Llavaneres, Sant Vicenç i Caldes també volen que la línia del tren sigui subterrània

Els tres alcaldes denuncien que són els únics municipis del Maresme on no es plantegen millores en la línia ferroviària

L'alcalde de Llavaneres, Bernat Graupera (CiU), va explicar que el pla territorial metropolità, que es va aprovar al juny, no s'ajusta ni als criteris ni a les línies estratègiques municipals. «En la futura ordenació hi ha aspectes com ara la transformació de l'N-II en una via urbana o l'eliminació de la barrera que significa el pas de la xarxa ferroviària pel front litoral que no es respecten», va dir.

El canvi de traçat

El treball, que ara es troba en fase d'exposició pública, preveu eliminar el traçat històric de la línia costanera i situar-la més cap a l'interior en la majoria dels municipis, excepte en tres: Llavaneres, Sant Vicenç i Caldes. «No ens podem quedar quiets i callats davant d'una actuació de la Generalitat que ens discrimina i que ens deixa en la mateixa situació d'ara», es queixa també Graupera, que defensa la necessitat de presentar al·legacions perquè el pla no hipotequi «el futur dels propers 50 anys». La proposta que defensen els tres alcaldes és fer subterrània la via del tren, però l'alcalde de Caldes, Joaquim Arno (CiU), matisa que ells no defensen cap projecte concret. «Del que es tracta és d'arribar a acords per fer-la subterrània, sigui al mateix lloc o en un altre més cap a l'interior, perquè l'objectiu és poder desfer-nos d'aquesta barrera infranquejable», manté. Per la seva banda, l'alcalde de Sant Vicenç, Miquel Àngel Martínez (CiU), creu que la posició de «sumar esforços» dels tres ajuntaments ha de servir per donar més força a aquesta reivindicació.

Amb l'objectiu d'arribar fins al final, els tres municipis anuncien que a partir d'ara engeguen un camí que preveu portar la demanda no només al Consell Comarcal del Maresme, sinó també al Parlament de Catalunya, al Senat i al Congrés dels Diputats. En aquest sentit, Joaquim Arnó confia que rebran el suport institucional desitjat, ja que la proposta «no perjudica ningú de la comarca ni beneficia els uns respecte dels altres».

Aquesta no és la primera vegada que un dels municipis afectats presenta al·legacions al pla territorial. L'Ajuntament de Llavaneres ja ho va fer en l'avanç del document per demanar que la via del tren al llarg del terme municipal sigui subterrània, però al final no es van tenir en compte i es van rebutjar. Els alcaldes confien ara que amb la força que els dóna fer-ho de manera conjunta la Generalitat canviï de parer ja que la problemàtica afecta igual les tres poblacions.

El PSC es desmarca

L'alcalde de Sant Andreu de Llavaneres, Bernat Graupera, va lamentar que les al·legacions, que es van presentar a la conselleria de Política Territorial i Obres Públiques el 23 de juliol passat, no tinguin el suport del PSC. «És una decepció que no s'hi hagi volgut sumar i hagi fet prevaler uns altres interessos per sobre dels de poble», va assenyalar. Graupera sí que va voler agrair el suport que han rebut tant del PP com d'ERC, Gent de Llavaneres i SOS Llavaneres, tots a l'oposició. Malgrat això i segons els alcaldes, els partits que encara no s'hagin afegit a l'acord tindran una segona oportunitat en les mocions que es presentaran al setembre en els plens. Al marge d'això, el regidor republicà de Llavaneres Joan Mora va expressar ahir un cert malestar per les formes que s'han fet servir a l'hora de presentar les al·legacions al pla territorial, ja que ells també han participat en l'elaboració de l'escrit però, en canvi, ara no se'ls ha tingut en compte.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
política

Les càbales sobre pactes donen color a la campanya

barcelona

Energia i renovables: sortir de la cua sense prendre-hi mal

Girona
Guillem Agulló Lázaro
Pare de Guillem Agulló Salvador, assassinat pel feixisme

“L’extrema dreta és incapaç de donar un premi per les llibertats”

Banyoles
Júlia Ojeda, Anna Punsoda i Marta Roqueta
Editores de “Màtria o barbàrie”

“El nom de ‘màtria’ és un revulsiu, una altra manera de relacionar-nos políticament”

Barcelona
la crònica

Llum a Rull amb el somni de Muriel

La llavor de la dignitat

Banyoles
GIRONA

Cañigueral (ERC): “Hem de garantir l’accés a una educació pública i de qualitat”

GIRONA
política

Més de 100 candidatures opten al Secretariat Nacional de l’ANC

barcelona
política

Paneque: “El municipalisme, el gran damnificat pels governs nacionalistes”

girona