política
Pressupostos peça per peça
El ple del Congrés aprova la llei d’amnistia dijous i deixa pas a la negociació d’Hisenda, amb ERC i Junts disputant-se ara l’exigència
Jordà fiscalitzarà Sánchez en inversions i Pujol exigirà el perdó a Puig Antich en ple vintè aniversari de la victòria de Zapatero
El PP porta ara al ple una proposició de l’ELA quan Junts ja havia registrat una llei elogiada pels afectats
Després de l’adeu al Congrés que posava fi a vint-i-quatre anys (1980-2004) com a diputat de CiU per Girona, Josep López de Lerma se sincerava sobre “el cansament del vigilant” en el seu breviari Cuando pintábamos algo en Madrid: “Estar atent a tot el que ocorre en la política espanyola, esmenar projectes legislatius, negociar-los si escau, discutir amb uns i altres, guanyar o perdre, m’havia convertit en una espècie de faroner, guaita de tot el que succeïa al mar, sobretot dels temporals que podien laminar les competències de la Generalitat.” Ni a Junts Míriam Nogueras (diputada des del 2016) ni a ERC Teresa Jordà (diputada del 2011 al 2018 i de nou des del 2023) sumen tantes hores de vol com López de Lerma, però a elles la legislatura els obliga a extremar la vigilància més que mai ara que pinten més que ningú. En l’inèdit ambient de camaraderia obert a la Carrera de San Jerónimo en què fins i tot exdiputats i diputats en actiu d’ERC intercanvien missatges de felicitació per WhatsApp amb exdiputats i diputats de Junts, i viceversa, per l’aprovació de l’amnistia –la cortesia coincideix amb la baixa de Gabriel Rufián per paternitat–, el ple del Congrés es disposa a aprovar dijous la llei per enviar-la al Senat i deixarà pas a la negociació dels pressupostos per part d’Hisenda, amb ERC i Junts disputant-se el llistó de l’exigència ara davant la ministra María Jesús Montero. La negociació al Congrés tindrà lloc durant els dos mesos en què el PP cometrà el filibusterisme de retenir l’amnistia al Senat sense tocar-la, i això fa pensar al PSOE que Junts i ERC no presentaran una esmena a la totalitat sabent que hi ha una votació final pendent de la llei a la cambra baixa a finals de maig en vigílies de les eleccions europees del 9 de juny. “El que toca ara és negociar peça per peça, no donar res per aprovat i abordar totes les qüestions, des dels pressupostos fins al reconeixement nacional i l’exercici del dret d’autodeterminació”, avisa Carles Puigdemont.
Paradoxa que Giró no és al govern
La paradoxa de Junts en el joc del “peça per peça” és que, en l’etapa en què tenia Jaume Giró de conseller d’Economia (del maig del 2021 a l’octubre del 2022), Nogueras no va poder negociar de tu a tu uns pressupostos estatals que el partit hauria pogut capitalitzar en nom propi, i que ara que sí que està en l’equació al Congrés el partit es troba que és fora del govern de la Generalitat a l’hora de rendibilitzar qualsevol partida que arrenqui a Montero. Després que Junts s’hagi penjat la medalla de l’exigència en l’amnistia pel fet de votar-hi en contra en el ple del 30 de gener i fer suar el PSOE un mes més fins al final, ara és ERC el partit que pretén elevar al màxim el llistó de l’exigència aprofitant que és la republicana Natàlia Mas qui té seient en el Consell de Política Fiscal i Financera –el fòrum que debat i vota l’itinerari del dèficit– com a consellera d’Economia. En aquest sentit, el record de com Salvador Illa (PSC) ha fet suar el president Pere Aragonès amb el pressupost de la Generalitat és encara massa viu i recent perquè els republicans no tinguin ara l’ànim de cobrar-s’ho amb el PSOE en el partit de tornada a Madrid. I per si el sudoku no era prou enrevessat per al PSOE, Montero negocia alhora amb el PNB i EH Bildu sabent que el 21 d’abril hi ha unes eleccions basques en què Peio Otxandiano (Bildu) pot protagonitzar l’heretgia de derrotar Imanol Pradales (PNB), el candidat del partit del lema Jaungoikoa eta lege zaharra (‘Déu i lleis velles’).
Amb afany d’anticipació, Jordà fiscalitzarà demà el president Pedro Sánchez amb una pregunta directa en la sessió de control: “Quines decisions pretén adoptar el govern espanyol en matèria d’inversions a Catalunya?” I avui al Senat, la republicana Sara Bailac reforçarà l’ofensiva en la sessió de control a la cambra alta exigint al govern “com pensa complir els compromisos adquirits amb Catalunya”.
