Les ciutats ja no són de cap partit

Només hi ha tres majories absolutes als 29 municipis catalans de més de 40.000 habitants

A les capitals comarcals, CiU i ERC són rivals a l'hora de pactar majories

Lleida és una de les ciutats que deixen de ser governades per majoria absoluta. Tot i continuar com a llista més votada, la nit electoral a la seu del PSC no va ser alegre
arxiu
.

David Marín - lleida

Les ciutats ja no són de cap partit. Les eleccions municipals del 24 de maig han escombrat les poques majories absolutes que encara governaven als municipis de més de 40.000 habitants i també n'han reduït el nombre a les capitals de comarca. Només tres alcaldes de ciutats de més de 40.000 habitants tenen matemàticament garantida la investidura: dos socialistes (Núria Parlon a Santa Coloma de Gramenet i Josep Mayoral a Granollers) i un convergent (Marc Castells a Igualada). La resta hauran de pactar majories amb altres grups o bé governar en minoria com a caps de la llista més votada. Quatre ciutats de més de 40.000 habitants han perdut les majories absolutes que les governaven durant el darrer mandat: Lleida, Cornellà, Sant Cugat i Figueres. A més, municipis on els alcaldes estaven a tocar d'aquesta majoria, com era el cas de Sabadell, Esplugues de Llobregat, Mollet del Vallès, Sant Boi, Gavà, Viladecans i Manresa, han vist com la distància entre els partits s'ha fet més petita.

El PSC continua sent la força més votada als municipis de més de 40.000 habitants (16 dels 29). CiU queda a la meitat: vuit ciutats on la federació nacionalista és la més votada, i només dos de les quals són a la regió metropolitana: Sant Cugat del Vallès i Igualada. Les candidatures amb presència d'ICV són la força més votada en tres ciutats: Barcelona –amb la coalició BComú–, el Prat de Llobregat i Sant Feliu de Llobregat. El PP ha aconseguit conservar la primera posició a Badalona i Castelldefels, tot i que reculant posicions, i té complicat aconseguir la investidura dels seus caps de llista. Hi ha hagut, doncs, pocs canvis; els únics, els que s'han registrat a Barcelona (CiU ha deixat pas a BComú) i Mataró (el PSC ha avançat CiU).

Vila independentista

Tot i que no aconsegueixen ser primera força, la pujada d'ERC i la irrupció general de la CUP fan possible que, sobre el paper, sumant-hi CiU, sigui ara possible una majoria explícitament favorable a la independència en set ciutats de més de 40.000 habitants. Sumant-hi les coalicions d'ICV, en què hi ha sectors també explícitament favorables al procés sobiranista, aquestes hipotètiques majories són generals.

Tot i que la política nacional actual ho fa poc probable, ja que l'eix nacional té ara un pes més elevat i encara més amb vista al 27-S, seria teòricament possible la formació de coalicions d'esquerres en 19 de les 29 ciutats de més de 40.000 habitants. La irrupció de Ciutadans en els plens d'aquestes ciutats es concentrarà en la regió metropolitana i no altera el balanç entre forces sobiranistes i espanyolistes, ja que el creixement de la formació ha anat en detriment de la representació del Partit Popular.

Quant a les capitals de comarca, les majories absolutes també han reculat respecte a fa quatre anys, però d'una manera menys significativa. Sis capitals de comarca deixaran de ser governades per un partit amb majoria absoluta: Lleida, Figueres, Tortosa, Valls, Berga i Sort. A més, a Amposta, una majoria absoluta, la de CiU, ha estat substituïda per una altra, d'ERC. A Falset, ERC s'ha imposat amb majoria absoluta i ha desplaçat el PSC, i a Gandesa ho ha fet CiU, després que fa quatre anys una candidatura independent fos la més votada. En canvi, en altres capitals de comarca, alguns caps de llista de partits que governaven en minoria o amb pactes han aconseguit sortir reforçats i han obtingut una majoria absoluta: Igualada, Granollers, Moià i les Borges Blanques.

municipis

de més de 40.000 habitants tindran alcalde per majoria absoluta. La resta, 26, amb pactes o en minoria.

municipis

de més de 40.000 habitants sumen els partits que són explícitament favorables a la independència.

municipis

de més de 40.000 habitants tenen el PSC com a primera força. CiU, 8; ICV, 3, i el PP, 2.

municipis

de més de 40.000 habitants podrien ser governats per majories d'esquerres en cas que arribin a un pacte.

Suma o rivalitat sobiranista

El mapa de les capitals de comarca deixa un escenari favorable al procés sobiranista, almenys pel que fa a la representació dels partits que van ser explícitament favorables al 9-N i que ara negocien consensuar un full de ruta per assolir la independència després del 27-S. CiU, ERC i la CUP sumen en gairebé tots els ajuntaments que són capital de comarca. I en els que no ho fan, com Barcelona, la majoria sobiranista o no sobiranista depèn de grups que no s'han mostrat fins ara de manera clara ni a favor ni en contra de la independència, de manera que, si bé no es poden comptar com a ajuntaments independentistes, tampoc no es poden comptar com a ajuntaments no independentistes. Això sí, que aquestes majories polítiques pro independència es converteixin en majories de govern en aquests ajuntaments no serà fàcil. El creixement d'ERC l'ha convertit en segona força en diverses capitals de comarca i, per tant, també en alternativa a CiU. També és molt poc probable que la CUP aposti per sumar majories amb CiU o fins i tot amb ERC.

CiU ha donat la consigna d'intentar aconseguir la formació de majories de caràcter sobiranista. Això, en la majoria de capitals de comarca, voldria dir que ERC hauria de donar suport a la investidura d'un alcalde de la federació i no pas d'Esquerra, per la qual cosa la idea no desperta entusiasme entre els republicans. Els pròxims dies seran clau en les negociacions.