JORDI RÀMIA
CANDIDAT DEL PSC A L'AJUNTAMENT DE MONTGAT
“Sense crisi, el geriàtric i la piscina serien una realitat”
“Feina” és la paraula més repetida per l'alcalde per referir-se a aquests quatre anys de govern
Destaca la riera Sant Jordi i la reforma de les Costes, mentre que lamenta la fallida de la residència geriàtrica i la indefinició a la façana marítima
Aprovaria repetir el tripartit actual d'esquerres però no tanca la porta a la ‘sociovergència'
CiU s'ho va passar pipa quan es va suspendre el ple per l'afer de l'IBI. No va estar a l'altura
Com arriba a aquesta nova cita electoral?
Amb confiança i il·lusió. Ser l'alcalde del teu poble és un honor i una gran responsabilitat.
S'ha plantejat el seu comiat?
Vaig analitzar seriosament el fet de tornar a ser alcaldable, però ara ja només penso a treballar els propers quatre anys, i després ja es veurà. El dia que deixi de tenir il·lusió per venir, ho tindré clar. Però ara em veig amb més ganes que quan vaig entrar de poder ajudar el poble.
De què està més satisfet en aquest mandat?
Estic molt orgullós de la feina feta, perquè hem millorat la vida de la gent des de molts vessants: urbanístic, socials, cultural, de seguretat… Pel que fa a projectes hem tirat endavant la riera Sant Jordi i la reforma del barri de les Costes i de Can Ciurana. També hem cobert la pista poliesportiva, fet que ha permès doblar-ne l'ús, hem rehabilitat la Torre de Guaita, hem creat un espai jove…
Què ha quedat per fer?
La residencia geriàtrica. És una assignatura pendent en què estem treballant, però que va fallar per causes alienes a l'Ajuntament. No hi renunciem, però ara la manca de finançament privat és un handicap.
S'oblida de la façana marítima i de la piscina…
En aquest temps hem treballat molt amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona, que és la propietària dels terrenys, per situar en aquest espai oferta lúdica, esportiva i terciària. Però aquest projecte no ha avançat per culpa de la conjuntura econòmica. Sense la crisi, la piscina i el geriàtric serien una realitat.
Creu, com diu ICV-EUiA, que el govern no ha sabut vendre prou la tasca realitzada?
CiU ha prioritzat l'estratègia de partit per sobre de l'interès municipal. No ha estat una oposició responsable, perquè només ha volgut parlar de temes en què creien que podien posar-se una medalla. Han col·laborat en temes amables, però en altres temes transcendentals, de crisi per exemple, s'han guardat les opinions i les han discutit en el ple, no abans. No han col·laborat gens, per molt que diguin. Hi va haver un moment en què no van estar gens a l'altura com a partit majoritari a l'oposició…
Quan?
S'ho van passar pipa amb la suspensió del ple per la protesta contra l'augment de l'IBI. En el seu lloc, jo hauria agafat el micròfon i hauria exigit fer el ple, perquè hi ha prou espais i moments per fer les reivindicacions que toquin. Un ple s'ha de celebrar, no es pot suspendre.
Aposta per repetir el tripartit, com vol ICV-EUiA?
Em sento molt satisfet d'aquest govern. Per la feina feta i pel seu grau d'entesa, en el més essencial. Hem complert més del 90% de les promeses acordades en el pacte. Evidentment m'agradaria tenir la màxima confiança dels veïns, però és clar que prefereixo un govern d'esquerres.
Amb quin partit no pactaria?
En política municipal no tanco la porta a ningú. És qüestió de programes i de feina. El regidor del PP, per exemple, em mereix un gran respecte.
Quines condicions s'haurien de donar per a un govern ‘sociovergent'?
Com deia aquell, programa, programa, programa.
I què dirà el programa del PSC?
Primer, generar activitat econòmica sostenible i crear ocupació, seguint amb els cursos de formació, per exemple. En segon lloc, continuar garantint les polítiques socials. També caldrà seguir millorant l'eficiència de l'administració en els diferents tràmits i mantenir la seguretat, la cohesió i l'essència de poble de Montgat.
Quin objectiu electoral té?
No seré jo qui digui que tot està fet. S'haurà de fer una bona campanya i anar amb prudència i respecte. De confiança per rebre la majoria dels suports de la gent, no en falta, però.
