Sense falses promeses

Fins a l'últim moment no he sabut si vindrien, els de Reagrupament. Plovia a Reus, on feien campanya, i s'ho han repensat dues vegades abans de venir a Tarragona on jo els esperava per entrar a les dotze al mercat. Deixant de banda la meva ideologia, especial i singular, i que peco d'ingenuïtat política, els he volgut encoratjar a passejar per les parades: ells encara veien núvols i jo ja veia el sol. A dins, el Ferran Pujol em confessa que és la primera vegada que fa campanya en un mercat municipal: “No m'agrada fer-ho perquè jo compro al mercat i quan ho faig no m'agrada que em destorbin”. ‘Molt coherent', penso jo. Però al cap de llista per Tarragona el veig una mica cohibit, i li dic sense embuts: “És que sóc una mica tímid”, em respon. De mica en mica ell i els seus dos companys de partit –en Xavier Martín i en Jordi Gomis– reparteixen fulletons i fan propaganda d'una xerrada que faran dilluns sobre comerç. Em crida l'atenció que ningú els recrimina res, tal com passa habitualment amb els polítics: “És que encara no ho som”, em replica Ferran Pujol. I em sobta que tothom agafa els papers de bon grat: “És que nosaltres no fem falses promeses. Hi ha coses que són inviables, impossibles de complir i ja no cal dir-les”, diu aquest tècnic en robòtica i visió artificial que, gràcies a la seva feina, s'ha passejat per bona part d'Europa i ha conegut una mentalitat molt allunyada de la ibèrica. “Mentre era a Suècia, a una de les responsables del govern se li va acudir pagar una barreta de xocolata amb una targeta de crèdit que només podia usar per finalitats de la seva feina i la van destituir de manera fulminant. Aquest és un exercici de responsabilitat i coherència”, m'argumenta el líder de Reagrupament a les comarques de Tarragona, plenament convençut que l'exercici de l'ètica i la moral també s'anirà instal·lant progressivament al nostre país. I de passada, m'explica que per poder fer campanya electoral ell i els seus companys, “incloent-hi Carretero”, puntualitza, s'han hagut d'agafar quinze dies de vacances. Finalment, els de Reagrupament mereixen l'atenció de la Polleria Conxita, que els dedica un temps de la seva jornada, els escolta i els demana que facin alguna cosa per ajudar el petit comerç i activar l'economia. Uns metres més enllà, una paradista els rebutja el fulletó: “Ah, no m'interessa. Sou els independentistes”, diu la dona en un català perfecte. Acabem el passeig pel mercat i sortim. A fora ja brilla el sol.