Política

Un país de tots colors

La Diada a la Meridiana tancarà un estiu de mobilitzacions de la campanya ‘Ara és l'hora', que vol donar contingut a la reivindicació d'una república catalana

S'han posat en relleu els deu grans reptes que hauria d'afrontar el futur estat, des de l'equilibri territorial fins a l'educació, passant per la sostenibilitat i la justícia social

Dotar de contingut la reivindicació de l'anhelat nou estat català. Aquest ha estat i serà el principal objectiu de la campanya d'estiu Ara és l'hora impulsada per l'ANC i Òmnium Cultural, que culminarà per la Diada amb la Via Lliure de la Meridiana i que vol simbolitzar els deu grans eixos o reptes, reflectits en deu colors, sobre els quals haurien de pivotar les millores a afrontar per una Catalunya independent. Durant els últims nou caps de setmana –el que ve es fa l'últim gran acte a Santa Coloma de Gramenet– poblacions de les deu regions en què s'ha dividit el país han rebut activitats per anar escalfant motors, treure a debat propostes de futur i posar en relleu el potencial de millora que tindria el país en cadascun d'aquests àmbits. Tot, és clar, sense oblidar els assajos del punter de l'Onze de Setembre.

1.Equilibri territorial

La campanya estival va començar el 5 de juliol a Tortosa, on es va reivindicar el reequilibri territorial com a eix bàsic de la futura república. En un acte en què van participar membres de la Plataforma de Defensa de l'Ebre, Unió de Pagesos i la Plataforma Trens Dignes, es van reivindicar la necessitat de tenir la gestió pròpia de l'aigua, els transports, les infraestructures i l'energia, i el respecte al medi i l'entorn natural per garantir la universalitat dels serveis arreu del país.

2.Solidaritat

Manresa va ser el marc, l'11 de juliol, de l'acte central dedicat a la solidaritat, en què, entre d'altres, va intervenir sor Lucía Caram, per constatar que la independència obre un ventall d'oportunitats per aprofundir en un país més just i solidari. Catalunya té una llarga tradició de voluntariat social i ha estat a l'avantguarda en l'aprofundiment dels drets de les persones i dels infants, però, si pogués dictar lleis i utilitzar recursos econòmics propis, el potencial seria molt més gran.

3.Oberts al món

El 18 de juliol a Vic es va reflexionar sobre la visió que es té de Catalunya al món, i la major visibilitat i capacitat de defensar els interessos propis a les institucions internacionals que li donaria ser un estat. “Vull que Catalunya sigui la Califòrnia d'Europa”, resumia l'investigador biomèdic Manel Esteller, en un acte en què també van parlar el periodista Antoni Bassas i l'editora Liz Castro sobre com es veu tot plegat des d'un país clau, els Estats Units. De fet, la vocació internacional de Catalunya es remunta a molts segles enrere, i es perpetua avui amb realitats com ara la seva condició de principal economia exportadora de l'Estat.

4.Diversitat

En l'acte del 25 de juliol a Lleida, hi van participar una quinzena d'entitats catalanes en representació de col·lectius de diverses procedències (l'Equador, Xile, Colòmbia, el Perú, el Marroc, la Xina...), a més d'associacions de discapacitats. Van parlar també membres d'associacions gitanes o fins i tot d'Aziz Baha, president de la casa amaziga de Catalunya, que reivindicava: “Necessitem l'apoderament dels nouvinguts per no caure en els mateixos errors que l'Estat espanyol.” “Davant la uniformitat dels altres, la nostra força és la pluralitat i la diversitat”, resumia Xavier Eritja, president d'Òmnium a Lleida. La inclusió, la interculturalitat i el diàleg interreligiós van ser reivindicats com a eixos del futur estat.

5.Sostenibilitat

El 2 d'agost Puigcerdà va rebre l'acte que culminava la setmana dedicada a la sostenibilitat, entesa des de tots els punts de vista. Des del model econòmic, perquè se'n voldria implantar un a llarg termini més resistent a les crisis i menys basat en els beneficis a curt termini, que també afavoreixen l'especulació i la corrupció. Des de l'àmbit social, i també l'ecològic, en un país que podria introduir el concepte d'economia verda.

6.Igualtat

L'escriptora Patrícia Gabancho i el jutge Santi Vidal van protagonitzar el 8 d'agost al Vendrell l'acte central, passat per aigua, dedicat a la igualtat. L'esperança aquí és que la nova república catalana pugui implementar polítiques que l'equiparin als estats més avançats d'Europa en la igualtat home-dona en tots els àmbits socials i laborals, així com en els drets dels homosexuals. A més, podria assegurar més recursos per a la inclusió de les persones amb discapacitats, ara en perill per l'estrangulament fiscal.

7.Justícia social

El barri tarragoní de Torreforta va ser l'indret triat el 14 d'agost per reflexionar sobre la justícia social, un dels eixos en què l'independentisme posa més èmfasi. Diversos representants d'entitats socials així ho van posar de manifest, associant la reivindicació d'un nou país a la d'una vida millor, per un repartiment més equitatiu de la riquesa. Per exemple, amb polítiques socials i d'ocupació més escaients, i models laborals menys basats en la precarietat.

8.Innovació

Les oportunitats d'una república catalana pel que fa a la recerca van centrar l'acte del 22 d'agost a Lloret de Mar sobre la innovació. El secretari d'Universitats, Antoni Castellà, i la directora del Barcelona Institute of Science and Technology, Montserrat Vendrell, van recordar que “els països rics solen ser els que fan recerca”, i es van mostrar convençuts de les potencialitats de Catalunya en aquest camp si aconsegueix dictar les seves pròpies polítiques en matèria científica.

9.Democràcia

La població de Ceret, al Vallespir, va ser la seu dissabte passat, 29 d'agost, de l'acte central dedicat als valors de la regeneració democràtica, si bé la jornada d'activitats es va aprofitar per posar de manifest les relacions transfrontereres i el suport dels catalans del nord al procés. Un estat català es veu com una oportunitat de superar les rígides estructures espanyoles i la seva resistència al canvi. El repte és crear un model més participatiu i transparent, amb institucions redissenyades.

10 Cultura i educació

Santa Coloma de Gramenet, bressol del model català d'immersió lingüística, tancarà aquest cap de setmana la campanya prèvia a la Diada amb l'acte dedicat a la cultura i l'educació. Catalunya ja disposa d'un model propi en aquests camps, amb moltes fortaleses, però també amb possibilitats de millora, que en molts aspectes impliquen deslliurar-se de les imposicions que intenta l'Estat, també sobre la llengua.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
JOAN BARRERA I ARANDA
CAP DE L’OPOSICIÓ A LA SEU D’URGELL (COMPROMÍS PER LA SEU)

“La Seu d’Urgell necessita amb urgència més neteja i més seguretat”

la seu d’urgell

Comuns, el PSC i ERC pacten per evitar la saturació de locals d’oci a l’Eixample

Barcelona

Torra denuncia les traves d’Espanya amb Pegasus

Barcelona
La Primera República, oblit i record
opinió
FERRAN PEDRET

La Primera República, oblit i record

Diputat del PSC al Parlament

La UE exclou dreceres en l’adhesió d’Ucraïna

Brussel·les

Hasél i deu acusats, lliures dels aldarulls del 2018

LLEIDA

Washington i Pequín xoquen per un “globus espia”

WASHINGTON / PEQUÍN

Tenas, cap de llista de GdP a Palafrugell

PALAFRUGELL
GIBRALTAR

Incident diplomàtic entre l’Estat espanyol i Gibraltar