Política

NOTÍCIA DE CALEDòNIA

Federalisme a la britànica

Els ‘tories' van invocar el follet del federalisme en les eleccions de 1950

Els britànics també parlen de federalisme. Alguns, és clar. Les veus se senten des de Gal·les i Escòcia, dos dels tres socis desiguals d'Anglaterra. L'altre, empetitit i assistit, és Irlanda del Nord. I va ser precisament tota la problemàtica de l'Ulster la que, molt abans dels Acords de Pau de Divendres Sant, a mitjan segle XX, va provocar un primer esborrany de tempteig federal, més o menys, per part d'un sector de l'establishment polític de Londres. Tot plegat, però, va quedar en no res.

La guia de campanya del Partit Conservador per a les eleccions de 1950 considerava que Stormont (seu de l'assemblea legislativa nord-irlandesa) podria arribar a tenir un estatus vis-a-vis amb el Regne Unit, i ho comparava amb “les estructures federals del Canadà i Austràlia, on els diferents estats conserven considerables poders d'autonomia local, però estan representats en el domini central del Parlament, que reté el control essencial dels afers més importants”.

Els tories no van continuar invocant el follet del federalisme. Però per entendre el context del que quaranta anys més tard seria la devolució de poders, i les barreres mentals que hauria de superar, paradoxalment dins del mateix partit que ho havia suggerit, cal assenyalar que mai van pensar en el “café para todos” espanyol. Escòcia i Gal·les, doncs, no tindrien vis-a-vis amb l'Estat.

Fa uns mesos, David Melding, conservador del País de Gal·les, va publicar el llibre The Reformed Union: The UK as a Federation. I ara, el ben conegut a Escòcia columnista i escriptor David Torrance ha tret Britain Rebooted: Scotland in a Federal Union, analitzant la qüestió, no tant com ho faria un constitucionalista, que també, sinó com podria això afectar els ciutadans en matèries com ara impostos, serveis públics, etcètera. El problema real amb què s'enfronta la proposta federal al Regne Unit és què cal fer amb Anglaterra, on plana una mena d'esperit de Granada, pitjor encara, on no hi ha cap mena de federalisme ni tan sols il·lusori. Però com que el debat escocès ha obert moltes caixes que romanien tancades, diumenge, el ministre liberaldemòcrata per a Escòcia, Alistair Carmichael, es va mostrar partidari de la devolució de poders a Anglaterra, cosa que implicaria un parlament propi, diferenciat del de Westminster. Alguns especialistes sostenen que, passi el que passi el 18 de setembre, el Regne Unit serà federal o no serà. Des del seu punt de vista, Pere Navarro tenia raó. I l'“antes roja que rota” s'haurà de convertir en un “abans federal que trencada”. Però a Espanya passa com a Anglaterra. No hi ha federalistes.


FALTEN 92 DIES



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

guerra a europa

Rússia llança 28 drons i míssils contra Ucraïna en un atac dirigit sobretot al sud

barcelona
estat francès

França aprova una llei que castiga la discriminació capil·lar

barcelona

Banyoles aspira a organitzar el mundial de piragüisme marató del 2028

BANYOLES
nacions unides

L’Aràbia Saudita presidirà l’òrgan de l’ONU sobre drets de les dones

barcelona
GIRONA

Dani Cornellà serà el cap de llista de la CUP a la demarcació

GIRONA
política

Ara Més se suma a la coalició d’ERC, Bildu i BNH per a les europees

barcelona
còrsega

L’Assemblea aprova el projecte de reforma per a l’autonomia

barcelona
POLÍTICA

ERC tria els representants de la Selva, Gironès i Pla de l'Estany per a la seva llista

GIRONA / SANTA COLOMA
política

Ajornat el judici contra Jové, Salvadó i Garriga per la campanya electoral i no per la llei d’amnistia

barcelona