Deixalles electorals
Les eleccions municipals es van celebrar el 22 de maig però a molts carrers dels territori encara queda propaganda dels candidats
Les formacions polítiques són les responsables de retirar els cartells
La nova llei no aclareix quan s'han de retirar els cartells
La tradicional enganxada de cartells que dóna el tret de sortida de la campanya electoral queda lluny. Potser, fins i tot, aquesta pràctica ens transporta a èpoques passades. A les primeres eleccions després de la recuperació de la democràcia, per exemple. Llavors era una pràctica justificada perquè no hi havia els mitjans actuals per arribar als electors. En ple segle XXI hi ha qui considera aquesta pràctica passada de moda. Tot i això, encara hi ha un bon nombre de cartells enganxats a fanals, arbres i tot tipus de mobiliari urbà que ens recorden que no fa pas massa que hi ha haver unes eleccions municipals.
Cartells resistents
De fet, la nova llei electoral no aclareix quin ha de ser el destí dels cartells i tampoc no castiga els partits polítics que no recullen el que han fet servir i que durant quinze dies ha ocupat l'espai públic. Cada municipi es regeix per la seva ordenança de via pública o s'arriba a un acord amb les diferents formacions, segons expliquen els mateixos partits polítics. Així, la responsabilitat de despenjar cartells recau en qui els va col·locar. La majoria dels partits consultats per aquest diari expliquen que hi ha unes empreses especialitzades –que contracten els mateixos partits– que s'encarreguen de penjar i despenjar les banderoles. De fet, a la ciutat de Barcelona la majoria dels cartells que penjaven dels fanals han anat desapareixent de mica en mica, tot i que fa pocs dies encara es podien veure just a l'entrada de la ciutat els cartells del candidat de Solidaritat Catalana, Santiago Espot, ja mig descolorits pel pas dels dies. Al carrer Diputació, Jordi Portabella també va trigar força dies a marxar d'uns arbres on s'havien penjat cartells d'Unitat per Barcelona. Les pancartes de gran format són les més difícils d'eliminar. Els partits polítics es defensen i expliquen que moltes vegades les empreses que han de treure els cartells prefereixen fer-ho quan ja tenen contractat un nou anunci, i així no han de fer el viatge dues vegades. A Badalona, el candidat del PSC, Jordi Serra, encara sortia en un anunci de gran format, a tocar de l'autopista C-32. A Sant Adrià de Besòs, el Fòrum encara és ple de la propaganda de l'alcalde socialista, Jesús Maria Canga. Els partits polítics reconeixen que a la ciutat de Barcelona els cartells estan gairebé tots retirats. El que ja no poden assegurar és que als municipis més petits els cartells ja hagin desaparegut. La majoria de formacions polítiques no s'han pogut permetre una empresa que pengi i despengi els cartells, així que aquesta feina ha correspost als militants.
Col·laboració ciutadana
A Premià de Mar, CiU va voler evitar que els cartells electorals quedessin penjats durant mesos i va demanar la col·laboració ciutadana a través de la xarxa social Facebook. El mateix dilluns 23 tant a la pàgina de CiU de Premià de Mar com a la de l'alcalde, Miquel Buch, es demanava als ciutadans que si veien algun cartell els avisessin i l'anirien a retirar. La resposta va ser massiva: en poques hores els veïns van donar tota mena de detalls perquè els anessin a treure el cartell de davant de casa. “Era un compromís que vam agafar passés el que passés, independentment del resultat”, explicaven des de CiU a la pàgina de Facebook. A la mateixa pàgina també es podien llegir els comentaris de molts ciutadans que els en donaven les gràcies.
