A la sala de màquines
Ferran Civit i Ignasi Termes són el coordinador logístic i el de continguts de la Via Catalana
Destaquen la mobilització desinteressada per fer possible la cadena
Es podria dia que la Via Catalana es va començar a gestar fa un any. Va ser després de la multitudinària manifestació de l'Onze de Setembre del 2012 que l'Assemblea Nacional Catalana es va plantejar quelcom més enllà per a la Diada d'aquest any. Pensaven en una iniciativa “atractiva per als mitjans internacionals però que alhora engresqués la gent”. Ho explica el coordinador logístic de la Via Catalana, Ferran Civit, que, juntament amb el coordinador de continguts, Ignasi Termes, ha estat l'encarregat a la sala de màquines de soldar les peces per fer possible la cadena que, emmirallada en la que el 1989 van fer les repúbliques bàltiques, demà recorrerà el país des del Pertús fins a Alcanar. Amb un doble repte: organitzar una via de 393,8 quilòmetres i dinamitzar-la, dotant-la de contingut.
Han estat mesos de reunions, reunions i més reunions. Amb la consciència d'estar preparant “alguna cosa gran” que pretén estar impregnada d'un missatge clar, “ser més que l'any passat, reforçar el procés i demostrar la nostra capacitat d'organització”, sosté Civit. “Si som capaços de fer això, som capaços d'aconseguir la independència”, rebla el coordinador logístic. Feina, per tant, però també molta il·lusió, “benzina”, com la defineix Civit, per als milers de voluntaris que durant aquest temps i també demà faran possible la cadena. Una mobilització similar a la dels Jocs Olímpics del 1992. “Aquest és un acte de país més enllà de l'ANC”, afirma Termes, possible perquè “el context actual de construcció de l'estat propi genera il·lusió”.
A hores d'ara, la cadena està assegurada en tots els trams, també els de les Terres de l'Ebre. L'assemblea centra els esforços a fer que els inscrits vagin als punts als quals s'han registrat i que els que no ho estan surtin igualment a reforçar la Via Catalana. L'organització també ha habilitat aquest cap de setmana un “tram zero” perquè aquells que no hi puguin assistir puguin constar com a participants registrant-se per internet.
Una festa
La cadena serà una gran festa. Sardanes a Caldes de Malavella, gegants a Avinyonet del Penedès, castells a l'Arc de Berà..., la cadena vol ser “una mostra del que és el país en el dia d'avui”, segons Termes. La majoria de poblacions per on passarà faran activitats paral·leles que completaran el programa festiu. Com es relliguen els participants en 400 quilòmetres de la Via? “Aquí la ràdio hi pot ajudar molt”, creu Termes. Catalunya Ràdio, Catalunya Informació, Rac1 i La Xarxa retransmetran els actes de la cadena en directe “perquè tothom pugui escoltar el mateix”.
El compte enrere ha començat. En la prèvia de la Diada, l'ANC ultima avui els darrers detalls d'una cadena per a la posteritat. “La gràcia del procés és que la gent s'adoni que són ells els que estan construint la independència; es tracta de fer història”, crida Civit, convençut que el temps també hi ajudarà: “Bufen vents a favor de la cadena.”
