Solbes nega la bilateralitat amb o sense sentència del TC

La sentència que el Tribunal Constitucional acabi dictant sobre els recursos que hi ha presentats contra l’Estatut no afectarà la negociació del finançament. Això és el que va assegurar ahir el vicepresident econòmic, Pedro Solbes, després de reunir-se amb el consell de ministres. “No varia especialment les coses”, va afirmar.

Que una retallada o reinterpretació del marc estatutari no afecti la reforma del sistema, en principi, hauria de ser una bona notícia. Però les coses, en política i en tants altres apartats de la vida, no sempre són el que semblen. Si Solbes es mostrava ahir així de tranquil, és perquè sap perfectament com conduirà la negociació. I el full de ruta el seguirà tant sí com no.

Una de les coses que poden quedar retocades pel Constitucional és el concepte de bilateralitat tal com queda ara en l’article 201 i que apunta que les relacions d’ordre tributari i financer entre l’Estat i la Generalitat són regulades, per aquest ordre –importantíssim–, per la Constitució, l’Estatut i la LOFCA.

Això hauria de preocupar en cas que, a hores d’ara, la Generalitat estigués negociant de tu a tu amb el govern espanyol un sistema de finançament que, després, ha de ser aplicable a la resta de comunitats autònomes. Però passa que la realitat és una altra de ben diferent. Des del primer moment, l’executiu estatal ha avisat que de diàleg amb Catalunya n’hi haurà tant com convingui, però la reforma del sistema s’acordarà de forma multilateral, amb tothom, al Consell de Política Fiscal i Financera.

L’Estatut andalús
El ministre Solbes va apuntar ahir que “hi ha molta doctrina del Constitucional que pot ser molt útil, amb independència de la sentència”. Es refereix a la jurisprudència que es va fixar arran de les sentències sobre l’Estatut andalús, amb afirmacions com que “no existeix un dret de les comunitats autònomes constitucionalment consagrat a rebre un determinat finançament”.

L’altre factor que conforta Solbes i fa que les reivindicacions catalanes no inquietin el vicepresident econòmic a l’hora de negociar la reforma del sistema és la supeditació a la LOFCA. A finals del 2005 i principis del 2006, quan es va negociar la lletra petita dels apartats de l’Estatut que feien referència al finançament, hi va haver un gran debat sobre si la llei orgànica quedava per sobre o per sota del marc català. Amb independència del que es digués llavors, el que té clar Solbes és que la LOFCA serà, en tot cas, on s’acabaran fixant els criteris del fons de suficiència i, per tant, el que digui l’Estatut servirà de ben poc.

Crèdits o paciència
Acabi com acabi el periple del finançament al Tribunal Constitucional, també és cert que el govern espanyol recomana paciència en l’arribada de diners a Catalunya. Ahir, tal com va avançar l’AVUI, Solbes va admetre que en ple 2009, l’Estat pot recórrer a “crèdits extraordinaris” en funció del que s’acordi.

Ara bé, del que va dir Solbes es desprèn que la tàctica pot ser una altra. El nou sistema també es pot posar en marxa “de forma progressiva”. I de temps, segons l’Estatut, n’hi ha fins al 2011. És allò de no deixar per demà el que es pot fer demà passat.