LA CRÒNICA
Cameron es deixa la filla al pub
El primer ministre britànic ha bastit part de la seva identitat política sobre el fet de ser pare
Pot passar a qualsevol? Bé, potser no tothom s'ha deixat oblidada la filla de vuit anys després de fer un dinar familiar en companyia dels altres dos germans i dues parelles més, amb les respectives criatures. Però, segons Downing Street, això mateix va passar, “fa un parell de mesos”, al totpoderós primer ministre de la Gran Bretanya, David Cameron, i a la seva dona, Samantha. I ahir, gràcies a la informació de The Sun, diari bandera del grup Murdoch, tot el país n'anava ple.
Compromesa informació per a papà Cameron, que sobre el fet de ser pare –un bon pare de família que ha tingut la desgràcia de perdre un fill, Ivan, malalt de naixement amb la síndrome d'Ohtahara, una rara forma d'epilèpsia– ha construït bona part de la seva identitat política. Compromesa informació, a més, en el dia en què el govern presentava el rellançament dels plans per ajudar les famílies desestructurades.
Els fets són els següents: la filla gran, Nancy, va al lavabo mentre els Cameron i les altres dues famílies paguen el compte del sunday lunch i comencen a sortir del local, The Plough Inn, a Cadsden, un llogaret molt a prop de Chequers, la residència oficial de camp del cap de govern britànic. El primer ministre puja al cotxe oficial amb els seus escortes. I Samantha fa el mateix, però en un altre, en què s'ocupa, només, dels petits: Arthur, de 6 anys, i Florence, de 22 mesos. Abans d'arrencar, fa un cop d'ull a l'interior del vehicle i pensa: “La Nancy és amb el David.” I Cameron pensa exactament el mateix: “La Nancy és amb la Samantha.” Només quan arriben a Chequers s'adonen del que ha passat. “Però, estimada, que no era amb tu, la Nancy?” “Què t'empatolles? No era amb tu i amb els escortes?” Si es descompten els escortes, els dos vehicles i l'estrès dels càrrecs de primer ministre i de dona del primer ministre, això passa a qualsevol.
La descoberta va seguida d'uns moments de pànic, i també de desconcert dels guardaespatlles, que no saben cap a on mirar davant de la baralla matrimonial que estan a punt de contemplar, i davant de l'evidència que no han fet gaire bé la seva feina. The Sun, sempre extremista, però potser aquesta vegada encertat, ho resumia amb el titular: “El malson dels Cameron.” Perquè perdre un fill, encara que siguin quinze minuts, que són els que
la Nancy va ser al pub sense els pares, és un malson.
Durant dos mesos, els fets han format part de l'anecdotari familiar del number ten, sense que res no s'hagi revelat públicament. Però quan ahir el diari del grup Murdoch ho destacava, Downing Street va haver de sortir a explicar-ho. I ho feia a la defensiva, tractant de fer aparèixer el matrimoni Cameron com una altra parella de classe mitjana que ha viscut una experiència quasi aterradora: “El primer ministre i la seva dona, Samantha, es van angoixar quan es van adonar que la seva filla Nancy no era amb ells. Per sort, quan van telefonar al pub van saber que ella era allà i que es trobava sana i salva.”
Immediatament després, Cameron la va anar a buscar en un cop de cotxe. Pel que sembla, la sensació de la Nancy va ser de gaudir de l'experiència més que no pas de sentir-se espantada. The Sun diu que la noia estava ajudant a servir les taules, tot un privilegi per als clients, quan Cameron va arribar a recollir-la. El que no deia el diari és si el pare la va renyar o no, més que res per fer una feina poc habitual per a la seva edat i la seva classe social.
Sobre el que sí que s'estenia The Sun eren les paraules d'un insider del pub, un client habitual, en vista de la situació a què van haver de fer front els propietaris. “El personal va trobar la noia dins del lavabo i no sabien què fer. No és que amb un repàs a la guia telefònica trobis el número de David Cameron, li puguis trucar i li diguis: «Escolti, que s'ha deixat la filla.» És aterridor que el primer ministre de la Gran Bretanya s'oblidi d'una cosa tan important com la filla.”
Fa dues setmanes, Cameron va fer unes polèmiques declaracions sobre el fet de ser pare. Ras i curt, va dir que era “absurd” que la gent rebés més entrenament per conduir un cotxe que per ser pare. Fins i tot des de sectors conservadors se li van tirar a sobre, per la seva falta de sentit comú. Els animals, i els mamífers especialment, fa milions d'anys que s'ocupen de les seves cries, li deia. La genètica hi fa més que l'entrenament. Encara que de vegades falli.
La notícia va provocar tota mena de reaccions en xarxes socials, en comentaris a la premsa en línia, en trucades i correus electrònics a les ràdios... La més desdramatitzadora, la més típicament britànica, per l'humor, va ser la d'una oient del programa Today, de BBC4: “Mai no m'ha passat, això de deixar-me els fills oblidats al lavabo. Però més d'una vegada n'he tingut ganes.” I és que, al cap i a la fi, potser David i Samantha l'única cosa que pretenien era donar una lliçó a la Nancy, potser per mal comportament durant el dinar. Sobre aquesta possibilitat, però, The Sun no recollia res.
