Política

La llavor que va encetar-ho tot: les consultes independentistes

Arenys de Munt va fer, el setembre del 2009, la primera votació per consultar els veïns sobre la pertinença de Catalunya a l'Estat espanyol, amb un 96,2% de vots favorables a la independència

La iniciativa ràpidament va tenir suports i més de 500 municipis catalans van imitar-ho en cinc onades, que va tancar Barcelona l'abril del 2011

El 13 de setembre del 2009 és una data que passarà a la història. Arenys de Munt, al Maresme, encetava un procés que a poc a poc s'aniria estenent per tot Catalunya i que, sense que ningú ho imaginés llavors, seria la llavor que derivaria en la petició del referèndum d'independència i l'efervescència sobiranista. A Arenys de Munt es feia la que ha estat la primera consulta d'àmbit municipal no vinculant sobre la independència. Una iniciativa que seria seguida arreu: més de 500 dels 947 municipis catalans celebrarien consultes independentistes en cinc onades que tancaria Barcelona el 10 d'abril del 2011.

La consulta d'Arenys va ser impulsada pel Moviment Arenyenc per a l'Autodeterminació, i una moció que la CUP va presentar al ple que defensava demanar als veïns el parer sobre la independència. Els participants havien de respondre amb un sí o un no a la pregunta Està d'acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea? i hi van poder participar també els immigrants i els majors de 16 anys. Hi va votar un 40,99% de la població i els resultats van ser claríssims: 2.569 vots a favor de la independència enfront de 69 contraris i 29 en blanc. Aquesta inèdita iniciativa va aixecar polseguera. ERC, la CUP i SI s'hi abocaven, el PP i C's hi eren contràries, i altres partits tenien una posició ambigua inicialment.

Però l'èxit es dispararia i en qüestió de poques setmanes i en una primera onada –el desembre del 2009– es feia la consulta en una vuitantena de poblacions, fins arribar als més de 500 un any i mig després. I com a Arenys de Munt, els resultats a les ciutats i els pobles s'anava repetint de forma gairebé mimètica, en què el 88,8% de la quarta onada va ser el percentatge més baix que hi va haver favorable a la independència. A la ciutat de Barcelona es va fer el 10 d'abril del 2011, i un 89,7% dels barcelonins es van declarar, també, partidaris de constituir un estat propi.

Lògicament aquestes iniciatives van topar amb el rebuig d'organitzacions prounionistes espanyoles i grups ultres van convocar amb poc èxit diverses concentracions. El govern de l'època, presidit per Rodríguez Zapatero, intentava minimitzar l'efecte de les consultes, però el procés va ser seguit amb atenció per la comunitat internacional. El desembre del 2009, trenta-quatre eurodiputats, juristes i altres personalitats van formar part de la delegació d'observadors internacionals que van desplaçar-se a Catalunya.

13.9.2009
Es va fer la primera
consulta sobiranista, que va tenir lloc a Arenys de Munt, i que va servir per encetar el camí.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
LA BISBAL D’EMPORDÀ

Cañigueral defensa l’impuls del contingut audiovisual en català per als infants

LA BISBAL D’EMPORDÀ
israel

L’Exèrcit israelià nomena el substitut del cap dels serveis d'Intel·ligència

barcelona
GIRONA

Ernest Urtasun: “Salvador Illa no està preparat per governar”

GIRONA
escòcia

John Swinney es perfila com a nou líder de l’SNP amb la retirada de Kate Forbes

barcelona
estats Units

Biden trenca el seu silenci sobre les protestes universitàries contra la guerra a Gaza

barcelona
suïssa

Activistes propalestins ocupen un hall en la Universitat de Lausana

barcelona
estats units

La Fiscalia vol més multes per a Trump per no obeir l’ordre de silenci

barcelona
política

Vergés: “Apostem per un turisme de qualitat i desestacionalitzat”

capmany
GIRONA

El PSC proposa desencallar “infraestructures bàsiques” a la demarcació

GIRONA