Política

La crònica

El ‘chivatazo' de JFD

El ministre de l'Interior avisa de bon matí que un etarra caurà i a la tarda és França qui el deté
El SUP denuncia “l'arrest radiat” de Dorronsoro, vinculat per Madrid a l'atemptat contra Aznar

El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, tenia fixada ahir a l'agenda una primera convocatòria amb el periodista Luis del Olmo a l'emissora ABC Punto Radio. “Ja sé que jo tinc trenta minuts per parlar amb vostè”, va obrir l'entrevista Del Olmo. “O jo tinc trenta minuts per parlar amb vostè!”, li responia Fernández Díaz, en una primera declaració d'intencions que el ministre no estava disposat a assumir el rol d'entrevistat passiu. Temptat per l'escletxa que li obria l'entrevistat, el veterà periodista va mossegar l'ham: “Pot donar-nos una notícia positiva relacionada amb el seu ministeri?”

Formulada de cop la pregunta, el ministre Jorge Fernández Díaz (JFD) va inaugurar una estratègia comunicativa en la qual no havien caigut mai cap dels seus tretze predecessors en democràcia. “El que passa és que les coses que tenen a veure amb el meu ministeri, anticipar-les... doncs pot ser imprudent, però jo confio que avui hi pot haver una bona notícia”, va anticipar. Però encara va voler afinar més. “I si comptem la de Galícia, que per mi aquí la bona notícia seria la recuperació del Codi Calixtí, ja serien dues de bones notícies! Per això estava pensant més en una altra notícia, per exemple relacionada amb ETA. Deixem-ho aquí, perquè el ministre, per raons òbvies, ha de ser prudent”, es va esplaiar. En un últim gir sorprenent, Del Olmo va datar amb precisió per a les 12.30 hores la imminent detenció d'un “ocell assassí”. “Van per aquí els trets, oi?”, va inquirir. I JFD va assentir amb una rialla.

En el manual de comunicació del Ministeri de l'Interior, l'anunci d'una detenció amb unes hores d'antelació havia estat fins ara una pràctica proscrita. Ni Rodolfo Martín Villa (UCD), ni el militar Antonio Ibáñez Freire, ni Juan José Rosón (UCD); ni els socialistes Barrionuevo, Corcuera, Asunción, Belloch, Alonso, Pérez Rubalcaba i Camacho; ni els populars Mayor Oreja, Rajoy i Acebes van gosar mai retransmetre la detenció d'un presumpte membre d'ETA com si fos un carrusel esportiu, amb informació del minut en joc i del resultat. Després de propiciar un matí d'especulacions sobre l'abast d'una detenció anunciada –abertzales destacats com Josu Ternera o Iñaki de Juana Chaos encara es troben en parador desconegut–, a la una de la tarda les forces de seguretat franceses comunicaven l'arrest a Oloron-Sainte-Marie (Pirineus Atlàntics) de Juan Mari Múgica Dorronsoro, un membre de l'aparell logístic d'ETA que suposadament s'havia dedicat a transportar explosius l'any 2000 i que va ser vinculat immediatament pel Ministeri de l'Interior a l'atemptat contra José María Aznar del 2001. L'arrest de Múgica Dorronsoro es va produir al carrer quan es disposava a obrir la porta del seu vehicle.

La loquacitat del ministre de l'Interior va causar un terratrèmol al Sindicat Unificat de Policia (SUP), que va emetre un dur comunicat alertant que “la policia francesa ha tingut coneixement que una operació de detenció d'un terrorista en una actuació exclusiva d'ells, sense intervenció ni de la policia espanyola ni de la Guàrdia Civil, ha estat radiada i anticipada unes hores abans pel ministre de l'Interior i és possible que també hagi arribat a oïdes del delinqüent [...] El que ha fet el ministre de l'Interior és, objectivament, un chivatazo a un membre d'ETA anunciant públicament que serà detingut”.

L'últim retret del SUP destil·la especial cruesa, perquè l'actual equip d'Interior, amb el director de la Policía, Ignacio Cosidó al capdavant, va ser a l'oposició l'assot de Rubalcaba per un presumpte chivatazo al bar Faisán d'Irun. El SUP, alhora, adreça un qüestionari a Rajoy: “Fins quan permetrà que continuïn passant a Interior les coses que passen? Permetria que un alt càrrec anés cinc vegades al dia al pàdel amb cotxe oficial i escortes? O que anés al gimnàs? O que anés a missa? O que es prengui caps de setmana caribenys? No li sembla que el seu compromís amb el Vaticà a l'hora de nomenar per a aquest ministeri algú religiós (o de l'Opus Dei) es pot mantenir amb altres persones?”

Quan Consuelo Ordóñez es va reunir amb el pres etarra Valentín Lasarte, un divendres, i va citar la premsa en dissabte per exposar en públic l'experiència de mirar als ulls a qui va ajudar a matar el seu germà Gregorio, el comissionat del lehendakari per a les víctimes, Jesús Loza, va témer que el País Basc es convertís de sobte en un plató de la societat de l'espectacle i va exigir al Ministeri de l'Interior “reconduir el que estem vivint” i “que l'important sigui la trobada i no la roda de premsa posterior”. “És important que mantinguem la discreció, les trobades són íntimes entre víctima i victimari”, reflexionava Loza. Des d'ahir, però, el Sindicat Unificat de Policia sospita que en aquest final d'ETA que avança entre els arrestos i la legalització de Sortu ni la imminència d'una detenció serà mai més íntima.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
política

Una campanya per posar a prova el futur del procés

barcelona
Oriol Lozano
Alcalde de Palau-solità i Plegamans (ERC)

“Treballem per seguir transformant el municipi”

Palau-solità i Plegamans
eleccions 12-m

La campanya electoral comença oficialment amb moltes cares noves

girona
estats units

Impliquen Trump en els esforços per no veure’s perjudicat en les eleccions

barcelona

El ple aprova el reglament del Consell de la Gent Gran

cassà de la selva

Paneque i Puga obren la campanya fent una defensa de la democràcia

l’escala
política

Arrenca la cursa per guanyar i, sobretot, sumar una majoria

barcelona
política

Illa se solidaritza amb Sánchez i fa una crida a la “resistència col·lectiva”

sabadell
haití

Dimiteix el primer ministre i es constitueix el Consell de Transició

barcelona