Política

l'anàlisi

Una guerra de guerrilles abocada al fracàs

El terratrèmol viscut a Fleet Street els darrers dies no garanteix el final de la impunitat dels grans mitjans de comunicació, ni globals ni nacionals; ni l'ús o el servei que la classe política en fa o en vol fer, ni els beneficis, quota de poder i/o influència, o en termes econòmics o de favors (ja siguin vestits o sopars en grans restaurants), que editors o estrelles dels mèdia obtenen de les seves posicions de privilegi, sense demèrit que les hagin aconseguit amb esforç i feina. El terratrèmol viscut a Fleet Street és senzillament això, una sacsejada. N'hi haurà més per la pròpia naturalesa del negoci que reuneix els protagonistes de la faula: periodistes, polítics, policies, magnats, detectius privats, etcètera. El problema posat de manifest no té cap solució. O no en té una, de fàcil i la que s'estableixi serà només un pegat amb què apaivagar la mala consciència unes hores, uns dies, setmanes o mesos, fins a la propera ocasió. La dialèctica entre mèdia i poder –polític, econòmic, cultural…– es pot resoldre, parcialment, amb afany de transparència, amb normes que regulin la relació entre els mitjans i els càrrecs electes, més que res per protegir aquests. Però no cal enganyar-se massa. Les normes s'acostumen a complir, però també s'acostumen a saltar quan són enutjoses o quan afecten segons quins interessos.

És cert que les eines que ara té a l'abast el periodista poden afavorir la denúncia de la corrupció. Internet? Blocs? Twitter? Sí, sens dubte. Però són elements conjunturals, de la nostra època. Les de l'ofici són altres: aquelles de què parlava Kapuscinski: “Per exercir el periodisme, abans que res, cal ser un bon home, o una bona dona: bons éssers humans”. I cal ser intel·ligents. I estar ben pagats i tenir ambició periodística, d'excel·lir en la professió. Però cadascú ho entén això de formes diferents. A més, el contacte amb el poder ho limita i sovint ho contamina tot. La lluita no té aturador. És una guerra de guerrilles. Condemnada al fracàs i als terratrèmols. Com escrivia Aragon i cantava Brassens, il n'y pas d'amour heureux.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Política

Puigdemont critica que es pugui investigar els mossos que el protegeixen a Argelers

barcelona

El cap de llista del Partit Verd europeu aterra en la campanya per donar suport a Eloi Badia

GIRONA
guerra a gaza

L’exèrcit d’Israel encercla amb tancs l’est de Rafah

barcelona
Política

Enric Auquer, Ana Polo, Alguer Miquel, Ginestà i 150 més suports a la CUP

barcelona
Unió Europea

La UE torna a mirar a l’est per créixer

Brussel·les
Isidre Pineda i Moncusí
Alcalde de Caldes de Montbui (ERC)

“No hi ha hagut mai una aposta pel termalisme català”

Caldes de Montbui
Salvador Vergés
Candidat de Junts per Girona

“Sovint hem governat més nosaltres que el mateix govern”

política

Molts ous en una cistella

Argelers
Alejandro Fernández
Candidat del PP

“És evident que Illa prioritza un acord amb el separatisme”

Barcelona