La revolta sobiranista mina les files del PSC a Girona
En només un any una vuitantena de militants, alguns dels quals històrics, s'han donat de baixa del partit a les comarques gironines
El vot contrari al dret a decidir està desfermant les veus crítiques
El PSC ha perdut a les comarques gironines en només un any una vuitantena de militants, alguns dels quals de pes, com ara l'últim a donar-se de baixa, l'exdiputat al Parlament José Antonio Donaire.
Però les baixes, que encara poden semblar petites –el partit té a Girona
al voltant de 1.300 militants–, no s'aturen i ara mateix, segons fonts socialistes, a Sant Joan de les Abadesses n'hi ha divuit de congelades. La discrepància arriba fins i tot a les executives: la setmana passada es va obrir amb Ignasi Thió i Glòria Plana –de l'Agrupació de Girona–, que es van apartar dels seus càrrecs orgànics, si bé no de la militància. Aquesta ha estat la part més visible d'una tendència al PSC, però hi caldria afegir altres socialistes representatius que se n'han despenjat en els últims anys, ja sigui deixant de militar-hi o bé fent un pas al costat.
En els darrers temps, hi ha hagut baixes molt significatives. És el cas dels exalcaldes de Banyoles i Figueres Joan Solana i Joan Armangué, respectivament: tots dos han passat a formar part de la Nova Esquerra Catalana, el partit liderat per Ernest Maragall. Altres històrics, com ara Joan Pluma, van fitxar per CiU. La sortida de Pluma va ser un cop dur per a la imatge del socialisme gironí, i més quan sent regidor havia estat un dels homes forts a l'Ajuntament de Girona. Pluma, que va acceptar ser el director general de patrimoni cultural del Departament de Cultura, encara és militant perquè va demanar ser-ne suspès voluntàriament.
Altres històrics se n'han anat apartant, com Ponç Feliu, regidor a l'Ajuntament de Girona. Una altra sotragada va ser la marxa de Jaume Sobrequés, que va ser diputat
al Parlament del 1988 al 1992. El 2010 se'n va donar de baixa i va apostar per la via independentista en donar per acabada l'autonomista i va fer costat al pre-sident Mas. El degoteig
és constant i s'engrosseix amb les discrepàncies fetes públiques per càrrecs electes que, sense renunciar a la militància, han expressat el descontentament pel vot contrari al dret a decidir. És el cas de l'alcaldessa de Palamós, Maria Teresa Ferrés; el de l'Escala, Estanis Puig; la de Vilafant, Consol Cantenys; el tinent d'alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Pere Albó, i el de Sant Julià de Ramis, Narcís Casassa, que ha obert un període de reflexió. La contradicció també s'ha estès als municipis, on el PSC va donar llibertat de vot a la moció pel dret a decidir.
Degoteig de capital humà i polític
Joan Trillas
Com pot combatre el socialisme gironí aquest degoteig de militants i evitar que l'aixeta s'obri més? No pot. Sol, no. Necessita un canvi de rumb al país. El conflicte no és patrimoni de Girona, com es veu. Els socialistes van aconseguir maquillar molts dels seus problemes, que venien de lluny, amb la irrupció de Pasqual Maragall a la cobejada presidència de la Generalitat.
I, ara, amb davallades electorals històriques, l'arribada del convidat inesperat, el dret a decidir, l'ha fet presoner de les seves contradiccions i febleses. En aquest context, el (“nou”?) PSC no sap, no pot –o no el deixen, des de dins, és clar– reinventar -se, regenerar-se i trobar una certa coherència: disciplina de vot al Parlament, però amb diputats insurgents de regal, i donar llibertat de vot a la resta d'institucions no els ajuda.
A més, després del congrés de Lloret per escollir la nova executiva de les comarques gironines, les tensions internes encara no s'han resolt i passen factura. Ara caldrà reorganitzar l'executiva després de la marxa del secretari d'organització, Ignasi Thió. I, per cert, tampoc li funcionarà allò de l'estil gironí de fer política; curiós concepte eufemístic per dir que “aquí no ens farem mal” –a Catalunya
se n'ha dit oasi català.
