Aragonès, partidari de “prometre poc i complir-ho tot” amb la pagesia

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, considera “legítimes” les demandes de la pagesia catalana expressades en les mobilitzacions de les últimes setmanes, i ha mostrat la voluntat d’”arribar a acords i generar consensos” per millorar les seves condicions de treball a fi de complir dos grans objectius que ell mateix ha citat: “que fer de pagès et permeti guanyar-te la vida i que hi hagi un reconeixement del conjunt de la societat al sector primari”. En l’obertura del ple monogràfic dedicat a la pagesia, que votarà dijous les seves propostes de resolució, el president ha dit que comparteix les grans reivindicacions del sector, com la necessitat d’uns preus justos, la reducció de la burocràcia, la reversió dels acords amb tercers països per evitar-ne la competència deslleial i l’adaptació de les restriccions per la sequera a fi de garantir la supervivència de tots els sectors productius, inclòs el primari. El president encara hi ha afegit una demanda més de fons: donar una “nova orientació” a la normativa per fer front al canvi climàtic, fet que no veu incompatible sinó “absolutament complementari” amb l’impuls de la pagesia. Això sí, Aragonès també ha deixat clar que la seva màxima és “millor prometre poc, però complir-ho tot”.

En aquest sentit, ha recordat que hi ha aspectes que no són a les mans de la Generalitat, com ara com incidir en la política agrària comunitària perquè tingui més present la realitat del Mediterrani, revertir acords amb tercers països o com aplicar la PAC, cosa que depèn de l’Estat. “No vol dir que ens n’haguem de desentendre, però hem de treballar per millorar-ho”, ha deixat clar, abans de citar com una altra mesura clau la modificació de la llei estatal de la cadena alimentària, com ja va traslladar ell mateix a Pedro Sánchez, ja que avui és “insuficient per evitar vendre la producció per sota del preu”.

El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, també s’ha mostrat solidari amb les reivindicacions dels pagesos, i s’ha declarat disposat a treballar-hi conjuntament amb les organitzacions agràries, amb qui proposa consensuar no tan sols mesures conjunturals en cas d’inclemències meteorològiques sinó també accions més estructurals, com ara una proposta catalana per incidir en l’aplicació de la política agrària estatal. Mascort ha reiterat el compromís d’una finestreta única al seu departament, en la qual s’està treballant tècnicament, o la dotació a la primavera de “més recursos materials i humans” a les oficines d’assessorament comarcal, que admet que sovint estan “desbordades” pel gran nombre de normatives que estan obligades a controlar. En aquest sentit, ha negat que la Generalitat tingui la culpa de l’excés de burocràcia, ja que recorda que ha aprovat 18 normes en els últims vuit anys en el sector animal i vegetal, per 196 de la Comissió Europea, que s’han vist traduïdes en més de 90 a nivell estatal.

Mascort ha reclamat a les organitzacions agràries i els grups parlamentaris arribar a consensos en dos dels plantejament que li han fet els manifestants, com el canvi de nom del departament o la modificació del consell d’administració de l’ACA per donar-hi més veu al sector agrícola. A més, ha suggerit altres propostes que es poden plantejar, com una renda bàsica agrària per assegurar la viabilitat de les petites explotacions, o un sistema d’assegurances propi que doni suport a tots els subsectors. “Les coses concretes que puguem fer, les farem a curt o llarg termini; i les que no, anirem a reclamar-les on sigui de la mà del sector”, ha conclòs.