Política

Ajuntaments més endeutats

Molts consistoris ja han decidit recórrer als crèdits ICO aprovats pel govern estatal per pagar factures pendents objectiu La mesura, celebrada per pimes i autònoms, pretén frenar la morositat en l'administració

Durant el seu primer any de vigència, la nova llei de morositat –que estableix la reducció dels terminis que tenen les administracions públiques per pagar les factures– ha tingut un compliment més aviat escàs entre els ajuntaments, collats per la crítica situació econòmica que arrossega el món local. L'impagament de factures i la morositat en l'administració han causat greus problemes de tresoreria i el tancament de moltes empreses –sobretot entre les pimes–, ja que els proveïdors triguen de mitjana uns cinc mesos a cobrar. Per frenar aquesta situació, el govern espanyol va aprovar al juliol la creació d'una nova línia de l'Institut de Crèdit Oficial (l'ICO, l'agència financera de l'Estat), dotada amb 3.400 milions i destinada als ajuntaments, per ajudar-los a pagar les factures que tinguin pendents amb els proveïdors –bàsicament pimes i autònoms– fins al 30 d'abril del 2011.

Pagament directe de l'ICO

El préstec es podrà demanar fins al 30 de novembre i el termini d'amortització no podrà superar els tres anys. L'import del crèdit serà, com a màxim, el 25% dels diners que el municipi rebi en concepte de la participació en els tributs de l'Estat del 2011, que, de fet, seran la garantia final del préstec. L'ICO, a través de les entitats bancàries col·laboradores, abonarà directament als proveïdors l'import de les factures reconegudes per l'Ajuntament i incloses en la línia de crèdit. Tot i que no s'han establert uns criteris de pagament prioritari, el president de l'ICO, José María Ayala, va indicar al juliol que els ens locals hauran de presentar les factures prioritzant les més antigues, mentre que el candidat del PSOE a La Moncloa i exvicepresident primer del govern espanyol, Alfredo Pérez Rubalcaba, va explicar que es finançaran primer els deutes amb les empreses de menys de 250 empleats.

Els préstecs de l'ICO, però, engruixiran l'endeutament dels municipis que decideixin recórrer al crèdit, alguns dels quals tenen ja un deute viu que supera amb escreix el 75% dels seus ingressos anuals, el límit per poder continuar endeutant-se. A més, a la difícil situació financera dels ajuntaments, s'hi afegeix l'obligació de retornar a l'Estat la liquidació dels impostos que van cobrar de més els anys 2008 i 2009. Malgrat tot, alguns ens locals que
superen el límit del 75% d'endeutament, com ara Manresa i Igualada, veuen de bon ull la mesura. De fet, el ple de l'Ajuntament de la capital del Bages ha aprovat sol·licitar un crèdit de 3,2 milions, la quantitat màxima que pot demanar. Igualada, que està pagant els proveïdors a 120 dies, aprovarà al setembre sol·licitar 1,6 milions, que també és l'import màxim. Amb el préstec, podrà pagar totes les factures pendents, que es corresponen amb serveis rebuts aquest any.

La nova línia de crèdit també ha estat ben rebuda per autònoms i pimes,
que confien que alleujarà la càrrega que els obliga a suportar la morositat en l'administració. El secretari general de la patronal Pimec i portaveu de la Plataforma Multisectorial Contra la Morositat, Antoni Cañete, considera que la mesura “va en la bona direcció”, ja que “denota per primera vegada una sensibilitat amb el problema de cobrament per part de les administracions, reconegut per ella mateixa amb la creació de la línia”.

Per a Cañete, ara cal que els ens locals recorrin realment al préstec i creu que valdria la pena incentivar-ho. “El fet que s'exhaureixi o no la línia serà determinant per veure si es té la voluntat d'aconseguir un titular de premsa o si realment es té la voluntat política de solucionar una xacra que està generant molts problemes a la societat”, conclou. Cañete, d'altra banda, entén que els 3.400 milions de crèdit són insuficients, tenint en compte que el Banc d'Espanya reconeix que el deute acumulat
per l'administració local suma 35.000 milions.

LES FRASES

3.400
milions d'euros són amb els què s'ha dotat la línia de l'ICO aprovada pel govern de l'Estat.
07.07.11
Entra en vigor el decret llei que inclou la línia de crèdit de l'ICO destinada als ajuntaments per pagar factures.
Les administracions s'endeuten a través dels proveïdors i això és mortal de necessitat per a les empreses
Antoni Cañete
secretari general de pimec
La solució a l'endeutament de les administracions implica acotar el deute i, després, planificar-ne el pagament
El Maresme

Tres municipis ja han decidit demanar el crèdit a l'ICO

Al Maresme, tres municipis sol·licitaran un crèdit a l'ICO. Vilassar de Dalt demanarà 314.000 euros; Arenys de Munt, 300.000, i Tordera, 582.000. El regidor d'Hisenda de Vilassar de Dalt, Benet Oliva, opina que el préstec “és una petita ajuda” per pagar els cinc milions que deuen en factures i que l'han de fer servir. El Masnou, Calella, Premià de Mar, Arenys de Mar, Argentona i Teià no demanaran cap préstec. L'alcalde de Teià, Joan Castan, creu que “no és una ajuda que pugui solucionar el problema de l'endeutament municipal”. “La solució implica flexibilitzar els crèdits ja existents”, conclou. Al Barcelonès, Badalona estudiarà quines possibilitats té d'acollir-se a la mesura.

g.a. / s.m.

