L'atac a la llengua endureix la resposta ciutadana
Una desena de poblacions gironines van celebrar ahir marxes de torxes, i a la capital ja oneja una senyera gegant
Centenars de gironins es van concentrar ahir a les escales de la catedral de Girona, primer, i a la plaça del Vi, després, per participar en la marxa de torxes organitzada per Òmnium Cultural en el marc dels actes de commemoració de la Diada, en què els eixos sobre els quals va pivotar la manifestació van ser els habituals, però amb un enduriment clar del to relacionat amb els darrers atacs a la llengua. El manifest inclou la reclamació inequívoca del dret a decidir, i a favor de la independència del país. Després d'escoltar uns quants temes del cantant solsonès Roger Mas amb la façana de la catedral com a marc, la marxa es va dirigir cap a la plaça de l'Ajuntament, on es va procedir a la crema simbòlica del Decret de Nova Planta del 1714 i a la lectura d'un manifest, el qual remarcava el moment “important i decisiu” en què es troba el país, “immers en una segona transició”. El comunicat assenyalava que les relacions amb Espanya es troben en un punt de “no retorn”, i enunciava tres condicions indispensables per fer avançar el país: El model d'immersió i la nostra llengua no poden patir més atacs, mantenint el català com a llengua vehicular a l'escola; en els propers quatre anys, Catalunya ha d'aconseguir recaptar els seus impostos i determinar la seva política econòmica (concert econòmic), apel·lant a la unitat política per aconseguir-ho i recorrent a la insubmissió fiscal com a últim recurs, i reivindicar el dret a decidir i la celebració oficial d'un referèndum vinculant sobre això. D'altra banda, ahir al vespre l'ADAC va penjar al balcó de la seva seu a Girona, una pancarta de nou metres de longitud en què es pot llegir una llegenda prou contundent: “N'estem fins als collons: INDEPENDÈNCIA!”.
Ahir també es van celebrar marxes de torxes, en què no van faltar les hissades de bandera i lectures de manifestos, a les poblacions de la Cellera de Ter, Olot, Sant Feliu de Guíxols, Blanes, Hostalric, Figueres, Santa Coloma de Farners, Salt i Amer.
Hissada de la senyera
D'altra banda, al matí es va celebrar la hissada de la senyera a la plaça Catalunya. Un acte promogut pel nou govern de la ciutat i que va comptar amb la participació de pràcticament tots els colors polítics (CiU, el PSC, el PP, la CUP i Reagrupament) i de tots els regidors, a excepció dels dos d'ICV. També hi van ser convidats representants d'institucions com la Diputació i la Generalitat, i personalitats vinculades al món econòmic i cultural de la ciutat.
La plaça es va omplir per seguir aquest acte, senzill i de curta durada, però carregat de simbolisme. Un representant dels Mossos d'Esquadra i un altre de la Policia Municipal van ser els encarregats d'hissar la bandera (de 5 metres de llarg i 3 d'amplada) mentre la cobla Ciutat de Girona
interpretava el Cant de la Senyera. Mentrestant els tres regidors de la CUP,
i altres membres de la
formació independentista, van alçar estelades i pancartes en què s'hi podia
llegir: “A la plaça Catalunya hi volem l'estelada”. Un
cop la senyera va ser hissada, M. Teresa Cros va llegir el poema La nostra bandera, escrit per Joan Maragall el maig del 1903. I l'acte
es va cloure amb el cant d'Els segadors. Al final, crits d'independència d'alguns assistents van ser
ofegats pel presentador
de l'acte, en donar pas a una audició de sardanes.
“Creiem que Girona, com una de les capitals nacionals d'aquest país que és, havia de tenir en un lloc destacat la senyera”, afirmava ahir l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, i va afegir: “hem fet un acte integrador, a l'alçada de la ciutat i del país”. A l'altre extrem, un dels grups que va mostrar el seu disgust va ser la CUP, pel fet que en l'acte hi fossin presents representants dels cossos
policials, “especialment de l'espanyol”. La senyera onejarà tot l'any a la plaça
i ha estat elaborada a la
ciutat de Girona especialment per aquest acte.
