Marine renta la cara del partit de Le Pen

Marine Le Pen ha aconseguit el que semblava impossible, fer oblidar a bona part de l'electorat francès els exabruptes negacionistes i antisemites del seu pare, Jean Marie. El Front National era, en l'imaginari polític francès, el recer de totes les dretes extremes, barreja de catòlics integristes, skinheads, feixistes, pétainistes i nostàlgics del colonialisme francès que desfilaven darrere tota mena de creus, de les cèltiques a les gammades. Advocada de professió, fins que no va accedir la direcció del partit el gener del 2011 sempre va estar sota l'ombra del pare, de qui és la filla petita. Va començar a militar al partit als divuit anys (ara en té quaranta-sis) des de les joventuts universitàries, i ha anat formant-se en diferents mandats electes a la regió parisenca o al Nord-Pas-de-Calais, així com al Parlament Europeu des del 2004. Va ser candidata a l'elecció presidencial francesa del 2012, on va obtenir el 17,90 per cent dels vots, un percentatge que mai no havia aconseguit el seu pare a la primera volta de les presidencials.

Ràpidament, un cop presidenta de la formació, va començar una neteja de façana del partit amb l'ajuda del seu company sentimental, Louis Aliot –actual candidat frontista a l'Ajuntament de Perpinyà i ideòleg del nou Front National, del qual és vicepresident. Tota estètica nazi, feixista o pétainista, que abans eren tolerades amb benevolència i simpatia per Le Pen pare, ha quedat prohibida, bandejada i reprimida amb l'expulsió del partit. Fins i tot, conscients que el mateix nom del partit té connotacions que voldrien fer desaparèixer, la parella Le Pen-Aliot han posat en circulació, amb èxit, el nom Rassemblement Bleu Marine per a les seves llistes electorals, on inclouen algunes personalitats que no estan encartades en el Front National. La imatge moderada, tranquil·la i somrient que s'esforça de donar Marine Le Pen contrasta amb els estereotips que s'atribueixen a la seva família política. Però és difícil tapar i amagar conviccions profundes i, quan surt de les fronteres franceses, la moderada Marine no s'amaga d'amistats i aliances polítiques amb moviments populistes que no neguen simpaties feixistes o nazis. És el cas del partit austríac FPÖ, amb qui es plateja de fer grup parlamentari al Parlament Europeu dins el marc de l'Aliança Europea per la Llibertat on es retroben els diputats d'extrema dreta i de la qual ella n'és la vicepresidenta. A Catalunya, Marine Le Pen va felicitar Josep Anglada pels resultats de Plataforma per Catalunya a les municipals del 2011.

C