobre la despesa real de l'exèrcit espanyol. L'entitat ha arribat a la conclusió, a partir de la recerca de tota mena de partides repartides estratègicament en la despesa general de l'administració espanyola, que en 10 anys l'Estat s'ha gastat 15.000 milions d'euros més dels que havia pressupostat només en programes d'armes, diners procedents dels Fons de Contingències i dels Programes Especials d'Armament, entre altres. El 2014 el pressupost del Ministeri de Defensa era de 6.776 milions, van reconèixer haver gastat en Defensa 9.568,8 i la despesa real va superar els 16.000 milions, segons Delàs.
