Fill del nadalisme

Encapçala la llista del PSC per Girona al Congrés, un lloc que ha aconseguit després de superar una mena de primàries, fent un estira-i-arronsa amb Iolanda Pineda, en el si de la federació gironina del PSC. En les dues legislatures anteriors, havia anat de número dos. Sáez és un polític molt proper; el seu pas per l'Ajuntament de Girona com a regidor als 29 anys –ara en té 42– li va servir d'escola, però també per fer ciutat, i això es nota. Mentre prenem un cafè a la plaça de la Independència de Girona, hem d'interrompre la conversa repetidament, ja que en cada moment hi ha algú que el saluda. Va fer de manaia de Girona i ha estat vinculat al món del bàsquet local, però la seva passió és el rugbi: va jugar a primera divisió estatal amb el GEiEG i és hooligan de l'equip de rugbi de Gal·les, i no de l'USAP com sembla que tocaria, i tampoc és seguidor del Barça, perquè es confessa periquito, encara que a la Champions, sempre va a favor del Barça.

És pràcticament l'últim jove polític gironí forjat en el nadalisme; reconeix que va aprendre molt del seu mestre, Quim Nadal. Després d'aquella etapa municipal va estirar molta gent jove cap a la política. Està ben situat dins del partit per assumir responsabilitats; reconeix que cal saba nova a la direcció del PSC, però es resisteix a parlar de cap relleu generacional, i de fet tampoc es vol jubilar en la política. Es veu jove i amb ganes de fer moltes altres coses a la vida.

Alex Sáez m'atreviria a dir que és el prototipus del solter d'or, jove i amb una brillant carreta professional i política. Com a advocat té un despatx, que no ha deixat de funcionar mai, ja que malgrat les limitacions que li suposa la vida a Madrid, tot sovint encara es posa la toga. Des d'un punt de vista econòmic es guanyava molt millor la vida treballant d'advocat que de polític, però està molt il·lusionat per l'apassionant món de la política. La seva situació personal li dóna molta independència per tenir una dedicació gairebé total a la política; quan no és a Madrid, es preocupa per les necessitats del territori.

Parlem de les prioritats a la demarcació gironina: de l'aeroport, del TAV, però també de les obres aturades de l'N-II. Es mostra satisfet d'haver treballat per aconseguir la primera licitació del tram de l'A-2 de Sils a Caldes, però és conscient que queda molt per fer. Des que és en política sempre ha estat a la banda del govern i ara, veient els sondejos electorals i l'enquesta de CIS, diu que no sap si serà capaç d'adaptar-se a la vida de l'oposició.

Lluny del que pot semblar la seva vida madrilenya, es desenvolupa al barri on hi ha el Congrés dels Diputats, prop d'on ha llogat un petit apartament; fora d'aquest barri si ha d'acompanyar algú per la ciutat, ha de recórrer al Google Maps.