L'espurna independentista
Els veïns d'Arenys de Munt, un 41% de la població, van ser els primers el 2009 a pronunciar-se a favor del dret a l'autodeterminació
Un any després es va aixecar el Monument a la Independència per deixar constància que l'esperit es mantenia viu
L'orgull de molts veïnsés que van poder votar
i obrir el debat sobre
el futur polític del país
Va ser la primera consulta i només per això serà històrica. A Arenys de Munt el 13 de setembre del 2009 els veïns es van mobilitzar des de primera hora del matí. A les vuit en punt, quan s'havien d'obrir les urnes, ja hi havia una gentada davant del Centre Moral, on finalment es podria votar després que l'advocat de l'Estat ho prohibís fer dins les dependències municipals. L'expectació per molts dels que aquell matí de diumenge s'aplegaven a la riera no era només per anar votar. No es volien perdre el que pensaven que seria una jornada històrica, tenint en compte que les últimes setmanes al poble només es parlava de la consulta i de l'enrenou que hi podria haver amb la manifestació contrària que el mateix dia s'havia autoritzat a la Falange. El mateix impulsor de la consulta, el regidor de la CUP, Josep Manel Ximenis, ha reconegut a posteriori que des d'un inici havien previst i buscaven que l'Estat s'hi oposés per obtenir, així, més ressò mediàtic. Amb el que no comptaven, però, és que a més d'il·legalitzar la consulta s'autoritzés per al mateix dia una concentració falangista contrària a la consulta.
Això va enrarir l'ambient els dies previs, ja que es temia que la convocatòria es convertís en un punt de confrontació entre els falangistes i grups antifeixistes. Alguns veïns recorden que no les tenien totes. “Al principi em pensava que hi hauria bufetades i vaig pensar que no hi aniria. Però finalment sort que no va passar res i va ser un dia molt emotiu, pel vessant polític i festiu”, així ho recorda una veïna, Mercè Baño, que va quedar finalment amb uns amics per anar a votar. Com ella, centenars de persones van omplir la riera. Molts, vinguts de diferents punts del país, sabien que no podrien votar, però volien ser-hi. Per portar a terme la consulta es va mobilitzar centenars de voluntaris. Des de la plataforma d'Arenys de Munt es van encarregar de la logística, tant de les meses com del sistema informàtic, però pel que fa a la seguretat van disposar del reforç de gent vinguda de Mataró. Segons explica Joan Jubany, membre de la CUP, es van desplaçar un centenar de militants de la capital del Maresme per coordinar aquesta feina: “Hi havia tensió i la nostra feina era la de parlar amb els grups antifeixistes perquè no entressin en confrontació amb els falangistes. No es volia perjudicar el bon ambient i va sortir prou bé.”
Cap a les dotze del migdia, hora per a la qual s'havia convocat la concentració de la Falange, la gent es va anar acostant fins a l'alçada de l'església per veure de lluny, encerclats per les forces policials, els poc més de cinquanta falangistes congregats. Hi va haver escridassades entre un bàndol i l'altre, però un cop van haver llegit el manifest els falangistes van tornar a l'autobús que els havia portat fins al poble. L'únic incident es va produir quan a la sortida es van llençar pedres contra l'autobús.
Molts mitjans i visitants
Al la part alta de la riera continuava la cua de gent que esperava el seu torn per votar al mateix temps que també ho feia l'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra. Els que s'esperaven s'ho agafaven amb calma i fent tertúlia sobre el futur del país. “Anaves entrant i sortint de casa perquè no et volies perdre el que s'estava coent a la riera. Era apoteòsic, s'esperava gent però no m'imaginava aquella gentada i tots aquells mitjans de comunicació que en feien el seguiment”, recorden encara des de la casa del costat on es va ubicar la sala de premsa, transformant la sala d'exposicions per encabir tots els periodistes. Les càmeres de televisió es concentraven davant del Centre Moral, on anaven agafant els testimonis i els representants polítics que també es van deixar veure durant el matí.
L'afluència de visitants va mobilitzar gent de les entitats que voluntàriament van participar muntant els bars improvisats al mig de la riera, on donaven beguda i entrepà. També van fer calaix els bars i les botigues que els diumenges acostumen a obrir al poble, aquest cop encara amb més motiu. No va parar d'entrar i sortir gent fins a la matinada del mateix bar del Centre Moral. Altres establiments, com ara la llibreria de Can Pujades, no recorden un dia amb tanta feina. Aquell dia darrere el taulell, Susanna Cambray es va fer un fart de vendre diaris. “Em moria de ràbia perquè la gent entrava entusiasmada i m'hauria agradat ser al carrer, on es vivia l'ambient”, explica. És just el que va fer quan va tancar la botiga: primer anar a votar i després, a passejar. “Entrava gent de Ripoll, Tarragona i molts llocs més entusiasmats pel que s'estava fent per mirar de canviar les coses. La veritat és que era emocionant sentir-los parlar del que es vivia al carrer”, afegeix Cambray.