A Junts, en canvi, Nogueras ja va mantenir un duel pressupostari amb Sánchez al Congrés durant la sessió de control del 21 de febrer (“com pensa convèncer el poble de Catalunya que aquesta vegada es compliran els pressupostos quan no s’han complert mai?”, va etzibar-li), i demà el diputat Eduard Pujol evocarà Salvador Puig Antich i se centrarà en l’efectivitat de la llei de memòria amb la pregunta al ministre de Política Territorial i Memòria, Ángel Víctor Torres: “El govern demanarà perdó per l’execució de Puig Antich el 2 de març del 1974?”
Si bé els independentistes lluiten per no perdre el focus, el PP lluita contra si mateix i viu escindit entre dues obsessions sense saber quina de les quals ha de glaçar més el cor dels espanyols a l’hora de desgastar Sánchez: l’amnistia o el cas Koldo. De tal manera que Alberto Núñez Feijóo exigirà a Sánchez que exposi “fins on pot arribar la trama”, però Cayetana Álvarez de Toledo (PP) atacarà la ministra d’Educació, Pilar Alegría (amb l’enunciat “Què entén el govern per reconciliació?”), i Borja Sémper (PP) fustigarà la ministra de Defensa, Margarita Robles (amb l’enunciat “com valora que el govern amnistiï condemnats per corrupció, malversació i terrorisme?”), i Miguel Tellado (PP) farà la pirueta d’unir l’amnistia i el frau de les mascaretes amb una fórmula deliberadament ambigua davant la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz: “Què opina de l’indult per delictes de corrupció?” Com si l’avís de López de Lerma sobre la missió vigilant dels diputats no perdés la vigència –“esmenar projectes legislatius, negociar-los si escau, discutir amb uns i altres, guanyar o perdre”–, Junts ha de veure ara com el PP ha accelerat una proposició de llei pròpia sobre l’ELA per portar-la al ple d’aquesta setmana quan els de Nogueras van registrar fa vint dies una llei ELA que és lloada unànimement pels malats afectats perquè recull idees de la Fundació Luzón i hi incorpora alhora les millores aportades per la Fundació Miquel Valls.
El destí ha volgut que l’aprovació de la llei d’amnistia al Congrés –en un ple extraordinari que se celebrarà de manera consecutiva a l’ordinari– es produeixi el 14 de març del 2024, coincidint amb el vintè aniversari de la victòria electoral de José Luis Rodríguez Zapatero, l’expresident que és defensor de l’oblit penal i que té un fil directe amb Puigdemont que ambdós mantenen en la discreció entre bastidors. “La llei d’amnistia és la llei més important que aprovarà el president Sánchez en aquesta legislatura”, sentencia Zapatero.
Culpar el PP local per haver vetat diners
En aquest diari la diputada de Coalició Canària Ana Oramas va fer balanç del seu pas pel Congrés el juny del 2023 i aquí relatava l’episodi personal del 2010 a l’hemicicle que defineix l’estil del PP a l’oposició. Quan Josep Antoni Duran (CiU) i ella salven amb els seus vots el pla d’ajust de Rodríguez Zapatero que evitava una intervenció dels homes de negre amb l’acomiadament de funcionaris com a Grècia i Portugal, Oramas baixa de la tribuna d’oradors i passa per davant de l’escó de Cristóbal Montoro. “No em puc creure que salvis aquest govern”, li diu ell. “No salvo aquest govern: estem impedint que Espanya sigui intervinguda o aquest país cau”, respon ella. I llavors Montoro diu la famosa frase: “Que caigui Espanya, que ja l’aixecarem nosaltres!” La setmana passada, el Senat va viure un revival d’aquesta filosofia d’oposició quan el PP va tombar per segona vegada els objectius d’estabilitat pressupostària tot i que la conseqüència és que les comunitats autònomes –totes del PP excepte Catalunya, el País Basc i Castella-la Manxa– perden 4.500 milions per la rebequeria popular. Conscients que el cop del PP als serveis públics desafia la lògica i és per una qüestió tècnica i partidista que pot passar desapercebuda al públic, el PSOE –a Catalunya, el PSC– presentarà mocions en l’àmbit local per forçar el PP a retratar-se en públic i explicar el seu vet a 4.500 milions addicionals de capacitat de despesa per a comunitats i ajuntaments. El món local hi perd 3.000 milions, i els governs autonòmics, 1.500. Es dona la paradoxa que el govern més perjudicat pel cop del PP és el de Madrid, presidit per Isabel Díaz Ayuso, ja que els madrilenys tindran ara 284 milions menys de despesa per als serveis. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, basarà ara el projecte de pressupostos del 2024 en els objectius de dèficit enviats a Brussel·les a l’abril, que són iguals per a l’Estat però són més exigents per a les comunitats (d’un dèficit del 0,1% passa ara al 0% o també dit equilibri pressupostari) i els ajuntaments (abans podien tenir equilibri i ara seran obligats a tenir un superàvit del 0,2%).
