Política

JOAN FARRÉS

ALCALDE D'ESPONELLÀ (CIU)

“Cal simplificar les administracions”

És del parer que cal replantejar els consells comarcals i les diputacions per reduir despeses

El seu equip de govern aposta per traslladar la casa de la vila a Cal Baró

Joan Farrés i Porxas, empresari jubilat de 65 anys, és militant d'Unió. Ja va ser alcalde del seu poble entre el 1995 i el 2003. Després es va retirar de la primera línia de la política local, per reaparèixer l'any passat amb l'objectiu de recuperar l'alcaldia que CiU havia perdut el 2007 a mans d'ERC. I ho va aconseguir per dos vots de diferència.

Quan ha tornat a l'alcaldia, l'ha trobat molt diferent?

El poble és el mateix. Esponellà és un municipi petit, amb poc creixement i ens coneixem tots. Per sort ha vingut gent de fora que ens enriqueix i s'han integrat molt béal nostre poble i als nostres costums. Tot i això, cal treballar per mantenir el sentiment d'identitat. Penso que ho aconseguirem gràcies a l'escola, on es manté el caliu de poble. Estic molt il·lusionat d'haver pogut tornar a l'alcaldia i poder continuar treballant pel meu poble.

Quins són ara els principals maldecaps de l'Ajuntament?

El més important és l'econòmic, com a tot arreu. Mantenir l'escola i la llar d'infants, per exemple, val uns diners. Per això ens hem queixat que l'Estat no ajudi econòmicament els pobles que tenim escola. I a més a més, de cara al curs vinent el transport escolar deixarà de ser gratuït per als alumnes del municipi, cosa que trobem totalment injusta. Un altre problema que tenim és que als ajuntaments els van traspassant responsabilitats però sense anar acompanyades de la partida econòmica corresponent.

I problemes de tresoreria, no en tenen?
Quin municipi no en té? Tenim un municipi amb molts nuclis disseminats, el que fa que els serveis tinguin un cost molt elevat per nombre d'habitants. Aquest desequilibri, juntament amb les competències sense recursos, com he dit abans, i els retards en el cobrament dels ingressos que provoquen les administracions, fa que quadrar la tresoreria sigui molt complicat per a un municipi com el nostre.
Podran fer inversions, aquest any?
Quan va ser l'hora vam apostar per les subvencions del programa Viure al Poble Més. Es tracta d'un itinerari cultural i turístic pel municipi que partirà de cal Baró i passarà pels diferents nuclis. S'hi inclouen també diferents intervencions urbanístiques a Vilert i a Centenys. Ho anirem fent per fases fins al 2014. També està previst dins del PUOSC l'obra d'adequació de can Vila de Centenys per fer-hi un local polivalent.

Fa alguns anys hi va haver protestes veïnals per les molèsties que ocasionaven les extraccions d'àrids. Aquest problema ja està solucionat?

Quan vam entrar nosaltres ens vam trobar que ja hi havia un contenciós presentat per una empresa. Més tard, una altra empresa en va presentar un altre. En el mandat anterior es va aprovar un pla especial per a aquestes activitats, que les restringia. Les empreses afectades que van presentar aquests contenciosos sostenen que el pla no pot afectar les llicències donades abans que entrés en vigor la normativa. De moment, les extraccions estan parades, fins que Urbanisme dictamini qui té raó. Estem treballant per trobar una solució que desencalli aquest litigi al més aviat possible.

En l'anterior mandat l'Ajuntament va apostar fort pel Consorci del Fluvià. Què en pensen vostès?

Com a idea està molt bé i des de l'Ajuntament continuarem donant-hi suport. De fet, vam proposar que l'exalcaldessa fos la representant d'Esponellà al consorci i ara n'és la presidenta. El projecte és molt ambiciós, però en aquest moment crec que és inassumible degut a la falta de recursos econòmics.