L'ambient festiu i reivindicatiu de la consulta es va viure amb càntics espontanis i crits independentistes a tota hora. Els que feien cua per votar rebien els comentaris dels que venien de fora i s'ho miraven amb certa enveja, sense saber que aviat es farien extensives les consultes als seus municipis i que molts d'ells n'acabarien sent organitzadors. A la tarda, tot i la pluja que va deslluir la cercavila de gegants, la riera es va tornar a omplir de mica en mica. Encara que la riera estigués enfangada es va poder veure com, a darrera hora, abans de tancar les urnes, alguna àvia de certa edat s'havia fet acompanyar amb cotxe per anar a votar.
L'apoteosi del recompte
L'eufòria col·lectiva, però, va anar pujant de to a la nit, quan ja feia hores que les urnes s'havien tancat i s'acostava l'hora del recompte. Els centenars de persones que esperaven amb impaciència els resultats van esclatar quan els organitzadors van anunciar que s'havia imposat el sí a la independència. Van votar-hi a favor 2.569 arenyencs, un 96,38% dels participants a la consulta. Això volia dir que un 41% de la població que podia votar havia exercit el seu dret; es va superar, per tant, la participació d'altres comicis electorals. Els organitzadors van destacar els resultats tenint en compte que es tractava d'una consulta no vinculant i organitzada per una entitat. Els crits d'“independència” es van convertir en un himne i es van sentir fins ben entrada la mitjanit.
De la mateixa jornada del 13 de setembre en va sorgir el que seria l'espurna de la independència. Una comissió que s'havia creat per a l'organització de la consulta anunciava que treballarien per convocar nous referèndums a un centenar de pobles més. Es posaven en marxa la plataforma Decidim.cat i tots els que donaven suport a crear un moviment independentista d'arrel municipalista. Així, les consultes s'han anat convocant en els darrers dos anys fins a tancar-se amb la de Barcelona.
Arenys de Munt manté viu l'esperit independentista que va portar prop de la meitat del poble a votar majoritàriament a favor de la autodeterminació. Alguns veïns encara recorden aquella data només pel fet que mai s'havia parlat tant del seu municipi fora de Catalunya. Com no es cansava de repetir aleshores l'alcalde, Carles Móra, s'havia situat Arenys de Munt en el mapa i s'havia fet per un bon motiu. A hores d'ara per a molts veïns és un orgull haver pogut ser els primers a votar sobre el dret a l'autodeterminació i contribuir a obrir el debat sobre el futur polític i social del país.
Un any després de la consulta es va reviure el sentiment independentista en el primer aplec que s'hi va organitzar i on es va inaugurar també el Monument a la Independència. Les quatre barres de ferro clavades a terra van servir aquesta vegada per atraure una munió de gent, però sense repetir-se l'eufòria de la jornada de les consultes. La campanya electoral i la divisió entre les forces sobiranistes havien desil·lusionat més d'un que va preferir, aquesta vegada, quedar-se a casa. L'aplec que es vol repetir cada any al voltant del nou monument va ser un clam per demanar unitat als partits independentistes per fer més força a les eleccions al Parlament. Però les peticions i els retrets que van poder escoltar allà mateix el candidat de Solidaritat Catalana, Joan Laporta, i el líder de Reagrupament, Joan Carretero, no van servir de gaire de cara a presentar-se junts a les eleccions.
Des d'Arenys de Munt, el moviment independentista s'està movent a un altre nivell després de dissoldre's el grup polític Arenys de Munt 2000, que ha estat governant els darrers dotze anys. Alguns dels seus membres i el mateix alcalde, Carles Móra, mantenen contacte amb altres moviments polítics i socials del país. Un dels objectius, segons explica l'alcalde, és implicar les forces polítiques del Parlament perquè acabin aprovant la llei de consultes. Aquest és, segons Móra, el gran combat a partir de l'11 d'abril, quan es tancarà el cicle amb les votacions a Barcelona. “Estem en un moment molt dolç en què només s'hauria de fer pedagogia per vendre l'independentisme en positiu”, afegeix. Una de les prioritats per a aquests moviments és que es mantinguin les comissions de les consultes que han treballat al llarg d'aquest temps per mantenir-se “units i amb força” fins que s'aconsegueixi l'objectiu de la independència del país.
