El TSJC desestima els recursos de Mas, Ortega i Rigau i tira endavant la querella pel 9-N
L'alt tribunal subratlla que l'admissió a tràmit de diverses querelles no prejutja res sinó que és un tràmit per iniciar la investigació
Rebutja també la petició d'UPyD per ampliar la instrucció a més querellats i per més delictes
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebutjat els recursos del president de la Generalitat, Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, contra l'admissió a tràmit parcial de diverses querelles contra ells per l'organització del procés participatiu del 9-N. En la seva interlocutòria, que no es pot recórrer, el tribunal recorda que l'admissió a tràmit és un simple procediment per iniciar la investigació, i no prejutja res. D'altra banda, el TSJC tampoc ha admès el recurs d'UPyD per ampliar la querella en més delictes i més querellats.
En sis interlocutòries diferents, el ple de la Sala Civil i Penal del TSJC respon els sis recursos de Mas, Ortega i Rigau contra les sis interlocutòries que van admetre a tràmit total o parcialment les querelles de la Fiscalia, Manos Limpias, UPyD, VOX, l'Asociación Projusticia Siglo XXI i un sindicat de policia.
Els magistrats desestimen tots els recursos pel mateix motiu: l'admissió a tràmit es fa perquè hi ha certa veracitat en els fets denunciats i en les persones querellades. Tot i així, la instrucció pot portar a arxivar totalment el cas o, per contra, ampliar-lo en delictes i persones.
Desestima ampliar la querella
El tribunal també ha rebutjat un recurs d'UPyD que sol·licitava no només investigar Mas, Ortega i Rigau, sinó també la mesa del Parlament, la seva presidenta, Núria de Gispert, i el conseller d'Interior, Ramon Espadaler A més, instava a ampliar els delictes, actualment circumscrit a desobediència, als d'usurpació de funcions i delicte electoral.
Segons la formació liderada per Rosa Díez, l'aprovació de l'ordre del dia d'una sessió del Parlament per aprovar òrgans de control de la consulta és un delicte. En canvi, el tribunal recorda que tant la comissió de control com les comissions delegades havien d'entrar en funcionament tenint en compte l'ordenament jurídic vigent, com deia la mateixa llei, cosa que suposava haver d'esperar l'aprovació del Tribunal Constitucional (TC). Sobre Espadaler, el TSJC recorda que havia de garantir l'ordre públic i que cap autoritat judicial li va ordenar que els Mossos retiressin les urnes de votacions.
UPyD, amb el suport de la Fiscalia, demanava així mateix que s'investiguessin no només els fets del 4 al 9 de novembre, sinó també els dels dies previs. En aquest punt, el TSJC considera que quan el govern va substituir la consulta anul·lada pel TC per un procés participatiu ja va complir la resolució. Per això, centra la investigació a partir de l'anul·lació del procés participatiu, que es va aprovar el 4 de novembre. Amb tot, no descarta que fets anteriors al 4 de novembre, però que hi estiguin relacionats o que facilitessin el procés participatiu, puguin ser finalment investigats.
Ara la causa s'unificarà en una sola i començarà la instrucció del cas.