ERC ha demanat que es digitalitzi l'arxiu del baró d'Esponellà, que es troba a Andalusia. Quina posició té l'Ajuntament respecte d'aquesta qüestió?
Ho veiem molt bé. Quan vaig ser alcalde per primer cop ja vam estar parlant amb el baró de la possibilitat de tenir la documentació aquí, sempre que disposéssim d'un espai en condicions. Mentre això no sigui possible –i a curt termini és impensable–, estarà bé que l'arxiu estigui, digitalitzat, a l'Arxiu Nacional de Catalunya.

La rehabilitació de la casa de cal Baró com a espai municipal s'acabarà aviat?

Queda molta feina a fer. La nostra aposta és que sigui la seu de l'Ajuntament. No ens podem permetre el luxe de tenir una casa pairal així i no aprofitar-la. La intenció és traslladar la seu de l'ajuntament a cal Baró.L'edifici actual el llogaríem, el vendríem o li donaríem una altra utilitat. De moment s'ha fet la coberta nova i s'ha arranjat la planta baixa, que serveix d'espai polivalent, mentre que a la part de dalt no s'hi ha fet res.Cal Baró ha suposat una inversió important, que encara estem pagant.

El govern vol replantejar els consells comarcals. Què n'opina?

Replantejar els consells comarcals, les diputacions, les delegacions... és necessari. Cal estudiar la manera de simplificar les administracions i poder reduir despeses, però no podem oblidar que els municipis petits necessitem uns serveis que nosaltres sols no podem assumir. Cal tenir una administració única i propera que ens ajudi. El que sí és clar és que o bé unifiquem administracions o bé agrupem municipis.Cal ser valents i prendre una determinació perquè aquesta situació va en detriment dels recursos que arriben als ciutadans

Vostès van aprovar per unanimitat adherir-se als municipis per a la independència, però al final no hi han entrat. Per què?
Efectivament, ho vam aprovar en un ple abans que es constituís l'associació. Després ens van dir que ens havíem d'adherir als estatuts. Aquest tràmit ha quedat pendent per aquesta qüestió tècnica. Properament ho resoldrem.
Quin és el seu parer respecte de les polítiques d'immigració?
No crec en el sistema que estan portant a terme els alcaldes de Badalona o Vic, per posar un exemple, que porten molt rebombori i molt malestar. En canvi, a Banyoles, sense fer fressa, l'Ajuntament ha aconseguit una integració i una convivència molt bona que repercuteix a tota la comarca.
I de l'Assemblea Nacional de Catalunya, que n'opina?
Els seus principis són correctes. Qui és que, sentint-se català, no es considera nacionalista o independentista? Avui, de totes maneres, és més fàcil ser nacionalista perquè: de què ens independitzarem? De Madrid? De Brussel·les? Ja veus com ens tracten des d'Europa! Un nacionalisme ben portat ha de defensar els nostres principis i els nostres drets. Com deia, comparteixo el fons, però discrepo que es facin servir raons econòmiques per ser independentista. Fa la sensació que es vol aprofitar la sensibilitat dels catalans en el tema dels diners per fabricar independentistes. Cal començar per la base: la llengua, la cultura, els sentiments, la identitat... i no pas parlar tota l'estona dels diners que ens deuen. L'Assemblea Nacional hauria de parlar més de sentiments i no tant de diners. A la llarga podria portar frustracions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
xina

Xi Jinping viatja a Europa per estrènyer relacions bilaterals

barcelona
argentina

Milei acusa Sánchez de posar en risc les dones i la unitat d’Espanya

barcelona
estats units

Les universitats es preparen per afrontar actes propalestins en les cerimònies de graduació

barcelona
política

Les càbales sobre pactes donen color a la campanya

barcelona

Energia i renovables: sortir de la cua sense prendre-hi mal

Girona

La llavor de la dignitat

Banyoles
Guillem Agulló Lázaro
Pare de Guillem Agulló Salvador, assassinat pel feixisme

“L’extrema dreta és incapaç de donar un premi per les llibertats”

Banyoles
Júlia Ojeda, Anna Punsoda i Marta Roqueta
Editores de “Màtria o barbàrie”

“El nom de ‘màtria’ és un revulsiu, una altra manera de relacionar-nos políticament”

Barcelona
la crònica

Llum a Rull amb el somni de Muriel