Vallès, Penedès i Garraf

Les grans ciutats no demanaran cap préstec

Al Vallès Occidental,
Terrassa, Sabadell, Sant Cugat i Barberà no demanaran cap préstec perquè asseguren que estan al corrent del pagament de les factures. En concret, l'alcalde de Terrassa, Pere Navarro, explica que l'Ajuntament paga a 50 dies, mentre que Sant
Cugat informa que ho fa a 38 dies.

Vilafranca del Penedès, per la seva banda, ha descartat demanar el préstec perquè l'Ajuntament té recursos propis per fer front a la despesa. “Fer-ho seria una càrrega més per al municipi”, explica el portaveu del govern, Aureli Ruiz. Vilanova i la Geltrú no prendrà cap decisió fins al setembre, quan s'acabi d'analitzar l'estat dels comptes municipals.

m.a.l. / a.m.

Comarques gironines

Cassà, Castelló d'Empúries i Vilafant volen finançament

A les comarques gironines ja han decidit recórrer als crèdits de l'ICO Vilafant, Castelló d'Empúries i Cassà de la Selva. Castelló, que deu 800.000 euros en factures, demanarà el màxim de crèdit, 488.000 euros, i calcula que el préstec permetrà pagar els proveïdors a sis mesos. Cassà, amb greus complicacions econòmiques, pot demanar a l'ICO un màxim de 300.000 euros. Per la seva banda, Figueres, Llagostera, l'Escala, Roses i Salt no demanaran cap préstec. Aquests tres últims municipis no tenen factures endarrerides, i l'alcalde de Llagostera, Fermí Santamaria, creu que la situació al consistori “no és tan dolenta”. Girona, de moment, no es planteja demanar un crèdit a l'ICO.

J.P. / M.V. / D.V.

El Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre

Tarragona vol sol·licitar a l'ICO un crèdit de 7,5 milions, l'import màxim

Tarragona és el municipi que es planteja demanar el crèdit més alt, 7,5 milions, el màxim que se'ls permet. La voluntat del tinent d'alcalde d'Hisenda, Pau Pérez, és que el ple pogués aprovar la sol·licitud aquest mes. Tarragona té deu milions de deute en factures, tot i que el govern municipal sosté que la proporció de pimes a les quals deuen diners és petita comparada amb la d'altres municipis. Reus ja ha aprovat, per unanimitat, demanar un crèdit de 4,3 milions, i Cambrils –amb un endeutament del 134%– ha acordat sol·licitar 1,1 milions. Un milió és també l'import que Calafell ha aprovat demanar i que li permetrà fer front a gairebé tots els pagaments que té pendents fins al 30 d'abril d'enguany. El Vendrell, per la seva banda, s'està plantejant sol·licitar 1,3 milions.

Per contra, Salou –com Amposta– ja ha decidit que no recorrerà a la línia de l'ICO perquè considera que pot continuar pagant les factures pendents sense endeutar-se més. Valls, de moment, no ha pres cap acord, i Tortosa està estudiant la mesura.

A.P. / Ò.P. / R.R.

El Segrià i el Pla d'Urgell

Lleida i Mollerussa preveuen demanar el préstec, però encara no concreten xifres

Els ajuntaments lleidatans estudien amb bons ulls els crèdits de l'ICO. L'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, explica que sol·licitaran el préstec, però dins un paquet més gran que estan negociant amb entitats financeres. L'estratègia de la ciutat comporta complir amb el full de ruta aprovat en el seu pla de sanejament, que pretén eixugar un deute acumulat de 13,7 milions i 6,7 milions més en factures. Segons Solsona, poden demanar a l'ICO un màxim de 588.000 euros, tot i que la Generalitat els permet endeutar-se fins a un límit de 5,1 milions per complir el pla. “Parlarem amb bancs i caixes per tancar una operació que ens permeti afrontar el nostre pla, incloent-hi aquest crèdit garantit per l'Estat”, explica.

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, també ha previst la petició del préstec, que es concretarà a partir del setembre, i ara l'Ajuntament estudia les condicions i la quantitat que pot demanar a l'ICO. La Paeria va tancar el 2010 amb un reconeixement de crèdit de 3,8 milions, però també amb un romanent de tresoreria
de prop de tres milions.

j. tort



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.