l'anàlisi

Un mes clau per a Zapatero

La política d'aquest país continua dominada pel calendari. El maig seguirà el regust que ha deixat el Primer de Maig, la festa del treball, fins arribar al pròxim debat de política general, que se celebrarà la setmana vinent i en què sobrevolarà la carpeta de temes inacabats, com ara l'acord de finançament del govern espanyol amb el de Catalunya. És un tema recorrent que a base d'anar marejant la perdiu s'aconsegueix fins i tot que la ciutadania hi perdi l'interès que podia haver-hi tingut fa uns mesos. Quelcom passa amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut que es coneixerà a finals de juny.

L'eix central del calendari d'aquest mes de maig el marca la investidura d'avui del socialista Patxi López com a lehendakari. Serà un pacte PSOE-PP que no fa pensar que servirà per aconseguir la pau a Euskadi perquè de sempre el PNB també havia estat a favor de la pau i en contra del terrorisme.

El calendari de maig inclou els aires electorals de les europees del 7 de juny, que, abans de celebrar-se, el Partit Popular està intentant fer creure que les té guanyades –per golejada, ha afirmat el candidat del PP, Jaime Major Oreja– per demostrar que els socialistes tindran un fort ensurt que els portarà a la davallada en les pròximes generals malgrat el pacte dels dos partits majoritaris al País Basc.

Fins ara ha treballat més per les europees el PP que no pas els socialistes, els quals confien que encara tenen marge amb l'acord del finançament català, amb la demostració que és bo el nou govern del País Basc i els actes i anuncis de la presidència espanyola de la Unió Europea que Rodríguez Zapatero farà l'última setmana de campanya en debat permanent amb Mariano Rajoy.

El Primer de Maig deixa la sensació que a curt termini no hi haurà una vaga general, si bé els secretaris generals dels sindicats UGT i CCOO ho van deixat anar amb la boca petita. Han actuat amb seny i en el fons no han trobat una justificació prou concreta per paralitzar el país, almenys de moment. De ben segur, que ara mateix seria un error. No hi ha un culpable clar per plantar-se davant d'ell i poder anar en contra de la situació de crisi econòmica i de l'augment de l'atur.

No hi haurà vaga general, hi haurà un nou lehendakari socialista, el finançament català emparaulat i un govern espanyol concentrat en el debat de política general.

Un debat, d'alt risc per al govern perquè es farà a l'inici d'una campanya electoral europea, en xifres dramàtiques de l'atur –quatre milions de desocupats– i després d'un pacte a Euskadi que ha molestat tot el nacionalisme del País Basc.

Es visualitzarà la soledat parlamentària de Zapatero llevat que a darrera hora no hi hagi una «sorpresa» amb el grup parlamentari català de CiU. No és probable, perquè ara mateix les relacions no són bones. Però, és difícil pensar que el president del govern espanyol vulgui sortir malparat d'un debat la data i l'ordre del dia del qual els fixa el mateix executiu. Tot plegat, fa malpensar que Zapatero no tingui un as sota la màniga. Del contrari, és difícil de creure que vulgui fer un debat amb tots els partits en contra fins i tot els socialistes catalans, tot i que callin. Zapatero s'ha caracteritzat per ser imprevisible. Però alguna cosa ha de tenir sota la màniga per no sortir del debat enfonsat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.