“Sense urnes no hi pot haver declaració unilateral”

No vam concretar cap data, simplement vam dir el que seria més probable. El tema de la data, igual que la pregunta, ha de ser un element que porti a consens i s'han de buscar com més complicitats millor dins del compromís que la consulta es faci el 2014. Que ningú s'esveri. Hem de debatre aquestes qüestions en els òrgans que hem creat, com ara el Consell Assessor, el Pacte Nacional o la Comissió pel Dret a Decidir.

És evident que Unió ha de dir-hi la seva, igual que ERC, el PSC, Iniciativa, la CUP, les entitats o els experts. A partir d'aquí es faran unes propostes que haurà de gestionar el president, i després també haurem de tenir en compte un altre actor: l'Estat.

Hem de mirar pel país i buscar la data que més consensos generi. El procés escocès és d'emmirallament necessari, però només això. Si ens pensem que el vot dels catalans es decidirà per si celebrem la consulta un mes abans o després, és que no hem fet bé la feina. Decidim la data en funció del que més interessa als catalans, i no per Escòcia.

Hem de fer aquesta negociació perquè es visualitzi qui és que no vol exercir la democràcia. Per cada “no” que tinguem del govern espanyol hi haurà més legitimitat per nosaltres i més pedagogia per aquells catalans que encara tenen dubtes sobre si podem exercir el dret a decidir. És necessari fer aquestes etapes i que quedi clar que volem complir el marc normatiu.

El primer bon dia va ser recórrer la Declaració de Sobirania. Impugnar una declaració de voluntat política és molt greu, i a més s'hi afegeixen els dubtes sobre la presidència del Constitucional. Sabem que l'Estat farà tot el possible perquè no puguem fer la consulta, però nosaltres hem de fer camí i oferir diàleg. Els que estan convençuts pensen que no val la pena perquè ja sabem que ens diran que no, però n'hi ha molts que no ho estan, de convençuts. Hem d'actuar amb intel·ligència per convèncer aquestes persones, i de res ens servirà adoptar posicions radicalitzades.

Crec que el nivell de participació estarà assegurat perquè hi haurà molt d'interès a anar a votar. I l'endemà, qui guanyi, tingui el percentatge que tingui, ha de tenir el dret d'exercir allò que s'ha preguntat. A partir del 50,1% s'hauria de saber acceptar el resultat. Però evidentment no és el millor escenari perquè seria molt difícil de gestionar i hem de ser capaços d'arrossegar més enllà del 50%.

Sense urnes no hi pot haver declaració unilateral, però si hi ha urnes, sí. Ara no podem fer una declaració al Parlament, perquè no hem preguntat al poble. Hi ha d'haver una consulta, ja sigui en forma de referèndum o bé d'eleccions plebiscitàries un cop esgotades totes les vies.

No. La societat ha fet una evolució i no es tracta de si hi ha tensió o no, sinó que és un camí nou per tothom. El més important, hi hagi declaracions afortunades o no, és que continuï el procés i això no s'ha deixat de fer. El traç gros és compartit.

Molt positiva. L'acord ha permès que estem on estem des d'un punt de vista del procés i si hem de fer algun retret és que ens agradaria una major complicitat amb el dia a dia amb ERC. Hem trobat, però, a l'altra banda uns interlocutors fiables i suposo que ells deuen pensar el mateix.

És molt positiu que vagi bategant aquest sentiment. Vam tenir el concert del Camp Nou, ara hi haurà el de Girona, després vindrà la cadena humana, la Diada o la llei de consultes. És un procés en què els batecs han de ser continuats. Respecte al concert de la Devesa, veig bé que el moviment no sigui només barceloní i que es recuperi una iniciativa que es va fer l'any passat, però que ve de lluny i que té la societat gironina i El Punt Avui al darrere. També he comprovat que aquest any la festa es diversifica i, aprofitant que estaré per allà, jo mateix hi aniré amb les meves filles.