Política

Temps de fer

Establir un ordre de prioritats realista centrat en la recuperació econòmica és la primera tasca del nou govern

Pot ser que Catalunya arribi a ser independent. Pot ser. Dependrà dels catalans, encara que no s'ho creguin i busquin en altres –els espanyols– el pretext per no decidir, que és el que més costa en aquest món. De fet, dependrà del fet que tinguin clar que la independència els convé i que tinguin esma per exigir-la. Per contra, Catalunya no tindrà mai una relació confederal –bilateral– amb Espanya; cosa que no significa que no pugui preservar –o recuperar– la bilateralitat econòmica i cultural que va imposar, almenys, des de la revolució industrial.

En conseqüència, la prioritat del nou govern ha de ser la recuperació econòmica de Catalunya, per raons òbvies de benestar general –més evidents en temps de crisi–, però també per reforçar la seva influència a Espanya. Quan un navega i vol saber cap on va, una de dues: o té un vaixell propi o ha de ser present al pont i a la sala de màquines del vaixell en què viatja. Per tant, mentre no sigui independent –si és que ho arriba a ser–, Catalunya ha de participar en el govern d'Espanya tant com pugui, ha d'emprar quanta influència social sigui capaç d'exercir en la societat espanyola i ha de participar, de manera decisòria, en el debat sobre l'estructura de l'Estat, que s'aguditzarà a conseqüència de la crisi, en culpar l'estat de les autonomies de l'increment de la despesa pública.

L'establiment d'un ordre de prioritats realista –centrat en la recuperació econòmica– és, per tant, la primera tasca a què haurà de lliurar-se el nou govern. Una tasca per a la qual necessitarà un ampli consens social, que li facilitaran els acords amb altres partits, ja que tant les reformes com les retallades pressupostàries provocaran resistència, a causa del fet que la societat encara no ha interioritzat la magnitud de la crisi.

Sense oblidar que, en el rerefons d'aquesta tasca, sorgirà –pertorbant-la– el vell tema de la relació entre Catalunya i Espanya, ja sigui concretat en el debat sobre la reforma de l'estructura de l'Estat o bé expressat en la reivindicació d'independència. I, en aquest punt, el nou govern haurà de fer un esforç de prudència política, valorant curosament la realitat plural del país i eludint els extremismes, que són incompatibles amb el dens teixit de relacions existents –avui més que fa un segle– entre Catalunya i Espanya. Després de la desventurada peripècia estatutària, la reflexió ha de prevaler sobre l'impuls i la concòrdia sobre l'enfrontament. Cap país està immunitzat contra la fractura social. Catalunya, tampoc.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
política

Els pactes i Catalunya es fan lloc en la campanya de les europees

barcelona
Xavier Cros
Alcalde de Fontcoberta (ERC)

“Sense subvencions no podem fer inversions”

Fontcoberta
Sònia Viñolas
Alcaldessa de Malgrat de Mar (PSC)

“Vull recuperar la pertinença de poble que hem anat perdent”

Malgrat de Mar
política

Sánchez retira la llei del sòl per evitar un segon revés i perilla la majoria al Congrés

madrid
política

ERC facilitarà la investidura de Puigdemont si es posa d’acord amb el PSC

barcelona
unió europea

Von der Leyen torna a allargar la mà a l’extrema dreta durant el debat europeu

barcelona
guerra a gaza

L'exèrcit israelià amplia la seva ofensiva a Rafah

barcelona
GIRONA

Asens reivindica el vot "antifeixista" en l'inici de campanya

GIRONA
guerra a gaza

L’exèrcit israelià diu que va avisar Netanyahu de la feblesa del país abans de l'octubre

barcelona