“Sabia que la guerra duraria molts anys i ho vaig deixar tot”

“Encara que tingués l’oportunitat d’anar a la meva terra natal a veure la família, no podria fer-ho, i això em fa molt de mal”

“La meva mare i els meus germans són a Ucraïna, però, oficialment, se suposa que són a Rússia i si surten els poden detenir”

Svitlana Bezrukova, durant l’entrevista amb El Punt Avui, a Barcelona ORIOL DURAN.

M’agradaria continuar vivint a Catalunya i construir la meva vida aquí

Raül Garcia i Aranzueque - barcelona

Svitlana Bezrukova va fugir d’Ucraïna amb la seva filla així que va començar la invasió russa, ara fa dos anys. És el segon cop que ha hagut de traslladar-se a causa dels atacs de Moscou.

Ha tornat a Ucraïna des que en va marxar?

No. La meva filla sí que vol tornar-hi quan en tingui l’oportunitat, però jo no.

Vol tornar-hi de visita o a viure-hi?

Vol tornar-hi per estudiar allà. Vol ser metgessa, vol entrar a la universitat, i tothom li diu que aquí és gairebé impossible per la selectivitat i les notes tan altes que es demanen. Ella es penedeix de la decisió d’haver marxat a un altre país d’Europa perquè, d’aquesta manera, pot perdre el seu somni. Vol tornar a Ucraïna un cop hagi acabat el batxillerat. Jo espero que canviï d’opinió.

Vostè prefereix quedar-se aquí?

Sí.

Per què?

Per moltes raons. M’agradaria continuar aquí, construir la meva vida aquí. Per això sempre estudio per conèixer bé l’idioma, per tenir l’oportunitat de viure com una persona d’aquí.

Què estudia?

Ara estudio espanyol per a estrangers, el nivell B2, aquí a l’Escola Oficial d’Idiomes Vall d’Hebron. He estudiat en diversos llocs: a la universitat, en una escola per a adults, en una escola privada i, ara, aquí.

I el català com el porta?

Vaig estudiar català l’any passat. En aquell moment, vaig estudiar el nivell A1 i A2 i, després, em vaig centrar més en l’espanyol. El curs que ve tornaré a estudiar català.

Té feina?

L’any passat vaig treballar de professora de ball i d’administrativa. Aquest any no treballo. Estic en el programa d’ajuda del govern i vull estudiar més per tenir l’oportunitat, quan no tingui cap ajuda, de trobar una feina relacionada amb la meva educació, amb la meva carrera, alguna cosa semblant al que tenia abans.

Treballava en un banc, oi?

Sí, era directora d’un banc.

M’imagino que ha de ser difícil trobar una feina com aquesta.

Podria treballar en un banc quan tingui un nivell C1. De moment, penso a trobar una altra cosa. Podria ser obrir un negoci relacionat amb el ball i amb els coneixements que jo tenia per organitzar i gestionar.

On viu ara?

A Sant Cugat del Vallès, en un pis on tenim llogades dues habitacions: una per a la meva filla i una altra per a mi.

És del programa per a refugiats?

No. El programa et dona un límit de diners de 490 euros per trobar un lloc per viure-hi.

Vostè té família a Ucraïna, oi?

La meva família és a la zona de Donetsk, que és una zona ocupada que els russos ara diuen que és Rússia. Si jo tingués l’oportunitat d’anar a la meva terra natal, no podria fer-ho, i això em fa molt de mal.

Pot parlar amb la seva família?

Sí, però amb dificultats, perquè WhatsApp i Viber gairebé no funcionen. Tenen una connexió local que a mi no em funciona. Sí que podem escriure’ns.

Com estan?

No puc dir que la meva família estigui bé, perquè hi ha moltíssim risc, hi ha problemes econòmics i no poden venir a veure’m. Això és molt dur. No poden sortir. No saben quina ruta prendre, quins documents necessiten. Són a Ucraïna, però, oficialment, se suposa que són a Rússia. No poden sortir enlloc i tenen por, perquè en qualsevol moment els poden detenir.

Com viuen el dia a dia?

Depèn de l’edat. Per exemple, la meva mare, de 73 anys, diu que té un dia a dia bastant normal, com sempre. Hi ha més presència de militars, però la seva vida de jubilada no canvia gaire. Té el seu pis propi i per això no vol anar-se’n. No vol fer un canvi de vida com aquest.

I la resta de la família?

La meva germana està casada i té un fill. El meu germà està casat i té dos fills. Crec que no tenen prou valor per anar a un altre lloc i començar de nou. No és fàcil i ho entenc, encara que jo els podria ajudar. Tenen pis, la seva vida... És clar que no és una vida perfecta, però van fent.

Esperava que aquesta guerra duraria tant?

Sí, és clar. Al principi, quan era a Odessa, pensava que la guerra del 2014 s’acabaria abans, però al final vaig entendre que això no canvia i que no acaba aviat com alguns creuen. El febrer del 2022 sabia al 100% que la guerra d’ara duraria molt de temps, molts anys, i per això vaig decidir deixar-ho tot i anar-me’n lluny d’aquest lloc. No volia estar-me a Polònia perquè és massa a prop. Jo ja sé què és començar de nou.

Com creu que acabarà aquest conflicte?

No sé quan s'acabarà perquè tinc una experiència amarga d'espera i decepció després del 2014, però m'agradaria ser optimista i creure que aviat tot s'acabarà i la vida de milions de persones millorarà.