Política

política

Reiteren la retirada de símbols feixistes

La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) de Girona reitera la seva reclamació a l'Ajuntament de Girona perquè prengui les mesures necessàries per retirar el monument franquista al carrer de les Heroïnes de Santa Bàrbara, al barri de Vista Alegre. La petició arriba ara després que la direcció general de Memòria Democràtica hagi fet públic un cens de 186 símbols franquistes al municipi. La CUP recorda que al mes de maig ja va demanar la retirada del monòlit a Pere Coma, primera víctima del bàndol franquista. El mateix memorial recomana que el monument es retiri de la via pública i s'ubiqui en un museu local. “Ja no hi pot haver més excuses. Cal actuar sobre aquells moments més significatius i les raons econòmiques ja no han de ser un impediment”, afirma Anna Pujolàs, portaveu de la CUP. Per això esperen que l'equip de govern prengui les mesures per fer realitat la retirada del monument.

D.V.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Política

El TSJC reactiva el judici contra Jové, Salvadó i Garriga per l’1-O

barcelona
Pròxim Orient

Eslovènia anuncia que també reconeixerà Palestina aviat

Barcelona
tribunals

Suspenen un altre judici a dos manifestants i a quatre agents per la llei d’amnistia

barcelona
Alemanya

Els ultres d'AfD veten les aparicions en públic del seu líder a les europees

barcelona
política

Els crítics d’ERC impulsaran una candidatura “de renovació”

barcelona
política

Asens descarta ara que els comuns fixin línies vermelles a Illa amb el Hard Rock

barcelona
Política

Suport de l’independentisme a Molina, en llibertat després de declarar per Tsunami

barcelona
guerra a gaza

Israel crida a consultes els ambaixadors a l’Estat espanyol, Noruega i Irlanda

barcelona
Política

Melero assumeix “l’error” per l’arxivament del cas d’Artur Mas sobre el 9-N al TEDH

barcelona