Lluita aferrissada pels grans pobles
CiU domina en onze municipis, però el PSC té l'alcaldia de les ciutats més grans
La pugna per Girona i Salt, més oberta que mai entre socialistes i convergents
Pleguen dos alcaldes històrics: Casas, de Fornells, i Vidal, de Sant Joan de Mollet
L'alcaldiade les grans ciutats, Girona i Salt, la té
el PSC, que en total en té sis. CiU en té onze, i ERC, sis més.
La comarca del Gironès doblarà el cens electoral amb vista a les eleccions municipals del maig respecte al de les primeres eleccions de la democràcia, el 1979, si se segueix el mateix ritme de creixement dels darrers anys. Si aquell any van poder votar 78.893 persones, aquest proper maig es podrien superar les 118.000 persones censades, el 65%, aproximadament, dels habitants de la comarca. Actualment, a les dues principals ciutats del Gironès (Girona i Salt), a més de Sant Julià de Ramis, hi domina el PSC. En aquestes poblacions hi viuen 129.406 persones, quantitat que representa el 71% de la població de la comarca. Tanmateix, qui actualment té més alcaldies és CiU. La federació nacionalista té l'alcaldia en 11 dels 27 municipis del Gironès, amb un total de 109 regidors. Pel que fa al nombre de regidors, els segueix ERC, amb 60, que li permeten exercir l'alcaldia a sis municipis. Per la seva banda, els socialistes lideren el projecte municipal de sis pobles o ciutats més amb 58 regidors. A molta distància hi ha, pel que fa als partits d'àmbit nacional, ICV-EUiA, amb 7 regidors, i el PP, amb 3 regidors. Completen la llista els grups independents, que tenen 19 regidors, i la CUP, que té un regidor a Celrà.
Alcaldes que pleguen
Pel que fa als alcaldes, n'hi ha quatre que fa vint anys o més que ocupen el càrrec. Un és el de Fornells de la Selva, Gabriel Casas, que ha format part dels diferents equips de govern de Fornells des del 1991 i és alcalde des del 1995. Casas ja ha anunciat que no es tornarà a presentar. El nou cap de llista de CiU a Fornells serà l'actual primer tinent d'alcalde, Mateu Parera-Nieto.
També plegarà l'únic alcalde que queda des de les primeres eleccions democràtiques: el de Sant Joan de Mollet, Ramon Vidal, de CiU, que, després de 32 anys, diu que “hi ha un 99% de possibilitats” que no
es torni a presentar. Per la seva
banda, l'alcalde de Canet d'Adri, Jaume Frigolé (CiU), alcalde des del 1991, i l'alcalde de Bescanó, Xavier Soy (CiU), que exerceix des del 1987, asseguren que encara no han decidit si continuaran. Mesos enrere, Soy va dir que estava “en un procés de profunda reflexió” sobre el seu futur polític, i que “potser és hora de deixar pas a gent nova”. L'alcalde de Bescanó creu que al final de febrer s'haurà decidit qui ha d'encapçalar la llista de la federació nacionalista en les pròximes eleccions municipals. Un altre dels alcaldes que no continuaran en el càrrec és Quim Cufí (Alternativa per Quart). L'alcalde de Quart ha anunciat que no repetirà “per motius personals i laborals” i que “estan treballant per designar la persona que encapçalarà el projecte”.
Tampoc no continuarà l'alcalde de Vilablareix (i president de la Diputació de Girona), Enric Vilert (ERC). En aquest cas, la decisió
l'ha presa l'assemblea local del partit. Tot i això, segons el president de l'agrupació local d'ERC al municipi, Vilert “pot anar de número 2; de 6, per sortir si tenim majoria
absoluta, tancar la llista o plegar. Tot depèn d'ell”. El substitut de
Vilert podria ser l'actual tinent
d'alcalde, David Mascort. Un altre alcalde que no continuarà serà Josep Serra (CiU), alcalde de Llambilles. Els enfrontaments interns
amb els membres del seu grup van estar a punt de provocar la seva renúncia a mitjan novembre.
La campanya més delicada
A la segona ciutat de la comarca en nombre d'habitants, Salt, al maig acabarà el primer mandat de Iolanda Pineda (PSC) com a alcaldessa, després que durant els dos mandats anteriors l'alcaldia estigués en mans de Jaume Torramadé, de CiU. Salt ha ocupat molts titulars a causa dels conflictes socials que s'hi han viscut. Aquesta tensió social ha atret, fins ara, dues formacions xenòfobes, que ja han dit que hi presentaran candidatura a les municipals. Pel que fa als grups que actualment tenen representació al consistori, el PSC, CiU i ERC (que encapçala Joan Boada) han confirmat que els seus actuals caps de llista continuaran en el càrrec. Antonio González (PP) encara no ha confirmat la seva continuïtat, i el cap de llista d'Independents per Salt, Ramon Muñoz, cedirà el primer lloc de la candidatura a Ferran Burch. A Llagostera, l'alcalde, Fermí Santamaria (CiU), repetirà com a cap de llista. El portaveu d'ICV-EUiA i exalcalde, Lluís Postigo, ha anunciat que la formació ecosocialista no es presentarà amb aquestes sigles. Els membres de la seva candidatura estan promovent la creació d'un grup anomenat Alternativa per Llagostera. Postigo, però, encara no ha fet públic si serà ell l'alcaldable. L'agrupació local d'ERC està treballant aquests dies per preparar la llista i decidir qui l'encapçalarà. Per la seva banda, Jesús Torrent (PSC) ja ha anunciat que no repetirà. A Cassà, la lluita per l'alcaldia tornarà a enfrontar la llista de CiU amb els tres partits que ara exerceixen l'alcaldia. Antoni Baulida, exalcalde per ERC i per CiU, manté com a incògnita si repetirà com a cap de llista. La moció d'ERC, el PSC i l'Alternativa l'abril del 2008 va desbancar el govern en minoria de CiU. El republicà i actual alcalde, Carles Casanova, tornarà a encapçalar la llista d'ERC, mentre que Miquel Àngel Chamorro està disposat a fer-ho pel PSC i Aureli Hernández (l'Alternativa) hi renuncia.
La lluita per l'alcaldia de Girona serà de les més apassionants. Les enquestes diuen que tot està obert. La marxa de Pagans i l'arribada de Pia Bosch es veuen com una estratègia per aturar la baixada pronosticada i de retop aturar el creixement de CiU, que veu més que mai la possibilitat d'arribar a l'alcaldia. Els pactes seran clau per formar govern, una realitat amb què ICV i ERC veuen que s'enfortiran: els primers, repetint amb Olòriz, i ERC fent foc nou amb Blanca Palmada i Jordi Martinoy de cap de cartell. L'altra incògnita és veure si Solidaritat acaba unint-se amb alguna altra força independentista, després que la CUP hagi decidit mantenir la sigla atesa la possibilitat d'entrar per primer cop al consistori.
